Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
Sánder Weöres
Literatura
Poeta hongarès.
Convençut de la crisi definitiva de la cultura europea, cregué descobrir les manifestacions de l’humanisme veritable en els mites arcaics i primitius, en les literatures i les filosofies orientals Amb la seva poesia volgué servir el retrobament de la “plenitud humana” Sotmeté els seus poemes a una elaboració formal rigorosa i aconseguí gran musicalitat i varietat rítmica Escriví un gran nombre de poemes destinats a infants, caracteritzats igualment per una fantasia atrevida i per solucions idiomàtiques i rítmiques enginyoses Bóbita , ‘Fada’, 1955 Ha a világ rigó lenne , ‘Si el…
Joan Mirabet i Bofarull
Política
Polític i publicista.
S'establí a Cuba i allà fou fundador i director del setmanari “La Honorata”, publicat a l’Havana a la darreria del segle XIX i principis del XX Era una revista nacionalista, que reivindicava els ideals autonomistes i regionalistes, amb una extensa secció literària i una de notícies En fou un reconegut collaborador, sobretot per la seva erudició històrica Reialista convençut, era partidari de Carles de Borbó com a pretendent al tron Es considerava delegat del carlisme a Cuba i formava part del seu exèrcit, amb el grau de general Manifestà les seves idees polítiques contràries al…
Giacomo Balla
Pintura
Pintor italià.
S'inicià en la pintura a través de l’art acadèmic, però després d’una estada a París tornà a Itàlia, convençut de les virtuts de la coloració impressionista i divisionista Es llançà de ple a resoldre els problemes de la llum i del color El 1909 acceptà els postulats dinàmics del futurisme, i en signà el 1910 el Manifesto , amb Boccioni, Severini, Carrà i Russolo Tanmateix, no realitzà la primera obra futurista important fins el 1912 Passeig d’un gos lligat el moviment hi és donat pintant les fases successives del caminar Entre els futuristes, el seu art és el que més s’apropa a…
Boris Jefimov
Política
Disseny i arts gràfiques
Nom amb el qual és conegut el cartellista i caricaturista ucraïnès Boris Fridland.
De família jueva, començà estudis de lleis que hagué d’interrompre a causa de la Revolució i la Guerra Civil Bolxevic convençut, amb el seu germà periodista Mikhail anà a Moscou, on es canvià de cognom i treballà per a Pravda , per al qual a partir de 1922 publicà un gran nombre de dibuixos i cartells de propaganda Seguidor de Trotski, que prologà el seu primer llibre de caricatures 1924, sota el règim de terror de Stalin que feu executar el seu germà el 1940 caracteritzà el seu antic protector i els seus aliats com a ‘enemics del poble’ i aconseguí sobreviure a les purgues dels anys trenta…
Paul Henri d’Estournelles de Constant
Política
Diplomàtic i polític francès.
Un cop acabats els seus estudis en jurisprudència, entrà en el cos diplomàtic 1876 Com a agregat diplomàtic visqué en diferents països Montenegro, Turquia, Països Baixos, Gran Bretanya i Tunísia fins al seu retorn a París l’any 1882 on feu d’assessor del ministeri d’afers estrangers Convençut de la necessitat d’entrar en la política, el 1895 fou escollit diputat per la Sarthe al parlament francès i el 1904 esdevingué senador pel mateix departament fins el moment de la seva mort Fou el representant francès a la Conferència de pau celebrada a la Haia l’any 1899 a partir d’aquest…
Roy Harris Jenkins
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor britànic.
Educat a Oxford, durant la Segona Guerra Mundial serví en l’exèrcit Diputat pel Partit Laborista 1948, on ocupà diversos càrrecs, en els governs laboristes fou canceller de l’Exchequer 1967-70 i secretari de l’interior 1965-67 i 1974-76, càrrec des del qual afavorí la despenalització de l’homosexualitat i de l’avortament Europeista convençut, protagonitzà la campanya favorable a la permanència a la CEE en el referèndum del 1975 i fou president de la Comissió Europea 1977-81, des d’on impulsà la creació del Sistema Monetari Europeu El 1980 abandonà el partit laborista, a causa de…
Joan Illas i Vidal
Economia
Història del dret
Advocat i economista.
Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç intervingué també en les activitats de la Junta de Fàbriques Fou un proteccionista convençut Collaborà en El Imparcial i El Vapor dirigí El Bien Público i fou redactor de La Discusión Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, féu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista La seva obra cabdal, Cataluña en España 1855, produí un fort impacte a Madrid i Barcelona i fou qualificada per Vicens i Vives com la primera anàlisi…
Ernest Bloch
Música
Compositor i professor suís naturalitzat nord-americà.
Deixeble d’E Jaques-Dalcroze, Rasse i I Knorr, el 1916 es traslladà als Estats Units com a director musical de la Companyia de Dansa Maud Allan El Premi Coolidge per la Suite per a viola fou l’inici del seu reconeixement Influït, en un primer moment, per un romanticisme exacerbat, amb reminiscències orquestrals provinents de R Strauss i C Debussy, la seva adscripció a la causa jueva el portà a un melodisme curull dels elements de la música hebraica Més endavant es decantà per un particular neoromanticisme Concert simfònic per a piano i orquestra , 1947-48 i pel neoclassicisme amb la…
José Bergamín
Literatura
Escriptor castellà.
Collaborà a la revista Índice , que li publicà el primer llibre, El cohete y la estrella 1922 Promotor d’empreses culturals, fundà la revista Cruz y Raya 1933-36 Republicà convençut i catòlic, collaborà a Hora de España i participà en el Congrés Internacional d’Escriptors reunit a València el 1937 S'exilià el 1939 a l’Amèrica del Sud Tornà a Madrid el 1959, però, l’any 1963, després d’un manifest sobre els minaires d’Astúries, fou obligat a abandonar Espanya i s’installà a París fins l’any 1970 Ha conreat la poesia Rimas y sonetos rezagados , 1962 Apartada orilla , 1976 i Poesía…
Frederic Furió i Ceriol
Cristianisme
Erasmista.
Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria, arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa —no sols a l’oratòria— i la consideraven seqüela dels estudis filosòfics Fou autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual, erasmista convençut,…