Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
el Subpirineu
Nom donat a un sector del Prepirineu meridional català per L.Solé i Sabarís, ja el 1938 i sistemàticament el 1958 (Geografia de Catalunya).
Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no…
antipartícula
Física
En un parell de partícules que tenen la mateixa massa i càrregues elèctriques de signes oposats, la menys freqüent d’aquest parell respecte a l’altra.
Cada partícula té la seva antipartícula, llevat d’algunes que ho són d’elles mateixes Amb més precisió cal dir que partícula i antipartícula tenen la mateixa massa, espín, isospín i vida mitjana, però diferent signe de la càrrega elèctrica, del component T 3 de l’isospín i dels nombres quàntics d’estranyesa, bariònic o leptònic Partícules amb totes aquestes càrregues nulles són antipartícules d’elles mateixes, com per exemple el fotó Les antipartícules s’anomenen afegint el prefix anti - al nom de la partícula corresponent i hom les representa pel mateix símbol que la partícula però amb una…
urticària
Patologia humana
Afecció cutània caracteritzada per l’aparició de pàpules rosades que apareixen ràpidament, acompanyades d’una intensa pruïja, i desapareixen en poc temps sense deixar rastre.
És causada per fenòmens immunològics d’hipersensibilitat, factors físics calor o fred, estrès, factors hormonals, etc
batallaire
batallaire 2
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes
, de la família dels caràdrids, d’uns 25 o 30 cm de llargada, amb el bec llarg i recte; es caracteritza pel fet de presentar un marcat dimorfisme sexual estacional.
A l’època de reproducció primavera, els mascles adquireixen un bell plomatge, amb un gran collar de plomes erèctils i dues tofes de plomes auriculars, de colors molt variables individualment Fan unes parades nupcials molt complexes Els territoris que delimiten els diversos mascles són contigus, la qual cosa dóna peu a moltes baralles quan un d’ells envaeix el del veí Quan una femella entra al territori, el mascle es lliura a diverses danses i corregudes, actitud que incita la femella a l’acoblament, que té lloc immediatament La femella fa el niu i té cura dels…
Sant Vicenç d’Olb (Sopeira)
Art romànic
La villa d’ Olbe —de la qual no ha pervingut cap mena de vestigi—, era situada, segons s’ha pogut reconstruir per les confrontacions que descriuen els documents, en l’aiguabarreig del barranc de Miralles amb la Noguera Ribagorçana Aquest vilar és esmentat amb freqüència en la documentació de la primera meitat del segle IX, ja que el monestir de Santa Maria d’Alaó hi va dur a terme una agressiva i sistemàtica política d’adquisicions fins a la seva total annexió El vilar d’Olb tenia una església dedicada a sant Vicenç, la qual és documentada l’any 840 en una escriptura per la qual el monestir d…
eunuc
Patologia humana
Home privat d’òrgans genitals externs per ablació quirúrgica, traumàtica, patològica o per automutilació (castració).
Si un home esdevé eunuc abans de la pubertat, es produeix un aturament en el desenvolupament genital i en el dels caràcters sexuals secundaris sexe aquest fet produeix un conjunt d’anomalies morfogenètiques distribució femenina del pèl i el greix, veu de falset, creixement ossi, metabòliques puix que desapareixen la major part dels andrògens, els quals tenen una acció anabòlica i de retenció de calci, sofre, potassi, sodi i aigua i psicològiques En el cas que l’ablació dels òrgans genitals s’esdevingui després de la pubertat, hi ha una regressió dels caràcters sexuals secundaris…
cérvol

Cèrvol
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels cèrvids de dimensions mitjanes (165 a 250 cm de llargada i 105 a 150 cm d’alçada a la creu) i d’aspecte àgil i robust.
El cap és allargat, i el coll, llarg i musculat Les potes són fortes i primes i acaben en una peülla Els mascles plenicornis són proveïts de banyes, grosses i ramificades, que muden anualment El pelatge, curt i aspre, varia segons l’estació de l’any i l’edat a l’estiu és de color rogenc fosc, i a l’hivern, gris fosc en els individus joves o cervatells és rogenc amb clapes blanques, que desapareixen en l’adult Els cérvols tenen els sentits molt desenvolupats, especialment el de l’olfacte Són de costums nocturns Viuen en zones forestals muntanyoses, però s’adapten bé a les planes…
Enregistrament de la pressió arterial
Patologia humana
Durant cada cicle cardíac la pressió de la sang que circula per les artèries oscilla entre uns valors màxims, o pressió sistòlica o màxima , i uns valors mínims, o pressió diastòlica o mínima Aquestes pressions es poden mesurar directament introduint uns instruments determinats a l’interior dels vasos sanguinis Tanmateix, però, aquesta mena de procediment és molt complex per a realitzar-lo de manera rutinària, i com que, d’altra banda, cal determinar la pressió arterial en tota consulta cardiològica, en la pràctica s’utilitza un mètode indirecte per a determinar aquests valors Així, el…
Anna Maria Strada del Pò
Música
Soprano italiana.
Nascuda possiblement a Bèrgam, el 1720 era al servei del comte Colloredo, governador de Milà Començà la seva carrera al principi dels anys vint a Venècia cantant La verità in cimento , d’A Vivaldi, i la continuà a Nàpols interpretant Eraclea i Astianatte , de L Vinci, Semiramide , de N Porpora, i Zenobia in Palmira , de L Leo, entre altres òperes El 1729 anà a Londres contractada per GF Händel El mateix any fou Adelaida en l’òpera Lotario , del mateix compositor, i fins el 1737 fou la cantant que interpretà més òperes i oratoris seus, incloent-hi els papers principals de Partenope , Deborah i…
cabussó
cabussó emplomallat
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells aquàtics, de l’ordre dels colimbiformes, molt bons nedadors i cabussadors, amb el cos arrodonit i cobert d’un plomatge curt i dens.
Els dits són envoltats d’una membrana lobulada, i el bec és curt i prim S'alimenten de peixos i altres animals aquàtics Moltes espècies fan un niu flotant damunt l’aigua Als Països Catalans habiten quatre espècies que responen al nom genèric de cabussó collnegre, emplomallat, gris i orellut i una altra P ruficollis anomenada més pròpiament cabusset El cabussó collnegre P nigricollis , d’uns 30 cm i amb lliurea nupcial, té el coll negre i els costats del cap ornats de boniques plaques daurades nia en petits grups en llacs i estanys al nord de la península Ibèrica El cabussó emplomallat o…