Resultats de la cerca
Es mostren 278 resultats
Francesc Sempere i Fernàndez de Mesa
Pintura
Pintor.
Conegut amb el nom artístic de Messa Es formà a la postguerra en contacte amb Segrelles i Monjalés L’any 1956 es traslladà a Catalunya i conreà l’informalisme Participà en els Salons de Maig i en els premis de dibuix Joan Miró, i fou membre fundador del grup Cinquena Forma 1964 Evolucionà de l’abstracció al realisme crític amb la incorporació d’objectes als quadres, una tendència coneguda com a Nova Figuració , coincidint amb el retorn a Albaida 1968 Entre els anys setanta i els vuitanta realitzà decoracions murals i environaments, com el de la seva pròpia casa, que es conserva intacte, i…
El Obrero
Setmanari
Setmanari, òrgan de la Federació de Les Tres Classes del Vapor, aparegut a Barcelona del desembre del 1880 al novembre del 1891.
El seu director fou Josep Pàmias —excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo—, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista El periòdic, antibakuninista, es declarà aviat socialista setembre del 1881, publicà com a fulletó el Manifest Comunista 1882 i s’apropà al nucli marxista de Madrid passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà partidari del…
Arturo Ruf Giménez
Atletisme
Atleta especialitzat en proves combinades.
Després d’un pas efímer per la natació, s’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona CNB guiat per Nemesi Ponsati Posteriorment, passà a entrenar-se amb Clemente Ruíz de Porras i aviat demostrà les seves possibilitats Es proclamà campió de Catalunya de decatló 1958, 1960, 1961, salt d’alçada 1956, salt de llargada 1961, triple salt 1961 i llançament de pes 1968, disc 1968 i javelina 1959 També fou campió d’Espanya júnior de triple salt 1958, 1959 i de llançament de pes 1958, i de decatló en categoria absoluta 1958 Un cop retirat exercí d’entrenador, i fou durant…
Fèlix Mateu i Domeray
Història
Republicà.
Fill d’un indià mallorquí i d’una mulata cubana, fou un dels organitzadors del partit republicà federal a Inca en 1868-70 Posteriorment, des de Palma, encapçalà una escissió intransigent, i fundà i dirigí El Cantón Balear 1873-74 Sota la Restauració, fundà el moviment obrerista, republicà i mutualista Unión Obrera Balear 1881-86 i en fou president, així com el director del seu òrgan de premsa, d’igual denominació 1882-86 Cap a la fi del segle intentà la reconstitució del moviment i féu aparèixer La Voz del Pueblo 1893 Influït pel pensament social reformista d’Ubaldo R Quiñones, estigué molt…
Museu de les Arts Escèniques
Museu
Centre museístic integrat en els Serveis Culturals de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Conté informació i materials de característiques molt diverses, representatius de totes les èpoques i gèneres gravats, fotografies, cartells, programes, autògrafs, correspondència, figurins, indumentària, titelles, màscares, etc Destaca la presència d’un important patrimoni pictòric, que inclou obres de pintors com ara Casas, Nonell o Rusiñol El nucli inicial del museu té el seu origen en la collecció particular de Marc-Jesús Bertran, que l’any 1923 soincorporà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic impulsada per la Diputació de Barcelona, que posteriorment esdevingué l’Institut del Teatre L’any…
Josep Roura i Estrada
Josep Roura i Estrada
© Fototeca.cat
Química
Químic.
Es doctorà a Montpeller 1820 i fou catedràtic de química durant l’efímer retorn de la Universitat de Cervera a Barcelona 1823 amplià estudis a França i Holanda i el 1826 ocupà la càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona Fou el primer a assajar la illuminació amb gas als Països Catalans 1824 i el 1826 en féu les primeres demostracions públiques a Barcelona Posteriorment en féu a Madrid amb motiu del naixement de la infanta Maria Lluïsa Ferranda 1832 Tot i això, l’ajuntament de Barcelona no installà l’enllumenat públic de gas fins el 1841 Es dedicà més tard a l’enologia i publicà…
Sebastià Trullol i Plana
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , La Tradició Catalana i Almanaque de El Áncora i publicà l’efímer La Setmana a Barcelona Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i mantenidor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr 1897, amb música d’Amadeu…
,
la Fontsanta
Convent
Antic i efímer (fi del segle XVI) convent carmelità del municipi de Campos (Mallorca), als Banys de Sant Joan
.
solc
Transports
Senyal o rastre efímer que deixa, a la superfície de l’aigua, e l pas d’una embarcació; deixant.
Portopí
Barri
Barri de Palma (Mallorca) i sector meridional del port, construït entre el 1942 (dic de l’W) i el 1944 (vall de la Riera de Sant Carles) i 1954-56 (molls de Ponent); dins el seu àmbit hi ha també una base naval i les instal·lacions de la CAMPSA.
Al fons hi ha l’estreta cala que constituí el primitiu port de Palma, protegit a banda i banda per les torres de Paraires o d’en Carròs i de Senyals per un privilegi del 1380 aquest port era tancat, amb una cadena estesa entre aquestes dues torres, per tal de protegir-lo d’incursions corsàries Al sector septentrional s’alçava l’antiga església de Sant Nicolau de Portopí , donada el 1249 per Jaume I als jurats de Mallorca, on el 1582 fou fundat un efímer monestir de mínims i que fou reformada el 1621 entre el 1880 i el 1890 fou enderrocada a causa de l’extracció de pedra de la pedrera de…