Resultats de la cerca

 Graduat en dret i economia, en 1965-72 milità en el Moviment Obrer Cristià Flamenc ACW, fins que passà als socialcristians flamencs Fou responsable 1979-81 del primer gabinet del democratacristià Wilfried Martens El 1981 fou nomenat ministre d’afers socials i reformes institucionals, càrrec que ocupà fins el 1988, any que obtingué la cartera de comunicacions Al març del 1992 fou designat primer ministre de la coalició socialista-conservadora, en substitució de Martens, càrrec en el qual fou confirmat després de les eleccions anticipades del maig del 1995 Fou el principal…

Agrupa una cinquantena de partits de la Unió Europea Tingué com a precedent el Grup Democratacristià de la CECA 1953, però no es constituí com a partit fins el 1976, amb Leo Tindemans a la presidència A partir del 1994 formà coalició amb els Demòcrates Europeus, menys vinculats a la democràcia cristiana i amb alguns elements marcadament euroescèptics especialment procedents del Partit Conservador britànic Segona força al Parlament Europeu fins el 1994 157 escons sobre , des del 1999 és el primer grup a la cambra, amb 297 escons sobre 626, 288 el 2004 sobre 732, 265 el 2009 sobre…

Graduat en dret per la Universitat de Roma, durant els anys d’estudiant ingressà a les Joventuts d’Acció Catòlica, organització de la qual fou vicepresident Diputat democratacristià el 1946, aquest any formà part del grup de ponents encarregat de redactar la nova constitució republicana, en substitució de la monàrquica Reelegit el 1948, en la seva llarga carrera política ocupà diversos ministeris, com el d’agricultura 1955-57 i 1957-58, el del tresor 1963-70, 1972 i 1974-76 i el d’afers estrangers 1980-83 i 1992-93 Del 1970 al 1972 esdevingué cap d’un govern de centreesquerra…

Es graduà en filosofia 1968 i ciències econòmiques 1971 a la Universitat Catòlica de Lovaina Afiliat de jove a la branca flamenca del partit democratacristià belga Christelijke Volkspartij CVP, des del 1999 Christen-Democratisch en Vlaams, CV&D, en fou el president de les joventuts del 1973 al 1977 L’any següent esdevingué membre del secretariat nacional i, del 1988 al 1993, fou president del partit Senador del 1988 al 1993 i diputat des del 1995, formà part de l’equip de consellers del govern de Leo Tindemans  1975-78, secretari d’estat de finances i de la petita i mitjana…

La fragilitat institucional que arrossega el país des del 2007 es va trobar amb un nou i definitiu repte a causa de la crisi econòmica La primera víctima va ser la Banca Fortis, que, ofegada per decisions especulatives, va portar els governs del Benelux, principals accionistes, a nacionalitzar l'entitat i a repartir-se-la La impugnació de la decisió exercida per un grup d'accionistes minoritaris i la posterior revelació de les pressions que el Govern havia dut a terme sobre un jutge per condicionar la seva decisió van fer que el 19 de desembre el Govern d'Yves Leterme anunciés la …

De tots els estats membres de la UE, Irlanda és l’únic que té una frontera terrestre amb el Regne Unit Per això, quan, el mes de març, la primera ministra, Theresa May, va invocar l’article 50 per a iniciar les converses per a executar el Brexit, van sonar totes les alarmes a Irlanda La raó va ser l’impacte que tindria en la frontera comuna, la que separa Irlanda del Nord, encara sota sobirania del Regne Unit, de la República d’Irlanda Els darrers anys, aquesta frontera ha estat quasi invisible, però la sortida del Regne Unit de la UE amenaça tornar a fer-la ben visible, fins i tot amb el…

El 1977 es graduà a l’Academia Militar das Agulhas Negras Dins l’exèrcit, arribà al grau de capità El 1986 encapçalà una protesta contra els baixos sous dels oficials Tot i ser castigat, aquesta acció li valgué una notable popularitat Dos anys després passà a la reserva, i fou elegit regidor de Rio de Janeiro pel Partit Democratacristià Diputat federal el 1990, hi fou reelegit en les sis convocatòries següents 1995, 1999, 2003, 2007 i 2011 Canvià diverses vegades l’afiliació política el 1993 passà al Partit Progressista i, posteriorment, al successor d’aquest, el Partit…

El grup principal fou Acción Popular , però també hi havia bona part dels mauristes que abans del 14 d’abril de 1931 volien formar amb Cambó el Centre Constitucional , i finalment la Derecha Regional Valenciana, dirigida per Lluís Lucia A les eleccions del novembre del 1933 la CEDA fou el partit que aconseguí més diputats 115, però no els suficients per a governar tot sol, i deixà als radicals —primerament Lerroux i després Samper— que governessin tots sols fins el 4 d’octubre de 1934 així aconseguiren de desfer, ja abans d’assolir el poder, una gran part de l’obra del bienni esquerrà…

Les relacions amb el país veí d’Hongria i amb la població eslovaca d’origen hongarès un 10% de la població es van enterbolir arran de la promulgació, al mes d’abril, de la Llei patriòtica, impulsada des del Ministeri d’Educació controlat pel Partit Nacional Eslovac i que obliga a escoltar l’himne nacional a les escoles, els ajuntaments i els mitjans de comunicació El 2009, la promulgació d’una llei lingüística que dificulta l’ús de la llengua hongaresa amb l’obligatorietat de la llengua eslovaca a l’Administració ja va generar fortes tensions al sud del país, on resideix la major part de la…

Legalitzat el 1977, es mostrà partidari d’un humanisme cristià i defensor del federalisme Els dirigents inicials foren Antoni Miserachs Rigalt i el seu fill Pau Miserachs Sala que al desembre de 1976 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Joan Roca Giralt i Ignacio de Prada Els succeïren Eduardo Llorente president, Pere Sols vicepresident, Pere Martí i Xavier Llobet i Furró El partit fou actiu entre 1976 i 1979 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 8286 vots i de 1979 4918 vots i també a les municipals de Barcelona, on presentà com a cap de llista Esteve Bassols En…