Resultats de la cerca

Fou un dels precursors de la sociologia contemporània i mestre i collaborador d’Auguste Comte, del qual se separà posteriorment En produir-se la Revolució Francesa renuncià el seu títol nobiliari lluità per la independència dels EUA, i la seva vida bohèmia el portà a dependre a vegades econòmicament dels seus mateixos criats Les seves obres L’industrie, ou discussions politiques, morales et philosophiques 1817, L’organisateur 1819-20 i Du système industriel 1821 proposen una societat sense classes, on els industrials patrons i obrers, els artistes i els savis desplacin les…

L’arrel i la connotació grecopaganes que el terme teologia tenia pesà clarament en el desenvolupament d’un concepte cristià de teologia, i, així, els primers pensadors del cristianisme primitiu dubtaren d’adoptar aquest terme, que evocava la teologia mítica dels poetes pagans Tanmateix, Orígenes i, sobretot, Eusebi de Cesarea adoptaren ja aquest terme per a designar el discurs creient sobre Déu i el seu Crist, en contraposició al que hom podria anomenar una teologia natural i en l’obra del Pseudo-Dionís, on la paraula rep ja la seva consagració oficial i serveix per a distingir…

Combaté els nazis a les ordres de Tito  durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment, prengué part activa com a propagandista en l’establiment de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia , però el 1963 fou amonestat per unes declaracions en les quals considerava els serbis amenaçats per la resta de nacionalitats de l’estat Exclòs del Partit Comunista 1968 i apartat dels sectors més oficials, des de la mort de Tito 1980 tingué un protagonisme creixent com a impulsor del nacionalisme serbi, molt especialment amb relació a Kosovo El 1992 assumí la presidència de la República Federativa…

Ve a exercir la funció d’adjectiu verbal A causa d’aquest seu doble valor, adjectival i verbal, sintàcticament participa en les característiques de l’adjectiu i del verb del sintagma nominal i del sintagma verbal Així, com a adjectiu, el participi pot ésser afectat pels accidents propis de l’adjectiu Com a verb, conserva moltes particularitats del règim verbal El participi, però, no expressa per si sol ni el mode ni el temps verbal només l'aspecte verbal el procés de l’acció del verb en el seu terme És una forma de passat En català, les terminacions regulars del participi són -at, -ut i -it…

Ha impregnat notablement la pastoral i la catequesi dels darrers segles Darrerament ha estat contrarestat pels moviments recents bíblic, litúrgic, promoció del laicat, presència al món, etc

La fenomenologia de la religió el distingeix d’altres manifestacions de la vida religiosa com a actitud interna de subjecció i respecte a un Ésser sentit com a superior i com a expressió exterior d’aquesta actitud Els actes del culte són una part d’una categoria més àmplia que comprèn totes les expressions que l’experiència del sagrat provoca en l’home Cal distingir-los sobretot dels ritus i sacrificis màgics, practicats sense l’actitud descrita o bé desproveïts de llur caire simbòlic En sentit estricte, el culte designa especialment la multiforme reacció de l’home actitud espontània, oració…

Per una coincidència significativa, la paraula hebrea i la grega, traduïdes al llatí per gratia , designen la font del do i l’efecte del do El Nou Testament utilitza la paraula gràcia per a caracteritzar l’aliança instaurada per Jesucrist, en oposició a l’antiga aliança, regida per la llei En aquest context, la gràcia és el do de Déu que enclou tots els altres és el do del seu Fill encarnat en l’Esperit Constitutivament, l’home està obert al do de Déu, però pot refusar-lo Així, la gràcia suposa per part de l’home un “sí” al do, que, com a tal, li és indegut i en aquest sentit hom l’anomena…

Membre d’una família de juristes malequites, estudià medicina amb Abū Ga'far de Trujillo, i filosofia amb ibn Ṭufayl De jove anà al Magrib, on intervingué activament en la política cultural dels almohades Presentat ~1169 per ibn Ṭufayl al califa Yusuf, aviat gaudí de la seva amistat i fou noment cadí de Sevilla Quan ibn Ṭufayl renuncià al càrrec de metge de la cort 1182, Averrois el substituí i es mantingué en el càrrec fins que el 1195 el nou califa, Ya'qub al-Manṣur, li retirà, per raons desconegudes, la protecció amb què l’havia afavorit al principi del seu regnat Condemnat més tard per…