Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
raquiàlgia
Patologia humana
Nom genèric de tota manifestació dolorosa localitzada a la columna vertebral.
morena
Morena
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes
, de la família dels murènids, que ateny 1,5 m de llargada, de cos serpentiforme, comprimit lateralment.
Manca d’escata i d’aletes pectorals, i la pell és gruixuda i recoberta de mucositat Té la boca grossa, amb dents fortes i agudes Els orificis nasals formen unes prolongacions tubulars a l’extrem de la mandíbula superior És de color terrós, amb grosses taques blanques i grogues Habita a les fenedures i les coves de les costes rocalloses, a poca profunditat, on s’alimenta de peixos, que caça a l’aguait Malgrat la seva reputació, només ataca quan és destorbada la mossegada és molt dolorosa i de cicatrització difícil La morena és comuna a totes les costes rocalloses de la Mediterrània
Lluís Soffi
Cristianisme
Literatura catalana
Poeta.
Jesuïta, ensenyà filosofia i literatura al collegi de Sàsser Suprimida la Companyia el 1773, fou nomenat professor d’eloqüència a la Universitat de Càller Participà en la renovació literària de Sardenya de la mà dels models arcàdics italians i fomentà les acadèmies sardes Pertangué a l’Arcadia Sassaritana A més de composicions en llatí i italià, dedicà un sonet en català al nou arquebisbe d’Oristany Càller 1778, i el 1780 n’escriví un altre sobre el tema Mater dolorosa Bibliografia Manunta, F 1992 “El pare jesuïta Lluís Soffí i dos sonets en alguerès” L’Alguer , V/24, p 19-20
,
Guilherme de Almeida
Literatura
Poeta modernista brasiler.
Format en el clima parnassià Livro de horas de Soror Dolorosa , 1921, romangué fidel al rigor formal de l’escola Evolucionà cap a una major llibertat expressiva fins a adoptar excepcionalment el vers lliure amb Raça 1925, cant als elements ètnics que componen el Brasil En els llibres Cartas que não mandei 1932 i Cartas do meu amor 1942 tornà als temes i a les formes de la primera etapa En la darrera època de la seva vida publicà Tempo 1944, Poesia varia 1947, Toda o Poesia sis volums, 1952, Camoniana 1952, Pequeno cancioneiro 1957 i A Rua 1962
disfàgia
Patologia humana
Deglució difícil deguda a un trastorn del pas dels aliments en un punt situat entre la boca i l’estómac.
Així, hom distingeix la disfàgia bucofaríngia , que inclou la disfàgia per aptialisme, la disfàgia dolorosa odinofàgia de les amigdalitis, les faringitis i les laringitis, la disfàgia obstructiva per cossos estranys o per tumoracions, la disfàgia paralítica per processos miopàtics o dels nervis bulbars, la disfàgia espàstica del tètan, de la intoxicació per estricnina i de certes encefalitis, i la disfàgia histèrica, i la disfàgia esofàgica , les causes de la qual són l’obstrucció mecànica per processos intrínsecs, com és ara les cicatrius retràctils per esofagitis, úlceres,…
Priapisme
Patologia humana
És anomenat priapisme un trastorn caracteritzat per la persistència anormal d’un estat d’erecció dolorosa del penis, no relacionada amb una estimulació sexual No es coneixen bé les causes per les quals es produeix el priapisme En més de la meitat dels casos es presenta en persones que no pateixen de cap trastorn previ, mentre que en els altres casos la persona afectada manifesta algun trastorn, sobretot malalties de la sang, com leucèmia, o anèmia falciforme infeccions o tumors dels òrgans pèlvics o trastorns neurològics, com traumatismes vertebrals o tumors vertebrals o cerebrals En…
termoalgèsia
Patologia humana
Estat en el qual l’aplicació de calor produeix una sensació dolorosa.
cardiàlgia
Patologia humana
Sensació molesta o dolorosa a l’epigastri o a la regió precordial.
coure
Produir una sensació dolorosa anàloga a la d’una cremada a algú.
berruga
Patologia humana
Excrescència de la pell causada per una hipertròfia de les papil·les de la dermis, d’origen víric.
Algunes berrugues desapareixen espontàniament d’altres són molt rebels Poden disseminar-se en el mateix subjecte per autoinoculació, quan es grata, i encomanar-se a altres persones per contacte directe o indirecte La berruga vulgar consisteix en una elevació bastant sortint, de mida variable entre la d’un punt i la d’un pèsol, la qual es presenta al dors de les mans i dels dits berruga vulgar rugosa o a la cara, al coll i prop dels orificis naturals berruga vulgar filiforme Una variant de la berruga vulgar és la berruga plantar , plana o suaument protuberant i molt dolorosa,…