Resultats de la cerca
Es mostren 518 resultats
memra
Literatura
Cristianisme
Composició literària siríaca consistent en una homilia o en una narració èpica religiosa en forma mètrica.
Moltes d’aquestes composicions —el principal conreador de les quals fou Efrem de Nísibis— entraren en l’ofici diví de l’Església Siríaca
Marduk
Mitologia
Nom sumeri i babiloni, de significat incert, del déu de Babilònia i de tota la regió circumdant, des de la primera dinastia babilònica (s XIX aC) fins a la caiguda del regne caldeu (525 aC).
Considerat fill d’Ea, fou l’ordenador del panteó diví, i adquirí qualitats i atributs semblants als de l’antic déu sumeri Enlil
vigília
Cristianisme
El dia que precedeix (originàriament, la nit, que hom anomena preferentment vetlla) les grans solemnitats de l’any litúrgic, com, per exemple, la vigília de Nadal
.
Gaudeixen d’un ofici diví propi, i algunes també de missa pròpia La reforma del concili II del Vaticà ha deixat només les més importants
Esteve Boix
Disseny i arts gràfiques
Gravador, probablement fill de Francesc Boix.
Estudià a Madrid amb Manuel Salvador Carmona, sota la direcció del qual gravà pintures de Murillo, com el Diví Pastor 1800 i la Mare de Déu amb l’infant Jesús 1806
madraša
Literatura
Cristianisme
Himne doctrinal estròfic, de metre variat, amb un refrany que es repeteix després de cada estrofa.
Iniciat per Bardesanes s II-III, aquest gènere poètic fou difós sobretot per Efrem de Nísibis s IV i és emprat en l’ofici diví de tradició siríaca Influí molt en el kontàkion bizantí
śruti
Hinduisme
Dins el cànon hindú, nom donat a les escriptures o revelació (‘el que ha estat oït’), per oposició a la śmṛti
.
Fonamentalment comprèn la revelació oïda i transmesa oralment pels ṛiṣi , sense autor humà o diví apauruṣeya i que gaudeix d’una validesa intrínseca svataḥ prāmāṇya Comprèn els Veda , els Brahmaṇa , els Araṇyaka i els Upaniṣad
Jesús Ulled i Altemir
Periodisme
Història del dret
Periodista i advocat.
Vinculat al partit radical d’ALerroux, fou tinent d’alcalde de Barcelona, sotssecretari del ministeri de treball a Madrid i president del Sindicat de Periodistes de Barcelona Autor de l’obra teatral El diví vagabund
benedictus
Música
Càntic del Nou Testament que comença, en llatí, amb els mots Benedictus Dominus Deus Israel ('Beneït el Senyor Déu d’Israel'; Lluc 1, 68-79), que es canta en l’ofici de laudes.
Càntic que entonà Zacaries amb motiu del naixement del seu fill Joan Baptista, forma part de l’ofici diví, com el magníficat de les vespres i el Nunc dimittis de completes En les solemnitats se solia cantar
Antíoc II
Història
Rei de Síria (261-246).
Succeí el seu pare Antíoc I Prengué el segon nom de Teos Theós , ‘Déu’, tot continuant la tradició del caràcter diví dels reis Signà un tractat amb Macedònia contra Egipte, que no pogué complir, car morí poc després
Logos
Terme, adoptat de la filosofia grega del logos, amb què el quart evangeli designa la Paraula creadora i, per tal com és encarnada en l’home Jesús, la preexistència del Crist.
L’encarnació és, tanmateix, un element nou, estrany al pensament grec Quant a la connotació creadora, no solament ordenadora o de principi vital de l’univers, cal dir que arrenca de la identificació biblicohellenista entre el logos i la Saviesa divina Sav 9, 15, en connexió amb Gen 1, 3 La doctrina del Logos fou desenvolupada, a partir de l’evangeli de Joan Jn 1, 1 i 14 1 Jn 1, 1, pels apologistes cristians del s II, principalment Justí i Teòfil d’Antioquia Aquest darrer introduí la distinció de caire estoic entre el Logos diví interioritzat endiàthetos i el Logos proferit prophorikós ,…