Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Jimmy Rushing
Música
Cantant.
Treballà en un espectacle itinerant abans d’unir-se als Blue Devils, de Walter Page 1927-29, i a la Bennie Moten’s Kansas City Orchestra 1929-35, dues de les formacions més importants en la creació de l’estil Kansas, de les quals sorgí l’orquestra de Count Basie Durant aquests anys, Rushing creà, amb la seva càlida veu de tenor, un model d’interpretació vocal de blues , el blues shouter , que s’emmirallà amb la fluïdesa rítmica dels seus companys instrumentistes El 1936 anà amb Basie a Nova York, on romangué fins el 1950, i fou una peça clau en l’èxit de la seva orquestra Després…
Lester Young
Música
Saxofonista tenor nord-americà.
Es crià prop de Nova Orleans i després a Minneapolis Estudià diversos instruments i formà part de l’orquestra familiar Al principi dels anys trenta, ja amb el saxòfon tenor, treballà a Kansas City, on formà part de les orquestres de Walter Page, Bennie Moten i Count Basie El 1934 treballà mig any a l’orquestra de Fletcher Henderson i el 1936 tornà amb Basie quan la seva orquestra debutà a Nova York Hi romangué fins el 1940 gravant Shoe Shine Boy , Lady Be Good , Every Tub , Jive at Five i Lester Leaps In , entre altres títols Després treballà amb el seu propi conjunt, amb el qual…
Peggy Lee
Música
Cantant, compositora i actriu nord-americana.
Tingué una infància difícil, que superà gràcies a la seva afició per la música, especialment a les tonades de Count Basie L’any 1941 conegué Benny Goodman, que la incorporà a la seva orquestra Després, ja en solitari, es féu popular amb temes com Waitin’ for the Train to Come In , Mañana Is Soon Enough for Me i, sobretot, Fever , que interpretava amb la seva veu potent i elegant Lee esdevingué la primera veu blanca que assolí un gran èxit popular cantant peces de jazz Féu d’actriu en diverses pellícules, com Pete Kelly Blues , i collaborà amb artistes com Ella Fitzgerald, Frank…
Eddie Durham
Música
Trombonista, guitarrista, arranjador i compositor de jazz nord-americà.
S’inicià tocant la guitarra i el trombó a la banda dels seus germans Després, a Kansas City, s’integrà als Walter Page’s Blue Devils i a l’orquestra de Bennie Moten 1929-33, on aportà arranjaments i composicions Alhora, començà a experimentar amb l’amplificació de la guitarra i atragué l’atenció de Charlie Christian, sobre el qual exercí la seva influència El 1934 marxà a Nova York per treballar d’arranjador amb Willie Bryant, i tocà a les orquestres de Jimmie Lunceford i Count Basie També arranjà per a les formacions de Glenn Miller i Artie Shaw Durant els anys quaranta liderà…
Tony Bennett
Música
Cantant melòdic i pintor nord-americà, de nom original Antonio Dominick Benedetto.
Fou el cantant melòdic que més s’acostà al jazz Rebé la influència de les big-band , el pianista de jazz Art Tatum —de qui tragué el fraseig— i també de Mildred Bailey, Billie Holiday i Frank Sinatra Popularitzà temes com Because of You , Rags to Riches , Cold, Cold Heart , Blue Velvet i I Left My Heart In San Francisco A més de balades pop, cantà amb mestres del jazz com Count Basie, Ralph Burns i Stan Getz Entrà en declivi els anys setanta, però a partir del disc The Art of Excellence 1986 recuperà novament l’èxit Al llarg de la seva carrera fou guardonat amb una vintena de premis…
Billie Holiday
Música
Nom amb què és coneguda la cantant de jazz nord-americana Eleanora Fagan.
Després d’una infantesa difícil, al principi de la dècada de 1930 començà a cantar en clubs de Harlem El 1933 fou descoberta pel productor John Hammond, el qual li organitzà sessions d’enregistrament del 1935 al 1942, que es poden considerar el millor de la seva obra Són peces destacades Fine and Mellow 1939, Strange Fruit 1939, Lover Man 1944 i Swing, Brother Swing amb Count Basie Collaborà també amb els millors instrumentistes i directors de jazz , com Benny Goodman, Duke Ellington, Teddy Wilson o Lester Young, amb el qual mantingué una llarga i turbulenta relació sentimental…
,
Festival de Jazz de Niça
Música
Gran festa del jazz que se celebra a Niça des del 1974.
El seu precedent directe, el festival de jazz que tingué lloc a Niça l’any 1948 i que reuní orquestres de jazz de diferents països, el converteix en el més antic del món Els seus fundadors, George Wein i Simon Ginibre, l’anomenaren Grande Parade du Jazz de Nice, nom amb què fou conegut fins el 1984, any en què la corporació JVC es convertí en el principal patrocinador d’aquest esdeveniment A partir d’aquell moment passà a denominar-se JVC Gran Parade du Jazz, nom que mantingué fins el 1993 La principal característica del festival és la simultaneïtat dels concerts, possible gràcies a la…
Lluís Alberini
Cinematografia
Actor.
Vida Fill d’un magistrat de l’Audiència de Barcelona, a setze anys fugí a França i entrà en una troupe de circ Després de recórrer Europa durant tres anys, retornà a Barcelona i s’inicià en la companyia d’Enric Borràs, amb la qual viatjà per Espanya i Llatinoamèrica El 1914 s’installà als EUA i l’any següent debutà en Nens del gueto Children of the Ghetto , Frank Powell sense deixar el teatre El seu domini de l’anglès li obrí les portes de Hollywood a partir de la implantació del sonor, on feu les versions espanyoles dels films americans Gràcies al seu eclecticisme i a la seva…
la Locomotora Negra
Música
Grup de jazz català de caràcter amateur format l’any 1971.
Nasqué com a quintet format per Ricard Gili trompeta, líder i arranjador principal, Tomàs González saxo tenor, Tòfol Trepat piano, Miquel Solé contrabaix i Carles Gili bateria Amb els anys, aquest grup original continuà amb l’excepció de Miquel Solé, que el 1974 fou substituït per Jordi Casanovas i s’amplià fins a formar una big band que arribà a tenir disset membres L’estil de la Locomotora Negra seguí com a model bàsic el jazz de l’època swing i s’inspirà sobretot en els grups o les orquestres de Louis Armstrong, Cab Calloway, Jimmie Lunceford, Earl Hines, Fletcher Henderson, Duke…
,
Thomas Nöel Bisson
Historiografia catalana
Medievalista.
Ha centrat la seva recerca a la França i la Catalunya medievals, i ha creat una important escola de medievalisme català als Estats Units Format al prestigiós Departament d’Història del Haverford College i de la Universitat de Princeton, ha professat en un bon nombre d’universitats nord-americanes Amherst College 1957-60, Brown University 1960-65, Swarthmore College 1965-67, Universitat de Califòrnia Berkeley 1967-87 i Harvard University 1987 La seva formació com a historiador és deutora de William E Lunt, Joseph R Strayer i Theodor E Mommsen, EH Kantorowicz, RW Southern i S Kuttner Creà,…