Resultats de la cerca
Es mostren 2196 resultats
Can Bas
Caseria
Caseria del municipi de Subirats (Alt Penedès), vora la carretera de Vilafranca a Sant Sadurní d’Anoia, a l’esquerra de la riera de Lavernó.
Pren el nom de la masia homònima, documentada ja el s XVI
elamita
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels habitants d’Elam.
Bé que documentada des del III millenni aC, hom ignora a quina família lingüística pertany per a alguns a la caucàsica i, per a d’altres a la dravídica Aquests dubtes obeeixen al fet que la seva morfologia és poc coneguda segons alguns, es tracta d’una llengua aglutinant a causa de l’escassetat de les fonts històriques i a la manca de texts literaris La fase més ben documentada de l’elamita, el qual evolucionà poc en el decurs del temps, és la de les inscripcions reials aquemènides sovint trilingües persa aquemènide, babilònic i elamita Del seu estudi hom dedudeix…
Vila medieval de Sant Genís de la Vall dels Horts (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Si les viles esmentades fins ara conserven en l’actualitat l’església i un parell de cases al seu redós, a la de Sant Genís de la Vall dels Horts només es troba dempeus una part del mur de l’església, de la qual ni la planta no pot ésser reconstruïda Aquesta església apareix documentada el 1046, el 1063 consta que era parròquia i com a tal tenia cementiri documentat el 1080 L’aparició com a vila no es produeix fins al 1207 i el 1215 torna a ésser documentada amb unes cases de Ripoll, car era el monestir de Santa Maria de Ripoll el senyor alodial de l’església i de…
Valielles de Busa
Masia
Masia del municipi de Montmajor (Berguedà), dins la quadra de Valielles. Al costat hi ha una ermita dedicada a Sant Andreu.
La masia és documentada des del 1125 i consta que es va ampliar al segle XVII
Mas de Gassol
Masia
Masia del municipi d’Alcover (Alt Camp).
Documentada per primera vegada el 1682, dona nom a la urbanització de Mas de Gassol , que n’ocupa els terrenys
Torrebruna
Masia
Mas del municipi de Sallent (Bages).
Edifici de planta quadrada, conserva vestigis de l’antiga fortificació i capella interior pròpia Està documentada des del segle XII
esterlí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda anglesa de llei de tres diners d’argent, encunyada per Enric II Plantagenet (1154-89) i els seus successors, amb el bust del rei, coronat, i revers amb creu i grups de tres punts a cada angle, en la qual s’inspirà el tipus de moneda barcelonesa de tern.
La circulació d’esterlins a la corona catalanoaragonesa és documentada des de la fi del s XII i al s XIII
Mare de Déu de Granyena
Santuari
Santuari del municipi de Lleida (Segrià).
S’hi venera la Mare de Déu de Granyena, patrona del veí terme d’Alcoletge L’ermita està documentada des del 1306
Besora
Armes dels Besora
Família els membres de la qual figuren des del segle X com a vicaris o veguers dels comtes de Besalú al castell de Besora.
El primer membre conegut és Ermemir de Besora documentat entre 981 i 994, casat amb Ingilberga Hom creu que la darrera abadessa de Sant Joan de Ripoll, Ingilberga documentada entre el 995 i el 1017, era filla natural del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i de l’esposa d’Ermemir de Besora També sembla que pertanyia al llinatge Besora Oda morta el 1034, esposa de Guisad I de Lluçà Foren fills d’Ermemir i d’Ingilberga Gombau de Besora , l’hereu i el membre més destacat de la família, amb el qual s’extingí la línia vella, Emma-Ingilberga de Besora documentada entre 1013 i…