Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
blanc | blanca
Història
Política
Dit de la persona considerada políticament conservadora o reaccionària.
Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée 1793, que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres Per oposició a roig , hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-20
Pomells de Joventut de Catalunya
Moviment de nois i noies, fundat per Josep Maria Folch i Torres (1920), recollint la força sociològica dels lectors d’En Patufet.
Formaren cèllules arreu de Catalunya amb una finalitat moral i patriòtica, però sense lligam amb cap partit polític Organitzaren actes, aplecs i desfilades i reivindicaven l’esperit cristià i la puresa de la llengua En fou secretari Josep Serra i Ullastrell i el portaveu era la revista Àmfora Sumaren alguns milers d’afiliats i les noies duien com a distintiu una caputxa blanca El moviment fou dissolt per una ordre del 1923 del governador civil nomenat per la Dictadura de Primo de Rivera
Zhang Daoling
Taoisme
Primer tianshi (patriarca) del taoisme religiós.
A diferència del taoisme filosòfic, prometia als seus seguidors la immortalitat física i una llarga longevitat, i considerava la salut del cos com a conseqüència de la purificació de l’ànima La presidència de la secta fou hereditària, i el seu net creà, al cap d’uns quants anys, un estat teocràtic a Sizhuan i a Shanxi, que estigué a la base de la revolta dels “turbants grocs” distintiu dels taoistes religiosos davant la creixent refeudalització del camp, als darrers temps de la dinastia han 184-185
AMC Cines
Cinematografia
Empresa exhibidora fundada el 1920 per la família Durwood a Kansas City, Missouri (EUA).
Durant la dècada del 1960 s’expandí pels Estats Units i el Canadà i posteriorment, amb el distintiu d’American Multi-Cinema, Inc AMC, s’introduí també a Europa i Àsia Fins a l’actualitat, AMC ha inaugurat quatre complexos a la Península Ibèrica AMC Arrabida Porto, Portugal AMC Parc Vallès Terrassa 1998, 24 sales i 5 054 butaques, el primer que aquesta multinacional obrí a Espanya AMC Las Rozas Madrid 1999, 24 sales i 5 054 butaques AMC Diagonal Mar Barcelona 2001, 18 sales i 4 144 butaques i Parc Central Segle XXI Terrassa 2004, 9 sales
texans
Indumentària
Dit dels pantalons, molt ajustats, de tela de cotó gruixuda (o també de fibra), generalment de color blau, i amb butxaques aplicades a la part posterior.
Tenen l’origen en els pantalons que l’empresari tèxtil nord-americà Levi Strauss fabricà a mitjan segle XIX per a obrers i, en general, per a tots aquells que treballaven en feines dures Els anys seixanta del segle XX es posaren de moda entre la joventut, que els adoptà com a signe distintiu Posteriorment s’han generalitzat a totes les edats, i amb la tela texana hom fabrica tota mena de peces de vestir faldilles, vestits, jaquetes, etc de línia informal, fins al punt que aquesta indumentària ha esdevingut la més característica de la segona meitat del segle XX
marca zero
Lingüística i sociolingüística
Absència d’un tret formal o semàntic en un sistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.
Aquesta absència constitueix un tret distintiu o pertinent, i és tan significativa com la seva mateixa presència Per exemple, en l’oposició de gènere entre masculí i femení, en català, en els mots que presenten una terminació pròpia per al femení blanca , el masculí blanc té la marca zero en la terminació Semblantment, dorm, surt , presenten marca zero en la desinència verbal els fonemes sords p, t, k , tenen la marca zero de qualitat, per l’absència de sonoritat, que tenen els fonemes sonors correlatius b, d, g El símbol de la marca zero és Ø
allargament
Fonètica i fonologia
Augment de la durada d’una realització fonemàtica produïda per algunes causes regulars i normalment solidari al to, a la intensitat i també a l’èmfasi emotiu.
En general, totes les llengües presenten aquest fenomen en les seqüències fonemàtiques subjectes al fonema de cadència per exemple, al final d’una proposició asseverativa, que es caracteritza per una relaxació progressiva i un augment compensatori de la durada Així, en català, els últims fonemes de “en Pere sortia de casa”, tant com “de casa sortia en Pere”, manifesten una durada molt superior als que ocupen els primers llocs de la proposició, en les mateixes condicions fonètiques En llengües com és ara el llatí, el grec i el sànscrit, on la durada té caràcter distintiu, l’…
moneda rossellonesa
moneda rossellonesa Diner de billó ric, encunyat a nom del comte Girard I (1102-1115) a Peralada
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Perpinyà, pròpia del Rosselló.
La primera notícia documental de la moneda rossellonesa és de temps del comte Guislabert I, que governà el comtat entre el 991 i el 1013 Les primeres monedes conegudes són, però, les que s’atribueixen al comte Gausfred II 1008-74, amb creu a l’anvers i l’anagrama format per les lletres ROSCI-LO-NI al revers, també en forma encreuada Aquesta moneda, adaptada al sistema carolingi de 12 diners per cada sou, i 20 sous per lliura de moneda, tenia una talla de 44 sous per lliura d’argent 2 sous més que la de Barcelona a nom de Ramon Berenguer I, equivalència que anà augmentant amb el pas del temps…
togata
Teatre
Dit de la comèdia centrada en escenes de la vida romana.
Successora de la comèdia palliata, d’argument grec, quan aquesta, després de Terenci, es trobava pràcticament exhaurida el moment coincidí amb un estat social que afavoria la llibertat literària i l’escenificació dels costums romans i itàlics Els seus actors vestien la toga, senyal distintiu dels romans fabula togata La seva vida, limitada a la segona meitat del s II aC, fou efímera La conrearen Veti Titini, TQuinci Ata i, especialment, LAfrani tanmateix, només han pervingut els títols d’un bon nombre de llurs obres Després degenerà en la comèdia tabernaria , de to popular, i…
Casimiro Bori Fernández
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida S’introduí en el món del cinema el 1925 a través de la Hispano Foxfilm, des d’on passà a la Paramount 1927, que el designà gerent del cine Coliseum 1929-35, que era gestionat per aquesta empresa Fou substituït per Gaspar Petit i Poll, tota una institució en l’àmbit barceloní de l’exhibició Després reingressà al Departament de Distribució de la companyia El 1942 deixà la Paramount i creà –amb dos empleats més de la casa, Salvador Vidal i Batet i Jaume Gallart i Català– la distribuïdora que portà, com a distintiu, les seves inicials CB Films Es constituí el 1943 i entre el…