Resultats de la cerca

Hom en parla sobretot per definir els sistemes simbòlics dels pobles caçadors i pastors que expressen i realitzen llur vinculació sacral amb les bèsties que, d’altra banda, els permeten de viure, mentre que els ritus dels pobles agraris són anomenats cultes de fertilitat Però en aquestes civilitzacions i en altres de més avançades molts d’aquests actes rituals es relacionen directament amb la fecunditat humana La circumcisió i subincisió, la clitoridectomia i diverses pràctiques sexuals tenen sovint com a objectiu, almenys parcial, d’aconseguir o de regraciar la fecunditat de les dones L’…

Calia que la població que el demanava es redimís primerament del senyor, i pactés amb la població que l’acollia per a un temps determinat el preu que hauria de pagar, l’obligació de prendre part en hosts i cavalcades, la franquesa en mercats i el dret d’ésser defensada, fins en forma de sometent, dels greuges soferts De vegades era el rei qui atorgava aquest dret per privilegi de vegades era el mateix senyor que s’hi emparava juntament amb els vassalls però sovint eren els veïns els qui ho demanaven nominalment Diverses poblacions, no sempre pròximes, foren considerades carrers…

És al sud de la vall Ferrera, de la qual és separada per la serra de Màniga 2 515 m alt, i al nord de la Ribalera, vall de la qual és separada per la serra del ras de la Fontnegra 2 386 m alt, i el coll de Màniga Al vessant meridional hi ha extensos boscs mata de Mallolís, boscs de Farrera, Burg i Montesclado És drenada pel barranc de Burg , afluent de la ribera de Tírvia per l’esquerra a la qual desemboca aigua avall de la vila, i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc de Mallolís És inclosa al municipi de Farrera de Pallars, i comprèn, a més, els pobles i els llogarets de Burg, Alendo,…

L’exèrcit de Francesc I, format per uns 20 000 infants i uns 1 500 cavallers, assetjà per l’octubre del 1524 la ciutat, defensada per una guarnició imperial comandada per Antonio de Leiva mentrestant l’exèrcit imperial comandat pel marquès de Pescara i per Charles de Lannoy s’uní amb els lanquenets del conestable de Borbó i inicià l’atac el 24 de febrer Malgrat la inicial feblesa de la cavalleria del marquès de Pescara, la situació fou salvada pels arcabussers —primera vegada que les armes de foc prenien un paper predominant en una batalla— i després per la irrupció dels homes de…

Vida i obra Inicià les seves recerques amb estudis sobre el món obrer i sindical, com la seva tesi doctoral defensada a la Universitat de Montpeller el 1976 Socialisme et syndicalisme dans l’Hérault de 1905 à 1921 3 vol Després se centrà en l’estudi del Llenguadoc amb monografies com Histoire de Béziers 2000 i Histoire de Sète 1987 Catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Perpinyà, participà de ple en l’activitat historiogràfica de la Catalunya del Nord S’ha convertit en un historiador de referència amb obres com Politique et syndicalisme en Languedoc L’Hérault…

Successor del seu pare al-Ḥakam I de Còrdova , presidí una època de reorganització i centralització de l’emirat en adaptar les reformes i les modes que els califes abbàssides aplicaven a Bagdad Més ben dotat que el seu pare per a una política conciliatòria, el seu regnat es caracteritzà per una relativa tranquillitat interna Així i tot, hagué de fer front a diverses revoltes, com la del seu inquiet oncle ‘Abd Allāh al-Balansī , les baralles de les tribus àrabs al país de Tudmir, que l’induïren a enderrocar-ne la capital, Oriola, i a bastir Múrcia 825-831, la rebellió de Mèrida 829 i la de…

Fou procurador del Ràfol de l’Almunia Encoratjat pel rector, plantejà jurídicament la injustícia de certes peites i imposicions senyorials, però el lloctinent, marquès del Castel Rodrigo, denegà les propostes i féu empresonar quaranta-dues persones Garcia i dos més dirigiren aleshores un memorial a Carles II en representació de trenta-cinc llocs de senyoria, mentre que el malestar creixent culminà amb l’empresonament de quatre llauradors per part del batlle de Gandia, fet que desembocà en la formació d’un exèrcit agermanat i el nomenament de Garcia com a síndic, per tal d’alliberar els presos…

Filla de Ferran II de Catalunya-Aragó i d' Isabel I de Castella tingué com a preceptors Antonio i Alessandro Giraldini El 1502 es casà amb Artur, príncep de Galles, que morí el mateix any, i el 1509, amb el germà d’Artur, Enric VIII d’Anglaterra Fou molt religiosa tendí a envoltar-se de servidors castellans i protegí humanistes, com Lluís Vives, que li dedicà el seu tractat De institutione feminae christianae 1523 i a qui encarregà d’escriure un pla d’estudis per al preceptor de la seva filla Maria després, reina Maria Tudor De ratione studii puerilis 1523 També Erasme li dedicà el tractat…

Aquest, nomenat cronista del regne d’Aragó el 1548, es dedicà a la investigació històrica en els arxius de tots els regnes de la corona, especialment a Barcelona i a Saragossa Fruit del seu treball foren els Anales Molt en contacte amb l’arquebisbe de Tarragona, Antoni Agustí, aquest li revisà el text i influí en l’enfocament d’alguns episodis L’obra, en la seva estructura, imita els Annals de Tàcit, del qual Zurita era admirador El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la corona d’Aragó des…

La vida política del país va estar marcada pel debat sobre l’explotació dels recursos energètics i miners per empreses estrangeres Aquesta opció va ser defensada en diverses ocasions pel mateix primer ministre, Sukhbaataryn Batbold, el qual va haver de fer front a dures crítiques de l’oposició i fins i tot d’alguns membres del seu partit La tensió va arribar al seu punt àlgid quan a l’agost van circular rumors que el Govern havia arribat a un acord amb el Japó i els Estats Units per a acollir un magatzem de residus nuclears, una possibilitat que tant les autoritats governamentals…