Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
acetofenetidina

Acetofenetidina
©
Farmàcia
Química
Èter aromàtic.
Substància molt poc soluble en aigua, però soluble en els dissolvents orgànics Té el punt de fusió a 134-135 ℃ Hom l’obté acetilant la p -fenetidina amb àcid acètic glacial o bé tractant amb bromur d’etil el p -acetaminofenol És utilitzada com a antipirètic, analgèsic i sedant Pot donar reaccions tòxiques Ha estat considerada substància cancerígena
teofil·lina
Farmàcia
Química
Alcaloide púric (purina), derivat formalment de la xantina, que ocorre en les fulles del te.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua calenta i poc soluble en alcohol i èter, que es fon a 264°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i per síntesi a partir del cianoacetat d’etil Presenta una lleugera activitat estimulant i, associada amb l’acetat sòdic, el salicilat disòdic o l’etilendiamina, és emprada com a diürètic
antranilat de metil
Perfumeria
Cristalls que es fonen a 24-25°C; bull a 135,5°C a 15 mm de mercuri.
Present en molts olis essencials tarongina o flor de taronger, bergamota, gessamí, ilang-ilang, etc és obtingut sintèticament per esterificació amb metanol de l’àcid antranílic i, amb el nom d’essència de tarongina flor de taronger artificial, és molt emprat en perfumeria i per a perfumar pomades L' antranilat d’etil , líquid que bull a 260° , té olor i aplicacions similars
uracil
Bioquímica
Base pirimidínica aromàtica que hom obté per hidròlisi dels àcids nucleics.
Es presenta en forma de cristalls incolors, poc solubles en aigua i solubles en alcohol i èter, que es fonen a 338°C Pot ésser preparat sintèticament per diversos mètodes, el més important dels quals és la reacció de la urea amb el formilacetat d’etil Pot existir en quatre formes tautòmeres, i hom el troba sobretot en la forma cetònica És emprat en la recerca bioquímica
sulfonal
Farmàcia
Química
Sulfona alifàtica amb notable activitat hipnòtica.
És un sòlid cristallí incolor, estable als àcids i les bases, soluble en l’aigua calenta, que es fon a 126°C Hom l’obté per tractament de l’acetona amb tiosulfat de sodi i S-etil sal de Bunte i posterior oxidació amb permanganat potàssic en medi anhidre Ha estat emprat en medicina com a hipnòtic, però modernament ha estat substituït per altres composts, especialment el veronal
síntesi malònica
Química
Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió derivat dels diversos sistemes malònics malonat de dietil, cianoacetat d’etil, cianoacetamida, propandinitril o derivats monoalquilats d’aquests sistemes, seguida d’hidròlisi i descarboxilació del sistema malònic alquilat o dialquilat així obtingut En definitiva, la síntesi malònica permet la incorporació d’una resta d’àcid acètic en una cadena carbonada i és un dels procediments sintètics de formació d’enllaç carboni-carboni més habituals
etilcel·lulosa
Química
Matèria termoplàstica, granular i de color blanc.
S'obté per reacció del clorur d’etil amb cellulosa alcalina en presència d’un excés d’hidròxid sòdic Les seves propietats depenen del grau d’esterificació en general presenta gran resistència a l’impacte, fins i tot a baixes temperatures És lleugera, absorbeix molt poca aigua, resisteix bé als àcids i àlcalis i és bon aïllant elèctric S'utilitza en la fabricació de laques, vernissos i adhesius, en revestiment de paper i teixits, en les indústries de l’automòbil i aeronàutica, etc
anhídrid acètic
Química
Anhídrid de l’àcid acètic, (CH3CO)2O.
Líquid mòbil, molt refringent, de forta olor acètica, corrosiu, molt irritant i càustic, que bull a 140°C Es dissol lentament en aigua, donant l’àcid, i és miscible amb èter, àcid acètic i etanol a poc a poc, s’hi transforma en acetat d’etil Era preparat primitivament per reacció de l’acetat sòdic amb clorur d’acetil o de sulfuril i, més tard, a partir de fosgen i d’àcid acètic Actualment és obtingut per tres procediments A Per reacció, en fase líquida, de l’acetilè amb l’àcid acètic glacial, amb sal mercúrica com a catalitzador es forma diacetat d’etilidè, el qual,…
raticida
Farmàcia
Dit del tòxic emprat per a exterminar les rates.
N'hi ha d’efecte immediat, dins les 24 hores escilla, fòsfor blanc, arsènic, estricnina, cianur potàssic, carbonat bàric, fluoroacetat sòdic 1080, 2-cloro-4-dimetilamino-1-metilpiridina Castrix , alfa-naftil urea Antu D’altres, derivats de la dicumarina, donen lloc a hemorràgies internes que provoquen la mort de l’animal en 5 o 6 dies D’aquesta manera la rata no desconfia de l’esquer Els millors d’aquest tipus són el Warfarin 3-1'-fenil-2'-acetiletil-4-hidroxicumarina, el Tomorin 3α -p -clorofenilβ-acetil-estil-4-hidro xicumarina i l' Ibys 152 3α-fenilβ-acetil-etil-4-…
subòxid de carboni
Química
Diòxid de tricarboni, de fórmula empírica C3O2 (la qual correspon a l’estructural O=C=C=C=O).
Hom l’obté per deshidratació del malonat d’etil o de l’àcid malònic amb un excés d’anhídrid fosfòric a 300°C CH 2 COOC 2 H 5 →C 3 O 2 + 2C 2 H 4 + 2H 2 O En condicions ambient és un gas incolor el punt de fusió és —111°C el punt d’ebullició, + 6°C és poc estable i es descompon a 200°C segons la reacció C 3 O 2 →CO 2 + 2C g r a f a la temperatura ordinària es polimeritza i dóna un sòlid vermell, soluble en l’aigua, de composició no definida