Resultats de la cerca
Es mostren 283 resultats
costa
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Tros de terra que és en contacte amb la mar.
Segons l’estat d’erosió, degut al treball de la mar, i l’acumulació de sediments, les costes presenten aspectes diferents, i poden ésser agrupades en costes rocalloses i costes d’acumulació A les costes rocalloses predomina l’erosió els penya-segats són costes rocalloses que presenten un relleu escarpat, tenen un gran pendent i solen ésser precedits per una plataforma rocallosa de superfície regular, que sobresurt a la baixamar Es formen per l’acció mecànica de les ones i dels còdols i la sorra que baten la costa i soscaven, així, la base del penya-segat amb el temps i aprofitant les…
Sant Joan de Boí

Església de Sant Joan de Boí
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Boí (la Vall de Boí).
L’edifici Segueix el tipus basilical de tres naus amb els absis corresponents orientats a l’est Falta l’absis central, que es va enderrocar per ampliar la plaça del poble actualment només es conserva l’espai presbiteral que s’interposava entre la nau i l’absis Les tres naus queden separades per quatre arcades semicirculars adovellades, que descansen sobre columnes massisses i pilars quadrats La coberta és de fusta de doble pendent L’espai absidal queda cobert, a la part central, per una volta de pedra de mig punt, mentre que les absidioles laterals tenen voltes de quart d’esfera El temple té…
Sant Agustí de Lloret Salvatge (Amer)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de l’església amb els murs esbiaixats i decorats rústicament l’edifici es manté sencer però sense culte J Recarens L’església és situada en un agregat del municipi d’Amer, dalt d’un turó, sobre la carretera que va del Pasteral al pantà de Susqueda, davant mateix de la central elèctrica de l’esmentat pantà, però a l’altre costat de riu i de carretera Mapa L38-13333 Situació 31TDG654485 JRR Història Aquesta esglesiola, vinculada a les possessions del monestir de Santa Maria d’Amer, fou inicialment dedicada a sant Julià així apareix en la primera menció, l’any 949,…
ungulígrad
Mastologia
Dit dels mamífers terrestres que en caminar només descansen la punta dels dits sobre el sòl, per la qual cosa les ungles se’ls han transformat en peülles, tal com en els artiodàctils i els perissodàctils.
Bellpuig de les Avellanes

Exterior del monestir de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer)
© C.I.C. - Moià
Abadia
Antiga abadia de canonges premonstratencs (Santa Maria de Bellpuig), la primera i la més important que tingueren a Catalunya, situada al SE del terme municipal d’Os de Balaguer (Noguera).
La canonja, que seguia la regla de sant Agustí, nasqué de la fusió de dues comunitats La primera, reunida entorn de l’ermità Joan d’Organyà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, fou erigida el 1166 en comunitat premonstratenca gràcies a l’ajuda del comte Ermengol VII d’Urgell i Dolça d’Urgell La segona fou establerta a l’indret de l’actual canonja, sota la protecció del noble Guillem d’Anglesola, i el 1166 l’abat premonstratenc de Casadieu, a Occitània, l’erigí en abadia filial seva Aquesta fusió tingué lloc el 1180, en morir Joan d’Organyà Gràcies al comte d’Urgell, Bellpuig es convertí…
Sant Sebastià de Vilarrué (les Paüls)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector sud-est, amb l’absis ornat per un fris escacat sota el qual es disposen les arcuacions cegues ECSA - JA Adell L’església de Sant Sebastià centra el poble de Vilarrué, situat a la riba dreta de l’Isàvena, aigua amunt de les Paüls Mapa 32-10 213 Situació 31TCH021061 Per a anar-hi cal agafar una pista de terra que surt de les Paüls en direcció nord Durant 1,6 km la pista remunta la ribera dreta de l’Isàvena fins a trobar les poques cases que formen el poble de Vilarrué MAF-XFG Història L’indret de Vilarrué fou donat l’any 1004 per la comtessa Toda de…
copòleg

Copòleg del darrer quart del segle XIX
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també copes musicals, format per una sèrie de copes de cristall de diferents mides que descansen sobre una taula harmònica, l’afinació de les quals pot ajustar-se amb el volum d’aigua que contenen.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom d’harmònica
Esquirol
És un rosegador mitjà, amb la cua coberta de pèl i més llarga que la meitat de la longitud del cap i el cos junts La coloració és variable En general, a l’estiu el pelatge és vermellós a la part dorsal del cos i la cua, i blanquinós a la part ventral A l’hivern, l’esquena és més grisosa Biologia Els esquirols poden viure només on hi ha llavors, independentment del tipus de bosc Més que la composició específica del bosc, és important l’edat dels arbres, ja que determina la presència de les llavors productivitat indispensables per a l’alimentació La base principal de la seva dieta, doncs, la…
Casa forta de Galls Carnuts (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Façana principal, amb la porta d’entrada i diverses espitlleres J Fuguet El mas de Galls Carnuts, on hi ha les ruïnes de la casa forta-torre, està situat a uns 4 km de Selma, al nord del Pla de Manlleu i molt a prop del límit amb el Penedès L’indret és estratègic, hom diria que idoni per a la defensa, en una petita elevació del terreny, vora un penya-segat, des d’on es veu perfectament el mas de Gateleda a l’altre costat de la barrancada, vers el nord-est Mapa 419 35-16 Situació 31TCF756823 Per a anar al mas de Galls Carnuts, cal situar-se d’antuvi al poblet del Pla de Manlleu Del…
Castell de Castellnou de Segrià (Vilanova de Segrià)
Art romànic
Situació Cantonada nord-oest d’una gran estructura que formava el mur extern d’aquest castell, molt malmès en haver-li adossat edificacions modernes ECSA-J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell s’emplacen en un petit tossal separat per un marcat coll del serrat on hi ha la població de Vilanova de Segrià Els vestigis de la vella fortalesa es destruïren per edificar en el mateix indret un xalet modern, tot i que encara se’n pot veure algunes restes Mapa 32-14 359 Situació 31TCG022207 S’arriba a Vilanova de Segrià des de Lleida per la carretera LP-9221 que passa per Torre-serona i Benavent de Segrià…