Resultats de la cerca

Poeta cortesà de Ferran III i d’Alfons X, viatjà per terres catalanes i dedicà poemes a Jaume I de Catalunya-Aragó Conreà tots els gèneres —cantiga d’amic, d’amor i de mal dizer — i compongué prantos funerals, com el que dedicà a Beatriu de Suàbia Alfons X l’atacà en una cantiga d' escarnho per la seva fidelitat a la forma tradicional gallega, en comptes de la provençal, preferida pel monarca

Estudià a Itàlia i a Salamanca, on arribà a un bon coneixement del llatí Fou un personatge cortesà, i obtingué càrrecs a la cort de Joan II de Castella Traduí al castellà un extracte de la Ilíada , amb el títol Homero romanceado Introduí locucions i lèxic llatins, fet que engavanya la lectura de la seva prosa Hom destaca, entre la seva obra en vers, els poemes Lo claro-oscuro, Laberinto de fortuna o las trescientas, i La coronación del Marqués de Santillana

Del cercle cortesà, formà part a Madrid de la tertúlia d’El Parnasillo El 1833 conegué David Roberts i dos anys després ingressà a l’Academia de San Fernando El 1838 i el 1840 exposà a Londres El 1842 s’expatrià i residí a París, Rouen i Brusselles Installat a Madrid el 1844, fou nomenat director de l’Academia de San Fernando i pintor de cambra 1845 Illustrà La España Artística y Monumental 1842-44 De dibuix pulcre, les seves composicions es distingiren per la justa combinació del paisatge i pel moviment dels personatges

Casada el 1475 amb Maties I d’Hongria, introduí la influència cultural italiana a la cort d’aquest país Mort Maties I, s’oposà a la successió del fill natural d’aquest, Joan, i defensà la candidatura de Ladislau VII de Bohèmia, amb el qual es casà 1490 Consolidat rei d’Hongria, Ladislau procurà l’anullació del matrimoni, concedida pel papa Alexandre VI el 1500 Beatriu tornà a Nàpols i, amb les sobiranes vídues de Nàpols i de Milà les Tristes Reines , visqué en un ambient cortesà i humanístic

Governador militar de Tolhuis, als Països Baixos Exponent d’un rebrot tardà del lullisme cortesà, projectà, seguint l’orientació de l’acadèmia matematicofilosòfica d’Herrera, la incorporació al castellà dels escrits llatins lullians a Brusselles, després de reimprimir l' Arte general 1661 i la Breve y sumaria declaración de la Arte general 1661, 1666 de Pedro de Guevara, publicà les seves versions de les obres lullianes Arbor Scientiae 1663, Introductorium magnae artis generalis , precedit d’una biografia de Ramon Llull 1663, i de l’apòcrif Liber conceptionis virginalis 1664

Malgrat haver-se iniciat amb l’obra de tipus cortesà The Araygnement of Paris ‘El judici de París’, 1580, aportà una nova visió a l’escena en el regnat d’Elisabet I Fou poeta àgil i tingué un concepte clar de la literatura com a art, encara que les seves obres no arribin a crear una veritable peça dramàtica, com a Edward I 1593, The Battle of Alcazar ‘La batalla de l’alcàsser’, 1594 o, en la més coneguda, The Old Wives’ Tale ‘El conte de velles’, 1595

Mestre en arts a París 1534, on fou professor fins el 1538, que fou elegit professor de filosofia moral de la Universitat de Barcelona Publicà 1540 les seves lliçons de dos cursos 1538-40 De dialectica sive rationali philosophiae , que dedicà al vicecanceller Miquel Miquel, de qui elogia, en vers, la biblioteca, en un interessant pròleg, on es fa ressò dels professors hispànics de l’escola terminista de París, del cercle cortesà de l’emperador que conegué a Barcelona i de l’ambient cultural barceloní de l’època

Es tracta d’un heroi que encarna totes les qualitats del cortesà ideal del seu temps, sense perdre, però, la dimensió humana Curial és perfecte com a cavaller, però té defectes com a home li agraden els plaers i les riqueses, i aquestes inclinacions afectaran la seva existència, entesa com a història d’una ascensió social D’origen humil i d’extraordinària bellesa, s’enamora de Güelfa, la germana del marquès de Montferrat, el seu senyor, i gràcies a la seva protecció esdevé un prestigiós cavaller digne de l’amor de la seva dama El camí d’ascensió social a través de la cavalleria…

Conjumina la dedicació al teatre amb l’escriptura de novelles, com la innovadora Dentadura postissa 1975, Crònica dement 1983 i El cortesà 1989 El 1972 rebé els premis Ignasi Iglésias i València per sengles obres teatrals Fou responsable de l’última etapa de la revista Trellat , director del Teatre Estable del País Valencià i ha escrit, també, crítica d’espectacles teatrals Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, juntament amb Josep-Lluís Seguí, i Darrers dies a Menton 1984 completen la seva obra dramàtica Altrament, s’ha dedicat a la cinematografia amb el curt Sega cega

El seu origen, en oposició amb el caràcter cortesà de la cantiga d’amor, és popular, i recorda el matriarcat latent en la vida rural gallega Hom les ha relacionades amb les kharjas mossàrabs, i la fórmula ha estat emprada a França chansons de femme i a Alemanya Frauenlieder, Wineleodes , però és en els cançoners medievals gallecs on assoleix la seva major riquesa i la matisació psicològica Formalment hi és bàsic el parallelisme o la repetició del mateix vers amb molt lleus modificacions es tracta potser d’una vella fórmula màgica o d’un recurs mnemotècnic característic de la lírica…