Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
brotxatge

Detall esquemàtic del brotxatge
© fototeca.cat
Tecnologia
Operació que consisteix a arrencar ferritja amb la brotxa, per tal d’obtenir forats d’una secció determinada (brotxatge interior) o perfils exteriors (brotxatge exterior).
El moviment principal és el desplaçament rectilini de l’eina, i el d’avanç és determinat per l’acció successiva de les dents, d’altura progressivament més elevada El brotxatge és molt emprat en la fabricació en sèrie de peces petites o mitjanes i permet d’obtenir-les amb poc temps de mecanització, generalment amb una sola passada i amb les dimensions exactes estalviant les posteriors operacions d’acabat a causa d’aquests avantatges substitueix sovint el mortassatge i, en certs brotxatges exteriors, el fresatge De tota manera, l’operació, en cas de seccions o perfils especials, només és…
argonauta
argonauta 2 ( A. argo )
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes de l’ordre dels octòpodes, semblants als pops.
Els mascles són molt petits uns 2 o 3 cm, molt més que les femelles, que mesuren fins a 15 cm Els mascles tenen un braç hectocòtil que, un cop desenvolupat dins una bossa, es desprèn del cos per autotomia en el moment de la fecundació, l’extrem d’aquest braç, portador dels espermatozoides, penetra a la cavitat pallial de la femella i la fecunda Les femelles tenen dos dels braços repleglats endarrere i molt modificats són amples i aplanats a l’extremitat i secreten una ooteca fràgil, calcària, espiralada i estriada que mesura uns 15 cm, a la qual, a més, serveixen de suport Aquesta ooteca…
palmeta
Arquitectura
Ornament en forma de ventall, les estries del qual li donen aspecte de fulla de palma.
projectil
Militar
Nom genèric de qualsevol cos llançat per una arma, especialment de foc, o per un avió, contra un fitó o contra un objectiu.
Els projectils, d’efectes ben diferents segons el calibre, la natura de la càrrega, les condicions de l’explosió respecte a l’objectiu, etc, solen ésser anomenats bala si són llançats per armes de foc portàtils, bomba si hom els llança des d’un avió i granada si són llançats per peces d’artilleria, com canons, morters o obusos, i en aquest darrer cas el projectil és anomenat també obús Els primers projectils emprats per l’home foren pedres, fletxes, etc arma, i amb la invenció de les armes de foc hom aconseguí de llançar-los a una distància més gran No fou fins al s XV que hom substituí, en…
corol·la

Corol·la
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Verticil intern del periant de les flors heteroclamídies, constituït per pètals que són antofil·les i envoltat externament pel calze.
La corolla es presenta especialment desenvolupada en les flors zoògames, en les quals serveix per a atreure els animals pollinitzadors Sol ésser més grossa que el calze i molt sovint té colors vius blanc, groc, vermell, blau, però rarament verd a causa, en general, de pigments oxiflavònics, antociànics o carotínics, i també de fenòmens de reflexió de la llum De vegades presenta combinacions de colors, o bé taques, estries, etc, i en certs casos el color varia durant l’antesi No és rar tampoc que exhali flaires especials Si la corolla és semblant, pel seu aspecte, al calze hom…
Europa
Imatge del satèl·lit Europa copsada pel Voyager 1
© Fototeca.cat
Astronomia
Satèl·lit de Júpiter que es mou a una distància de la superfície de Júpiter de 670.800 km seguint una òrbita circular i essent el seu període de revolució de 3,5 dies.
Descobert per Galileu, el 1610, el seu diàmetre és de 2830 km i la seva massa 2,5 deumillèsimes de la terrestre La seva albedo molt elevada, d’un 70%, i la seva densitat relativament baixa, 3,03 g/cm 3 , permeten de suposar que l’aigua en estat sòlid o líquid deu constituir una part important del satèllit Algunes teories suposen que pot constituir una part tan elevada com un 20% de la seva massa total Les imatges transmeses a la Terra per les sondes Voyager el mostren com un cos amb una superfície de color blanquinós, totalment coberta per un complex mosaic de ratlles i bandes que es creuen…
Les bacil·lariofícies o diatomees
Característiques del grup Les diatomees o bacillariofícies constitueixen un grup molt nombrós al voltant de 10 000 espècies actuals, agrupades en uns 200 gèneres, molt popular per a qualsevol naturalista que hagi mirat mostres d’aigua amb el microscopi El seu caràcter més notable és la presència d’una mena d’esquelet extern constituït per sílice diòxid de silici, SiO 2 , una substància incolora amb aspecte de vidre Es troben en tota mena d’ambients humits suficientment illuminats La majoria d’elles viuen lliures, ja sia en suspensió en l’aigua planctòniques, ja sobre alguna mena de substrat…
tritó

Tritó
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a qualsevol espècie d’amfibis urodels pertanyents a la família dels tritònids
.
Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus i Euproctus El gènere Triturus , amb la morfologia típica de la família, inclou les espècies Talpestris tritó alpí , Tboscai tritó boscà , Thelveticus tritó suís o palmat , Tmarmoratus tritó marbrat i Pleurodeles waltl tritó meridional , úniques existents a la península Ibèrica, de les quals només el tritó palmat, el marbrat i el meridional viuen als Països Catalans El tritó palmat només ateny 8 cm, i presenta diverses estries longitudinals sota el cap, una de les quals li travessa l’ull la gola és de color clar, sense…
Modificacions mamàries durant l’embaràs
Patologia humana
Les mames són directament afectades per l’acció de les hormones secretades durant l’embaràs, ja que precisament una de les funcions que tenen és preparar les estructures mamaries per a l’alletament A causa dels efectes hormonals, les glàndules i els conductes de les mames es desenvolupen per a poder produir-hi la llet i, per tant, aquestes augmenten de volum És fins i tot possible que d’ençà de la meitat de l’embaràs surti alguna secreció pels mugrons En créixer les mames, hi augmenta la circulació de sang i, en general, les venes esdevenen més gruixudes i visibles Com tota la mama, l’arèola…
El que cal saber del síndrome de Cushing
Patologia humana
Es denomina síndrome de Cushing el conjunt de trastorns produïts per una funció exagerada de l’escorça suprarenal, especialment derivats d’una secreció elevada i persistent de cortisol, com ara obesitat troncular amb acumulació de greix a la cara, coll i abdomen atròfia muscular en els membres fatigabilitat aprimament de la pell, que es torna greixosa hirsutisme, o creixement de pèl en zones no habituals estries violades en abdomen, membres, costats i natges hipertensió arterial i trastorns cardiovasculars absència de menstruacions en la dona hiperglucèmia i glucosúria i…