Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
cosmogonia
Filosofia
Religió
Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’Univers.
En el decurs de la història tots els pobles han elaborat llurs cosmogonies particulars, inserint-les dins un marc religiós per mitjà de cants rituals i obres poètiques Generalment, hom vinculava l’origen del cosmos amb l’origen de l’home i atribuïa l’un i l’altre a éssers sobrenaturals preexistents o bé a un ordre còsmic general, actiu des del començament del temps i sovint materialitzat per l’oceà primigeni La major part de les cosmogonies antigues parteixen també de l’existència inexplicada del caos, productor de certs gèrmens d’on naixeran determinades estructures, com l’ou còsmic o l’…
xarxa de difracció
Física
Superfície transparent (plana) o reflectora (plana o còncava) on són gravades un seguit d’estries (o traços), rectilínies, idèntiques, paral·leles i equidistants i que hom empra generalment com a sistema dispersor de radiació policromàtica.
Si la superfície és plana hom parla de xarxa plana i, si és còncava, de xarxa còncava Les estries poden ésser gravades sobre una superfície transparent plana xarxa transmissora , o sobre una superfície metàllica, plana o còncava xarxa reflectora , o bé poden ésser les franges d’una imatge hologràfica impressionada sobre un material sensible xarxa hologràfica Hom empra també la xarxa esglaonada , en què les estries formen un perfil de dent de serra En el cas d’una xarxa transmissora, si una ona plana incideix sobre la seva superfície amb un angle d’incidència i , hom pot considerar que la…
reiteració dels angles
Geografia
Mètode emprat en topografia per a mesurar l’angle entre dues direccions, i que consisteix essencialment a fer diverses mesures d’aquest angle sobre arcs distints però situats en posicions equidistants sobre el limbe.
Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer, amb un mètode convencional, el valor de l’angle AOB, essent A i B dos punts situats sobre aquestes direccions i O el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Si després hom desitja efectuar reiteracions, fa girar el cercle graduat de l’aparell de mesura un angle q , que és el nombre enter que resulta de dividir 180° per n Per fer això, després de la primera mesura hom inverteix la ullera per portar-la a la seva posició inicial, i a continuació hom dóna a la seva part…
Sant Martí d’Ollers (Vilademuls)
Art romànic
Situació Vista de l’absis, sobrealçat, amb dues estretes lesenes que devien acabar amb un fris d’arcs llombards, ara desapareguts J Moner Aquesta església parroquial centra el poble d’Ollers, de masies escampades, situat al sector de tramuntana del municipi de Vilademuls Es troba al vessant oriental del puig Sarquella, i li fan costat només la rectoria i el mas de Can Perdala A poca distància, a ponent, hi ha el santuari, molt abandonat, de Sant Sebastià Mapa L39-12296 Situació 31TDG895609 S’hi va per la carretera local de Banyoles a Galliners i Bescanó, per un camí veïnal d’un quilòmetre i…
xenai
Música
Instrument de vent, propi de l’Índia i d’origen àrab, constituït per un tub cònic de fusta, amb set forats equidistants, una llengüeta doble fixada en un tudell independent, i amb l’extrem inferior eixamplat en forma de campana i generalment reforçat amb un pavelló metàl·lic.
bicicleta

Elements d’una bicicleta de carretera amb frens de mordassa
© Fototeca.cat
Esport
Transports
Velocípede de dues rodes de diàmetre sensiblement igual, l’anterior de les quals és directriu, i la posterior, accionada pel conductor mitjançant un sistema de pedals i transmissió per cadena, és motriu.
Elements de la bicicleta L’equilibri damunt la bicicleta és assolit per una suma complexa d’efectes a baixa velocitat, el més important és l’efecte de la força centrífuga, que equilibra constantment les desviacions del centre de gravetat del conjunt bicicleta-conductor respecte a la vertical que passa per la línia de contacte rodes-sòl aquest efecte d’equilibri, que és evident quan la bicicleta agafa un viratge fort, també es produeix quan la bicicleta segueix una trajectòria —aparentment— rectilínia, perquè de fet, i com hom ha demostrat, la trajectòria real d’una bicicleta és un seguit de…
Montserrat
Vista del massís de Montserrat amb el santuari i el monestir benedictí
© Lluís Prats
Massís
Massís muntanyós que s’alça a la dreta del Llobregat, al límit del Bages, l’Anoia i del Baix Llobregat.
Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…
Sant Romà de Vila (Encamp)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn, on hi ha oberta la porta d’entrada La foto, feta abans de les darreres reformes, mostra un dels elements que semblen, amb més seguretat, romànics el mur de migjorn J Vigué L’església de Vila, dedicada a sant Romà, és situada a l’entrada del poble, en un camp sota la carretera Hom pot anar a Vila des d’Encamp, agafant la carretera que passa per davant l’església de Santa Eulàlia Cal accedir a l’església de Sant Romà per una escala que baixa de la carretera fins a la placeta que hi ha davant Situació x 1°34′15” — y 42°32′00”…
Sant Martí de Corsavell (Bassegoda)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-est Hom hi pot veure l’important sobreaixecament de la capçalera, el qual desfigurà notablement l’aspecte original de l’edifici J M Melció Sant Martí de Corsavell o Sant Martí de Cursavell és l’església del poble de Corsavell, actualment agregat al municipi d’Albanyà, de l’Alt Empordà Es troba entre Bossols i Bassegoda, al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, afluent per la dreta de la Muga Mapa 257M781 Situació 31TDG725847 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que indiquen per anar a…
Vila closa i castell d’Ivorra
Art romànic
Situació Torre mestra de l’antic castell, l’únic element que en resta EFS El poble d’Ivorra és situat en un petit pujol a l’esquerra de la riera d’Ivorra Les restes del seu antic castell, consistents en la torre mestra, dita popularment “Torre del Moro”, s’emplacen al bell mig de la població Mapa 34-14 361 Situació 31TCG668259 Per a anar-hi des de Cervera s’ha de seguir la carretera N-141 en direcció a Calaf, i un cop passat el poble de Sant Ramon, cal desviar-se a mà esquerra per la carretera LV-3003, que es dirigeix a Torà passant per Ivorra MLIR Història El topònim del lloc és esmentat des…