Resultats de la cerca

Estudià filosofia i lletres i es llicencià en filologia catalana Dedicat a l’ensenyament fins el 2004, any que es jubilà, fou també mestre de català per a adults a Manresa de les primeres promocions formades des d’Òmnium Cultural a l’inici dels anys seixanta, i mestre de català i de literatura catalana al projecte d’escola universitària de magisteri a Manresa dependent de la Universitat Autònoma de Barcelona al final dels anys setanta Director teatral de la companyia interdisciplinària Art Viu 1964-68, posteriorment 1996 impulsà i dirigí el grup Faig Teatre 1996 Fou també promotor de l’…

El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla  d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalans 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserrat i Orfeó Lleidatà 1985 Josep Benet i…

Durant la celebració, normalment en ocasió d’una acampada, hom sol imposar-los el fulard

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en farmàcia 1918 i medicina 1924 i fou professor adjunt d’anatomia i patologia quirúrgica 1929-33 El 1939 s’exilià a la Gran Bretanya i residí a Manchester, on treballà tres anys amb sir Harold Gillies Dirigí, durant cinc anys, el servei de cirurgia plàstica del Baguley Emergency Hospital, del Christie Hospital i del Holt Radium Institute Membre de diverses entitats, fou soci fundador de la British Association of Plastic Surgeons 1946 Actiu collaborador en els Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Biologia…

Vida i obra Militar de professió Iniciador i cap de l’escoltisme a Menorca Retirat de l’exèrcit essent comandant d’infanteria, fou dels organitzadors de la Unió de Dretes a Menorca el 1931 El 18 de novembre de 1936 fou extret del vaixell presó “Atlante” i afusellat amb altres companys a cala Figuera Maó Durant el primer terç del segle XX desenvolupà una intensa activitat cultural a l’Ateneu de Maó, del qual fou membre des de la seva fundació 1905 i secretari Com a historiador fou autodidacte Collaborà a la Revista de Menorca , publicació que l’Ateneu adquirí el 1906 i on publicà…

Fill d’ Alexandre Galí  i germà de l’historiador Raimon Galí Fins els primers cursos de batxillerat, que cursà a Osca on la seva mare havia estat deportada, es formà a l’escola Blanquerna fundada pel seu pare, a partir del 1939 Instituto Menéndez y Pelayo, i posteriorment estudià clàssiques a la Universitat de Barcelona Dedicat professionalment a l’ensenyament i a la pedagogia, participà activament en l’ escoltisme  promogut per Antoni Batlle  1946-58 dirigí el Colegio-Internado La Molina 1951-55, a partir del qual fundà 1955 l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les…

Llicenciat en filosofia 1965, s’inicià professionalment com a professor d’aquesta matèria a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona 1968-70, d’on posteriorment fou director del Laboratori de Sociologia S’introduí de molt jove en l’escoltisme i el moviment estudiantil, i fou successivament comissari de Minyons Escoltes 1960-63 i director de la Residència Universitària Sant Antoni de Barcelona 1963-68 Actiu en l’antifranquisme cristià i catalanista, el 1971 fou empresonat i processat pel Tribunal de Orden Público, acusat de propaganda clandestina, condemna de la qual no…

Reclamat pel seu pare, marxà als Estats Units per atendre en els negocis familiars Establert a Nova York, el 1864 era redactor de La Crónica de Nueva York , El Cronista i Las Novedades Fou corresponsal dels diaris La Época i El Imparcial , de Madrid, Diario de Barcelona , i Diario de la Marina i La Voz de Cuba , de l’Havana, i també collaborà a la Revista Ilustrada de México Es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i s’especialitzà en assumptes econòmics i socials, sobretot en la immigració als Estats Units Defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que li concedí la…

No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics …