Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia, teologia i dret i doctor en dret canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i llicenciat en filosofia i lletres i dret per la Universitat de Barcelona, fou ordenat sacerdot el 19 de març de 1959 Professor de dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou prevere de l’arquebisbat de Barcelona, dins del qual ocupà, entre d’altres, el càrrec de jutge del tribunal eclesiàstic, secretari-canceller 1972-87 i vicari general de Barcelona 1987-93 També fou canonge de la catedral de Barcelona entre el 1986 i el 2001 i degà del capítol catedralici entre…

El 1632 fou nomenat bisbe de Barcelona Com a tal, convocà i presidí els sínodes del 1634, 1635, 1636 i 1638 Davant les violències i els sacrilegis comesos per les tropes castellanes al Principat, féu instruir procés als responsables i n'excomunicà els caps militars En esclatar la revolta del Corpus de Sang 1640, juntament amb els bisbes de Vic i d’Urgell, pogué evitar que fos cremat el palau del lloctinent, comte de Santa Coloma, però fou del parer que aquest no havia de fugir davant la insurrecció Assassinat aquest i mort el duc de Cardona, successor seu, el govern de Madrid el nomenà…

Format al seminari de Valencia i a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on obtingué el doctorat en teologia, fou ordenat sacerdot el 1970 Posteriorment fou professor de teologia a la mateixa universitat 1972-92, al Seminari Conciliar de Madrid 1974-92 i, des del 1975, a l’Institut Superior de Ciències Religioses i Catequesi de Madrid, d’on fou director en 1978-86 Ha estat successivament nomenat bisbe d’Àvila 1992 i de Granada 1997, i arquebisbe de Toledo 2002 i de València, des del 4 d’octubre de 2014 Dins la Conferència Episcopal Espanyola  CEE, n’ha estat vicepresident 2005-08 i membre…

Ordenat sacerdot l’any 1796 Marxà a Amèrica, a Xile, on s’establí com a membre de la Congregación de Clérigos Menores de Lebrija A l’illa de León conegué Juan Antonio Bauzà, predicador i catedràtic de teologia a la província de Xile Hi treballà amb els indis de Paposo Xile Posteriorment, juntament amb Bauzà, Miguel Romero Reyes i el llec i arquitecte Ignasi Teran, anà a Montevideo 1803 Més tard, esdevingut un eclesiàstic destacat i rebuda la nominació de bisbe auxiliar, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo, però finalment ho aconseguí a Buenos Aires Fou successivament bisbe auxiliar de…

Fou eclesiàstic i conservador del Museu Diocesà de Tarragona Membre de la Reial Acadèmia de la Història 1918 i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1924 Collaborà a La Illustració Catalana , Catalunya i Pàtria , entre d’altres Adaptà al teatre, en vers, Lo salamonet de les matines 1907, llegenda tarragonina, amb música de Francesc Salvat La presó de Lleida 1907, cançó popular, musicada per Daniel Mestre, i Lo pastor i el Rei s d, rondalla popular, amb arranjaments d’Eudald Serra És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona 1904 i d’ El cartoral major de Poblet 1931…

Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons el Magnànim Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II i de la generalitat ambaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc, però en produir-se el trencament entre el rei i la generalitat 1462 seguí la causa del monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a aquella La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan…

Vida i obra Germà de Vicent ↑ Ferrer , estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376 Sembla que en morir la seva esposa i les seves cinc filles arran de la pesta del 1394, ingressà a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 Fou compromissari per València al compromís de Casp 1412 El 1416 se separà, amb el seu germà Vicent, de l’obediència de Benet XIII i es retirà a Valldecrist, on morí l’any següent Les seves restes, tingudes en fama de santedat i de miracles,…

Fill d’Antoni de Montsuar i de Maçanet, senyor de Torregrossa i paer de Lleida La seva família, pertanyent a l’oligarquia urbana, havia ocupat des del segle XIV diverses magistratures en el govern de la ciutat Estudià lleis a Lleida i a Roma Fou canonge de Girona 1440, degà 1450 i administrador 1459-61 de la catedral de Lleida i síndic a les corts 1454 i 1460 Com a diputat eclesiàstic, presidí la Generalitat durant el trienni 1461-64 Des d’aquest càrrec, acomplí en la primera etapa de la guerra civil un paper important en la direcció de la lluita contra Joan II, amb el qual estava enemistat,…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1972, el 1976 ingressà en el Seminari Major de Toledo i fou ordenat sacerdot l’any 1980 Es llicencià en estudis eclesiàstics per la Facultat de Teologia de Burgos Inicià la seva tasca pastoral com a vicari de les parròquies toledanes del Bon Pastor i de Sant Just i Sant Pastor, i des del 1984 fou administrador parroquial de la parròquia de Santa Leocàdia Fou també notari del Tribunal Eclesiàstic de Toledo Ha estat vicari de les parròquies de Sant Vicenç a Mollet del Vallès 1985, de la Mare de Déu de Montserrat de Barcelona 1990 i del Corpus…

Vida i obra Estudià dret a Tolosa de Llenguadoc i, des del 1615, fou conseller del Consell Sobirà a Pau, transformat el 1621 en Parlament, del qual fou nomenat president Demostrà en aquests anys una plena identificació amb la monarquia autoritària bastida pel cardenal Richelieu Dedicà el seu lleure a l’erudició, i aplegà el fruit de llargues recerques en una Història de Bearn completada ja el 1633, i publicada finalment el 1640 Aquest mateix any es traslladà a París, on actuà com a conseller d’estat i membre del Parlament, i publicà el tractat Concordia sacerdotii et imperii 1641, prohibit…