Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
meritocràcia
Sociologia
Societat en què la posició dels individus en l’estructura ocupacional és producte solament del mèrit i del talent individual.
Un règim meritocràtic és regit pel principi de la igualtat d’oportunitats Ni l’herència, ni les relacions socials, ni l’atzar expliquen l’èxit d’un individu Les societats amb un règim meritocràtic, però, no són pas igualitàries això sí, les desigualtats que s’hi generen són producte d’una competició igualitària Una meritocràcia perfecta és una utopia, però les societats sempre són més o menys meritocràtiques L’ideal meritocràtic s’enfronta al problema de garantir una mesura objectiva del talent que sigui independent dels avantatges heretats Generalment són l’escola i la universitat les que…
Letònia 2013
Estat
El 27 de novembre de 2013 el primer ministre letó, Valdis Dombrovskis, va presentar la dimissió D’aquesta manera el dignatari es va fer responsable de la tragèdia produïda dies abans als grans magatzems Zolitude de Riga, en què 54 persones van perdre la vida en ensorrar-se el sostre de l’edifici El fet també va provocar manifestacions per la dimissió de l’alcalde de Riga, Nils Ušakov, acusat de manca de rigor en aplicar la legislació urbanística Dombrovskis, nomenat per primer cop en el càrrec el 2009, i tornat a nomenar dues vegades més consecutives, ha deixat un grat record de la seva…
Fausto Miguélez Lobo
© UAB
Sociologia
Sociòleg.
Catedràtic de sociologia i doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona En la mateixa universitat fou membre fundador i director del Departament de Sociologia, degà 2001-05 i catedràtic de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia i, des de la jubilació, professor honorari Presidí el IX Congrés Espanyol de Sociologia celebrat a Barcelona el 2007 i fou fundador i director del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball QUIT Posteriorment fundà l’Institut d’Estudis del Treball Fou secretari general de la Federació d’Ensenyament de CCOO 1979-81…
neoliberalisme
Economia
Terme amb el qual hom designa diversos corrents de pensament econòmic que tenen en comú la defensa de la primacia del mercat admetent, però, una certa intervenció de l’estat.
Encara que parteix sempre de les premisses del liberalisme clàssic, l’accent quant a l’acció reguladora de l’estat varia segons els autors En general, però, la limita a la preservació dels mecanismes de la competència, per tal d’evitar la formació de monopolis Defensa, també, la conveniència d’un cert estat de benestar i l’accés a la propietat privada dels treballadors, així com la idea que la desigualtat quan no és extrema és beneficiosa per al creixement econòmic, i prioritza l’interès individual per damunt del collectiu, sempre que aquell es desenvolupi en un marc jurídic…
relació d’ordre
Matemàtiques
Relació binària R entre els elements d’un conjunt C que és reflexiva, antisimètrica i transitiva.
La parella C, R constitueix un conjunt ordenat És usual la notació ≤per a designar la relació d’ordre desigualtat 5, i a ≤ b és llegit '' a menor o igual a b' , o bé '' a inferior a b' aquesta notació generalitza la coneguda i usual relació “ésser menor que o igual a” que ordena els nombres Unes altres relacions d’ordre importants són la relació d’igualtat, la relació d’inclusió entre conjunts, la relació “ésser divisor de” en els nombres naturals, etc En un conjunt ordenat, són elements notables el màxim , el mínim , el maximal , el minimal , el majorant i el minorant Dos…
lesió
Dret civil
Perjudici que experimenta una de les parts quan hi ha una desigualtat en llurs objectes o prestacions.
orella de fadrí
Agronomia
Desigualtat en un sembrat que és molt bo per les vores i no ho és per enmig.
sotrac
Batzegada que experimenta un vehicle o com la que experimenta un vehicle en trobar una desigualtat del terreny.
terme
Matemàtiques
Cadascuna de les parts que apareixen a l’esquerra o a la dreta d’una igualtat o desigualtat.
anàlisi del discurs
Lingüística i sociolingüística
Camp d’estudi que s’ocupa del text i la parla des de totes les perspectives, i que es proposa produir descripcions explícites i sistemàtiques d’unitats del discurs.
Aquestes descripcions tenen dues dimensions principals, la textual i la contextual Es tracta d’una perspectiva interdisciplinària sorgida a partir d’altres disciplines de les humanitats i les ciències socials, com la lingüística, els estudis literaris, l’antropologia, la semiòtica, la sociologia i la comunicació oral El seu desenvolupament està estretament relacionat amb l’aparició de l’estructuralisme i molt influït pel formalisme rus, que havia elaborat una anàlisi literària Des de l’inici, els anys setanta, i malgrat els múltiples conflictes teòrics i metodològics, es pot parlar d’una…