Resultats de la cerca
Es mostren 526 resultats
metal·lisme
Economia
Teoria monetària que explica l’acceptació del diner en funció del valor del metall de què són fetes les monedes.
Dóna, doncs, prioritat a la funció del diner com a reserva de valor Considera que el valor només pot ésser mesurat per comparació amb un altre valor i que, per tant, no és possible d’emprar com a mitjà de canvi més que béns dotats d’algun valor material, relativament elevat respecte a les transaccions normals En aquest sentit constitueix una variant de la teoria nominalista del diner El metallisme tingué importància en la configuració de la doctrina mercantilista, concretat en el corrent bullionista, en refutar la idea que aquest era un mitjà creat particularment…
rocabertí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom popular del diner de billó encunyat a Girona des del 1462 fins al 1469, en temps de la guerra contra Joan II, a imitació del diner rossellonès menut, amb el canvi tan sols de la llegenda del revers, que en el menut gironí diu: Civitas Gerunda
.
No és moneda de la ciutat que no hi té cap intervenció, sinó moneda reial de necessitat, encunyada a la seca muntada a la Força Vella per Pere de Rocabertí, que tenia la ciutat per Joan II i la defensava del setge a què estava sotmesa El rocabertí es devaluà progressivament passà a valer 2/3 de diner i, el 1467, Joan II li hagué d’admetre un valor de mig diner o malla El 1481, per autorització reial, la ciutat de Girona els reencunyà en menuts locals i el mateix féu Sant Feliu de Guíxols el 1484 Els menuts locals corregueren amb valor d’un diner, cosa…
pugesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local de coure o llautó, de tipus fiduciari i de valor d’un quart de diner de billó.
El nom deriva de la ciutat occitana Lo Puèi, d’on fou originària Fou batuda a Lleida, des del 1299, i a Balaguer, Almenar, Pons, Àger i Agramunt des del començament del s XIII, tot responent a la necessitat de les zones deprimides de disposar d’una moneda de baix valor La devaluació del diner de billó, a partir del s XV, en provocà la desaparició i fou substituïda pels senyals locals de coure, de valor 1 diner A Lleida, però, hom n'encunyà fins el 1955
moneda rossellonesa
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Perpinyà, pròpia del Rosselló.
La primera notícia documental de la moneda rossellonesa és de temps del comte Guislabert I, que governà el comtat entre el 991 i el 1013 Les primeres monedes conegudes són, però, les que s’atribueixen al comte Gausfred II 1008-74, amb creu a l’anvers i l’anagrama format per les lletres ROSCI-LO-NI al revers, també en forma encreuada Aquesta moneda, adaptada al sistema carolingi de 12 diners per cada sou, i 20 sous per lliura de moneda, tenia una talla de 44 sous per lliura d’argent 2 sous més que la de Barcelona a nom de Ramon Berenguer I, equivalència que anà augmentant amb el pas del temps…
teoria monetària
Economia
Part de la teoria econòmica que estudia els problemes referents al valor de la moneda i els efectes de la quantitat de diner en el sistema econòmic.
Abans de Keynes el diner era considerat solament com a mitjà de pagament generalment acceptat, i l’àmbit d’estudi de la teoria monetària es reduïa a l’anàlisi de les variacions del poder adquisitiu del diner o del nivell general de preus La influència de l’aportació de Keynes en el camp de la teoria monetària pot ésser resumida dient que la major part dels treballs actuals d’investigació sobre el diner poden ésser considerats aplicacions, ampliacions o crítiques de l’aportació keynesiana keynesianisme La importància creixent dels fenòmens monetaris en…
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A les edats mitjana i moderna, a molts països europeus, entre ells els de la corona catalanoaragonesa, moneda d’argent (s. IX-X) o de billó (del s. X endavant) de valor de mig diner.
Fou designat usualment com a malla i seguí els tipus del diner, així com gairebé sempre el seu contingut percentual d’argent A Catalunya els primers òbols foren encunyats per Carles el Calb 840-877, al taller de Barcelona, i hom en baté, juntament amb els diners, fins al s XVI Des del 1612 el grup diner-òbol fou substituït pel de diner-ardit doble diner i des d’aleshores el mot òbol o malla passà a ésser únicament unitat de compte
oferta monetària
Economia
Actius més líquids (diner efectiu i dipòsits a la vista en poder de les unitats econòmiques) posseïts pel públic, que es corresponen amb els passius més exigibles del sistema financer.
Tanmateix, aquesta definició no és acceptada per tothom M Friedman considera que la idea del diner inclou els dipòsits d’estalvi i a termini, el diner efectiu i el diner bancari Gurley i Shaw proposen de substituir el concepte de diner pel de “quantitat monetària de tots els actius”, la qual cosa suposaria aplicar coeficients de liquidesa a qualsevol tipus de dipòsit i endeutament En definitiva, la polèmica està en la qüestió que per a uns el diner és bàsicament un mitjà de pagament i per als altres una forma de reserva de valor…
il·lusió monetària
Economia
Reconeixement subjectiu de l’estabilitat del valor del diner sense tenir en compte les variacions del seu poder adquisitiu.
Hom considera que una unitat monetària, en mantenir un preu fix, conserva també el valor al llarg del temps, però aquesta aparença amaga els efectes de les variacions dels preus dels altres béns Així, un augment de la renda nacional d’un país no comporta necessàriament un increment de riquesa, la qual depèn també de la capacitat adquisitiva de la moneda La pèrdua de la illusió monetària provoca una preferència generalitzada per l’acceptació d’altres actius diferents del diner
euromercat
Economia
Mercat financer, global i no regulat, de diner i de capitals, de les divises que són fora de llurs estats.
No és limitat a Europa, sinó que hi intervenen els principals bancs a les places financeres més importants Àsia, Europa, EUA L’euromercat del diner és a curt termini, amb dipòsits que van d’un dia a vuit mesos, i l’euromercat de capitals on s’emeten euroemprèstits o eurobons és a mitjà i a llarg termini, a partir de divuit mesos L’euromercat del crèdit comprèn uns terminis que van de cinc anys a un màxim de deu L’euromercat nasqué els anys cinquanta a Europa i conegué un ràpid desenvolupament per a reciclar els petrodòlars anys setanta
mitjà de pagament electrònic
Economia
Mitjà de pagament (targetes bancàries), creat pel sistema bancari i basat en l’ús dels sistemes electrònics (diner ‘‘electrònic’’) de la informàtica i de la telemàtica.
Amb relació als clients, aquests mitjans han estès, temporalment i geogràficament, l’ús de llurs comptes i l’autoservei, amb reducció de la utilització de diner efectiu i escriptural, i, pel que fa a les empreses, els ha permès la gestió de tresoreria, amb l' home banking Amb relació a la banca, han implicat canvis importants costs, risc i seguretat, màrqueting, productivitat La targeta bancària no és propiàment un mitjà de pagament, sinó la identificació clau per a operar i informar-se