Resultats de la cerca
Es mostren 1207 resultats
contrapunt invertible
Música
Contrapunt compost per diferents trams melòdics que poden intercanviar la seva posició (veu superior/veu inferior, veu inferior/veu superior) i alhora combinar-se satisfactòriament (ex.1).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En general no es parla de contrapunt invertible quan aquest intercanvi de posicions no afecta la veu del baix Si la inversió té lloc desplaçant una 8a un dels trams, aleshores es parla de contrapunt invertible a l’8a ex 1 si es produeix per desplaçament d’una 15a, es parla de contrapunt invertible a la 15a La inversió a l’8a o a la 15a suposa la inversió dels intervals per exemple, en el cas del contrapunt a l’8a, l’8a passa a ser un uníson, la 7a una 2a, etc La 5a és l’únic interval consonant que pot esdevenir dissonant en transformar-se en…
retard
Música
Ornament consistent a mantenir una nota real de l’acord anterior, que es converteix en nota estranya en el nou acord i que està situada a una distància de 2a de la nota real sobre la qual finalment resol (vegeu ex.).
Normalment la preparació del retard es produeix en una posició mètrica més dèbil que la del moment en què es converteix en nota estranya i la seva resolució té lloc en una posició mètrica més dèbil Les notes reals més retardades són la 3a i l’8a de l’acord vegeu ex El retard, que pot ser doble o triple segons el nombre de notes retardades, és un fenomen d’una gran expressivitat que habitualment provoca una síncope vegeu ex Fou una de les figures més característiques de l’estil contrapuntístic del Renaixement i del Barroc JS Bach Simfonia núm 1 , BWV 787 © Fototecacat…
sigla
Escriptura i paleografia
Lletra o lletres inicials (o finals) del nom de persones, entitats, tractats, procediments, sistemes, dispositius, etc, que hom usa com a abreviatura del nom sencer: p ex, URSS, PSUC, NATO, CIF, PERT, FET, ROM, etc.
D’una sigla que l’ús ha convertit en substantiu, també se'n diu acrònim p ex, radar, làser , etc
moviment contrari
Música
Relació que s’estableix entre dues veus que es desplacen simultàniament en direccions oposades; així, si una veu descendeix, l’altra ascendeix, i viceversa (ex.1).
Moviment contrari exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’ús del moviment contrari es considera un dels recursos més importants per tal d’aconseguir la independència melòdica de les diferents veus que componen un contrapunt D’altra banda, el moviment contrari, a diferència dels moviments directe i oblic, no és objecte de cap restricció per part de la teoria harmònica També es denomina ’per moviment contrari’ la versió d’un tram melòdic produïda de resultes d’invertir la direcció dels intervals així, si la versió inicial havia efectuat una 2a asc i una 5a des, la versió per moviment contrari…
augment

augments d’un sistema òptic
© Fototeca.cat
Física
En els instruments òptics que donen imatge
real, com p ex els aparells fotogràfics o de projecció, nombre donat per la relació entre la mida de la imatge i la de l’objecte.
Hom considera l' augment lateral , β =y'/y, l' augment angular , α═σ'/σ, i l' augment axial , γ═Δ z'/ Δ z En els instruments que donen imatge virtual, com p ex la lupa, el microscopi i la ullera, l’augment és mesurat per la relació entre la tangent de l’angle β sota el qual hom veu l’objecte en observar-lo amb l’instrument i la tangent de l’angle α sota el qual hom el veuria si no en feia ús Per als aparells d’observació pròxima lupa, microscopi, l’angle α és funció de la distància des d’on hom mira per aquest fet hom fixa el criteri de mesurar α situant l’objecte a la mínima…
cadència

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Fórmula melòdica o harmònica amb què conclou, de manera momentània o definitiva, una frase, secció o moviment.
Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Tot i que s’acostuma a identificar amb una determinada successió d’intervals o d’acords, la cadència és un fenomen que depèn també d’altres paràmetres musicals, en particular del formal conclusivitat/suspensivitat D’altra banda, entesa com una determinada successió d’acords —estiguin o no al final de la peça—, la cadència té un paper important en la teoria harmònica harmonia2 , bé perquè representa la progressió harmònica bàsica JP Rameau, bé perquè expressa la jerarquia tonal a través de les seves funcions H Riemann Cadència i clàusula Exemple 3 ©…
anterior
Gramàtica
Dit dels temps verbals relatius del mode indicatiu que expressen l’anterioritat.
Aquests temps són el futur anterior respecte al futur simple ex quan hauran begut pagaran i el pretèrit anterior , respecte al pretèrit perfet p ex quan van haver o hagueren begut van pagar, de la mateixa manera que pot expressar-la el pretèrit indefinit respecte al present ex ara que han begut paguen
cadència trencada
Música
Cadència no tònica en la qual se substitueix l’acord de tònica final per un altre (cadència).
Cadència trencada © Fototecacat/ Jesús Alises També es coneix com a cadència evitada o cadència d’engany En una cadència trencada, l’acord substitut conté la nota tònica, tot i que aquesta no n’és la fonamental Es distingeixen les següents modalitats de cadència trencada V-VI, la més comuna ex 1 V-IV en 1a inversió ex 2 V-II dis ex 3, de notable efecte dramàtic i molt utilitzada per Wagner V-I amb 7a ex 4, anomenada d’ inganno , en la qual el I no es percep com a tònica sinó com a dominant del IV i V-VI rebaixat, enllaç que pot donar peu a…
cadència plagal
Música
Cadència tònica caracteritzada per l’encadenament entre els acords de subdominant i tònica (IV-I).
Cadència plagal © Fototecacat/ Jesús Alises Es considera que la cadència plagal -anomenada també cadència litúrgica o de l’ amén - té un caràcter menys conclusiu que la cadència autèntica Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat major, la subdominant que precedeix la tònica pot ser una tríada major ex 1 o, sobretot en el Romanticisme, menor ex 2 És freqüent que l’acord de subdominant tingui 6a afegida ex 2 Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat menor, la subdominant que precedeix la tònica és una tríada menor, mentre que la tònica final pot presentar la…
bromo-
Química
Forma prefixada del mot grec βρόμος, que indica que una substància orgànica conté brom.
Ex bromoacètic , bromoform En la denominació sistemàtica dels composts complexos, indica el lligand bromur Ex anió tetrabromomercuriat II