Resultats de la cerca

Ocupa els espais cedits a la Societat Auxiliar de Construcció per la seva contribució al finançament del teatre Creat a partir dels patrons elitistes i exclusius dels clubs anglesos de l’època, reuneix l’alta societat barcelonina, i els seus socis constitueixen històricament una part destacada de la burgesia catalana, amb estrets vincles amb les elits espanyoles En fou el primer president Ramon de Sentmenat i Despujol, marquès de Ciutadilla Fins el 2004 no admeté dones com a sòcies A part les activitats pròpies d’una entitat del seu tipus, ha organitzat balls, recepcions i alguns…

Membre de la família fundadora de La Espanya Industrial, era el segon marquès de Montsarra i nebot polític del primer baró de Terrades –Josep Maria d’Albert i Despujol, alcalde de Barcelona– Els seus interessos econòmics eren abundants i s’expandien des de l’àmbit agrícola tenia terrenys a Piera, fins al periodístic controlava el diari La Voz del Llobregat Formà part de les milícies universitàries i s’adherí, el 1958, a FET-JONS aconseguint el grau de militant al cap de poc temps per convertir-se en conseller local del Movimiento Ja dins del consistori de l’Hospitalet, fou regidor pel terç…

Montclar forma un enclavament del terme d’Agramunt dins la comarca de la Noguera La primera noticia històrica del seu castell ós del 1194, any en què Gombau de Ribelles sollicità la confirmació reial de la donació a Ponç de Cabrera del dret reservat en la donació que féu Ponç Ramon de Cervera dels castells d’Artesa, Montsonís, la Foradada i Montclar Al segle XIV el castell era dels Ponts i al segle XVI consta que era dels Guimerà Segurament aquesta família construí l’actual castell el 1635, una espaiosa mansió senyorial El 1686 passà als Despujol, marquesos de Palmerola des del…

La primera referència del topònim Solivella apareix en un document datat entre el 1038 i el 1058, que es considera fals, en què els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis feren donació del puig de Forès a Miró Foguet i a Bernat Llop per tal que hi edifiquessin una fortalesa Sigui com sigui, hom sol considerar que el primer esment del castell de Solivella és de l’any 1076, quan entre les afrontacions de la quadra d’Ollers es consigna ipso castelar de Olivela Pel que fa al llinatge dels Solivella, no se’n té cap notícia fins Pere d’Olivella o Solivella, que el 1204 actua com a…

Doctor en dret, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i secretari de la seva junta directiva 1903 En sortí amb motiu de l’escissió del 1904, i fou el primer director d' El Poble Català Tornà aviat a la Lliga, i fou regidor de Barcelona 1905 i diputat per Santa Coloma de Farners del 1907 al 1923 Convertit en un dels màxims dirigents de la Lliga membre de la comissió d’acció política, fou un destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives Pel gener del 1917 féu un viatge a València per tal de crear una aliança amb el valencianisme…

Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…

En els Capítols aprovats el 14 de desembre de 1365 consta que la cort reunida a Barcelona nomenà els següents diputats Diputat eclesiàstic Bernat Vallès – 1389, canonge de Barcelona Diputat eclesiàstic adjunt Berenguer Despujol, canonge de Vic Diputat militar Bernat Sestorres, cavaller Diputat militar adjunt Bernat Alemany d’Orriols, cavaller Diputat reial Pere Bussot, ciutadà de Barcelona Diputat reial adjunt Pere Desplà, ciutadà de Barcelona Diputat reial adjunt Ermengau Martí, burgès de Perpinyà La Cort confirmà els oïdors de la Diputació anterior tan sols amb una substitució, amb la qual…

Vida i obra Primogènit d’una de les principals famílies de Menorca i emparentat per línia materna amb els Nadal i els Despujol El 1700, amb dos companys i un criat, inicià un llarg viatge per Europa terres catalanes, França, Itàlia, Flandes, Holanda, Anglaterra i Espanya n’escriví en castellà un diari amb descripcions i comentaris tant erudits com curiosos, que palesen un esperit observador i ben informat De les ciutats que visità, en descriu tot allò que li sembla d’interès el marc geogràfic, els edificis, la història, i es fixa especialment en qüestions artístiques i culturals…

La formació en el taller de Pere Sanglada Detall de la figura jacent del sepulcre del cardenal Berenguer d’Anglesola, a la catedral de Girona 1409-10 Aquesta peça és l’obra més important de l’etapa de joventut de Pere Oller, imprescindible per a conèixer el seu estil i la seva formació BG – JMOliveras La importància del taller que elaborava el cadirat del cor de la catedral de Barcelona, dirigit per Pere Sanglada, no només rau en l’elevada qualificació dels seus escultors, sinó també en el fet d’haver esdevingut un centre de formació de nous imatgers D’entre els aprenents, fou Pere Oller el…

Situació Foto de conjunt del castell amb l’indret on es troba situat J Pagans - TAVISA El castell de Palmerola s’aixeca al cim d’un petit puig proper a la carretera que uneix Borredà i les Llosses Mapa 293M781 Situació 31TDG204678 Per arribar-hi cal prendre un camí transitable amb vehicle que surt al punt quilomètric 2,300 de la carretera C-149 a mà esquerra i vers tramuntana i s’enfila fins a atènyer 1 095 m d’altitud El castell domina un vast territori i corona les poques masies habitades que formen encara Palmerola NPP Història Aquest castell inicialment era una domus o casa forta que…