Resultats de la cerca

El cristianisme sorgí històricament en el marc del judaisme, en ésser proclamada per part d’un petit grup de creients la resurrecció de Jesús i en identificar-lo amb el Messies o Crist anunciat en l’Antic Testament La seva ambivalent relació amb el judaisme és un dels trets característics i, alhora, més difícils de definir del cristianisme Tot coincidint en un estricte monoteisme, es diferencien radicalment a partir de llurs respectives interpretacions del fet de Jesús i de llur comprensió de Déu Això es manifestà en el llarg procés de…

L’aspecte extern del ratolí domèstic Mus musculus és ben conegut petit i esvelt, de color gris o marronós, amb la cua llarga gairebé com tot el cos i amb la base ampla, el musell punxegut, els ulls negres i petits, i les orelles petites i arrodonides Les mesures corporals són les següents 73-101,5 mm de cap i cos, 68-98,5 mm de cua, 15,5-17,5 mm de peu posterior, 11,5-15 mm d’orella el pes és de 12,5-29 g Jordi Muntaner És un rosegador de talla petita i de figura gràcil Fa una olor de florit també molt característica, que és pròpia de les formes comensals del gènere La coloració és molt…

Adéu a Norman E Borlaug El 12 de setembre de 2009 va morir a Dallas Texas, a 95 anys, Norman Ernest Borlaug Les investigacions desenvolupades per Borlaug al llarg de la seva vida han tingut una transcendència sense precedents sobre l'agricultura i l'alimentació de bona part de la població del planeta Va començar les seves investigacions, al final del 1944, quan va participar en un programa de recerca sobre el blat, finançat per la Fundació Rockefeller i el Ministeri d'Agricultura dels Estats Units Mexicans, que tenia l'objectiu de millorar la producció d'aquest cereal a Mèxic i, per tant,…

Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al  diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…

El talpó comú Microtus duodecimcostatus és un petit rosegador difícil de diferenciar dels altres representants del subgènere Pitymys presents a la península Ibèrica Cal recórrer a trets dentaris i morfomètrics Les mesures corporals són les següents 91-1 70,5 mm de cap i cos, 21-34,5 mm de cua, 15-18,5 mm de peu posterior, 7,5-10 mm d’orella el pes és de 19-32 g Xavier Palaus És un petit rosegador del subgènere Pitymys , de cos allargat, cap arrodonit i cua curta, que presenta determinades adaptacions a la vida subterrània, com, per exemple, ulls i orelles petits i crani aplatat Altrament,…

El gènere cosmopolita Artemia ha estat representat a la conca mediterrània només per poblacions de l’espècie A salina i poblacions de soques partenogenètiques diploides i tetraploides, fins que va arribar l’artèmia americana A franciscana , que ha esdevingut invasora i amenaça d’eliminar per competència les espècies i les soques autòctones Detall de l’ovisac de femelles d’ Artemia salina a l’esquerra i A franciscana a la dreta En la primera s’aprecia la cintura que separa l’ovisac, més aviat triangular, del tòrax, i en la segona, la forma de l’ovisac més arrodonida i amb dos vèrtexs acabats…

Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…

Agenda per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides L’1 de gener d’enguany es va posar en marxa l’Agenda per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides Agenda 2030 per al període 2016-30 L’Agenda 2030 va ser aprovada el 25 de setembre de 2015 pels 193 estats membres de l’ONU, i dóna continuïtat a la Declaració del Millenni de les Nacions Unides que s’aprovà al desembre de l’any 2000 L’Agenda 2030 planteja disset objectius, entre els quals destaquen posar fi a la pobresa objectiu 1, la fam objectiu 2 i la marginació de les dones objectiu 5, i aturar la degradació dels…

Actualment s’entén per música de cambra només la música instrumental per a petits conjunts, generalment d’entre dos i nou instruments, bé que s’hi poden incloure obres per a conjunts una mica més nombrosos Pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base la música concertant, el triomf de la melodia acompanyada i el perfeccionament de la violeria Es caracteritza perquè totes les parts en joc tenen una importància semblant, la qual cosa implica una…