Resultats de la cerca
Es mostren 683 resultats
Fusió de L’Esquerra Democràtica de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya
L’Esquerra Democràtica de Catalunya es fusiona amb Convergència Democràtica de Catalunya
Eleccions autonòmiques a Catalunya amb majoria absoluta per a Convergència i Unió (CiU)
Eleccions autonòmiques a Catalunya Convergència i Unió CiU obté per primera vegada la majoria absoluta amb el 46,6% dels vots
La Unió del Centre de Catalunya s’integra a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)
La Unió del Centre de Catalunya s’integra a Convergència Democràtica de Catalunya CDC
Acaba el congrés de clausura de Convergència Democràtica de Catalunya i de fundació del Partit Demòcrata Català (PDC)
Entre el 8 i el 10 de juliol té lloc a Barcelona el congrés que dóna per acabat el partit Convergència Democràtica de Catalunya i funda el Partit Demòcrata Català, que el succeeix Xavier Trias tanca l’etapa CDC instant el partit a demanar perdó, alhora que reconeix la figura de Jordi Pujol com a referent El debat sobre el nom del nou partit ocupa bona part del congrés Descartat que contingui el nom convergència , finalment s’imposa Partit Demòcrata Català 871 a la segona opció més votada, Partit Nacional Català 657 El congrés defineix el PDC com a independentista,…
Majoria absoluta de Convergència i Unió en les eleccions autonòmiques catalanes, i Jordi Pujol, de nou, investit president de la Generalitat
Convergència i Unió aconsegueix de nou la majoria absoluta en les eleccions autonòmiques catalanes 45,5% dels vots, la qual cosa permet que Jordi Pujol torni a ser investit com a president de la Generalitat
Oriol Pujol i Ferrusola

Oriol Pujol i Ferrusola
© Convergència Democràtica de Catalunya
Política
Polític.
Fill de Jordi Pujol i Soley , president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003, es llicencià en veterinària Després de cursar un màster de direcció i administració d’empreses a l’IESE, treballà com a consultor en l’empresa privada Militant de Convergència Democràtica de Catalunya , del 1993 al 1998 ocupà càrrecs tècnics en els governs de Convergència i Unió CiU cap del gabinet tècnic del Departament de la Presidència 1993-96, director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència 1996-98 i director general d’Afers Interdepartamentals i de Relacions amb el…
Josep Antoni Duran i Lleida

Josep Antoni Duran i Lleida
© Convergència i Unió
Política
Polític.
Llicenciat en dret, entrà a Unió Democràtica de Catalunya el 1974 i des del 1982 fins al 1990 fou diputat al Congrés per la coalició Convergència i Unió , i ocupà el càrrec de portaveu adjunt del grup parlamentari Minoria Catalana Els anys 1986-87 fou membre del Parlament Europeu dins del Grup Popular El 1987 fou elegit president d’UDC, càrrec que revalidà successivament fins al final de la seva trajectòria en la primera línia de l’escena política 2016 Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992, el 1996 fou escollit president de la part catalana de la Comissió Mixta de…
teorema de Bolzano-Cauchy
Matemàtiques
Teorema referit a l’estudi de la convergència de funcions.
Estableix que la condició necessària i suficient perquè la funció y x sigui convergent en x →η és que, per a cada nombre ε > 0, es compleixi per a tot parell de valors x’, x' d’un cert entorn reduït de η l’acotació | y x' - y x' | < ε Aquest teorema referit a la convergència de funcions és aplicat a la teoria de sèries quan la variable és natural i d’integrals
Grup d’Acció al Servei de Catalunya
Partit polític
Grup nacionalista català fundat al maig de 1975, durant el procés de creació de Convergència Democràtica de Catalunya, on es dissolgué al febrer de 1976.
Pretenia ser “un instrument el qual faci possible una gran convergència de centre-esquerra capaç de ser majoritària i governar” Era dirigit per Jordi Pujol, amb Miquel Esquirol, Jaume Casajoana i Miquel Sellarès Edità Catalunya Democràtica 1975
reintegracionisme
Lingüística i sociolingüística
Corrent lingüístic que considera que el gallec i el portuguès són varietats d’una mateixa llengua i que la codificació del gallec s’ha de fer, en major o menor grau, procurant la convergència amb la del portuguès.
Aquest corrent agrupa diferents sensibilitats lingüístiques des de persones que defensen la convergència del gallec i el portuguès fonamentalment pel que fa a l’ortografia, fins a persones que propugnen també l’acceptació d’un lèxic comú estàndard i solucions idèntiques o pràcticament idèntiques en l’aspecte morfològic El corrent partidari de la convergència màxima del gallec i el portuguès, tant en l’aspecte ortogràfic com en el morfològic i en el lèxic, rep el nom de lusisme