Resultats de la cerca
Es mostren 3282 resultats
llenguatge articulat
Lingüística i sociolingüística
Forma d’expressió oral humana caracteritzada per la successió de trets convencionals, diferents, contrastius, identificables i, per tant, analitzables en els seus components.
També és anomenat així pel fet d’oposar-se a altres menes d’expressió com són ara les gràfiques, de senyals, etc, que, si més no, mai no deixen d’ésser articulades en el sentit primari
llibre de la Llei
Bíblia
Nom donat al Pentateuc (Torà) com a expressió típica de l’economia de salvació de l’Antic Testament, atribuïda a Moisès mateix.
D’aquí ve que hom anomeni també l’ordre salvífic veterotestamentari llei mosaica o llei antiga , per contraposició a la llei nova de l’Evangeli, expressió amb què alhora hom alludeix més en concret al conjunt de manaments morals decàleg i de reglamentacions relatives al culte, a la impuresa legal, etc
belles arts
Art
Tradicionalment, arts que tenen per objecte l’expressió de la bellesa mitjançant el color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment (pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa).
L’expressió belles arts nasqué a França la segona meitat del s XVII Hom anomena belles arts especialment les arts plàstiques
epigenètica
Biologia
Part de la biologia que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència de l’ADN.
Aquests canvis inclouen la modificació de l’estructura de la cromatina mitjançant l’addició de grups metil i la modificació de les histones La formació de modificacions epigenètiques s’ha relacionat amb diversos factors ambientals, com l’alimentació i les experiències individuals, com un mecanisme d’adaptació individual a cada ambient concret La major part d’aquestes modificacions dinàmiques són eliminades durant la formació dels gàmetes, per la qual cosa no es transmeten a la descendència També n’hi ha que es transmeten als descendents i que condicionen llur expressió gènica i d’altres que s…
estadi filotípic
Biologia
Estadi del desenvolupament embrionari en què els organismes del diferents fílums del regne animal presenten la màxima semblança fisiològica i, sobretot, d’expressió genètica.
L’estadi filotípic dels vertebrats fou descrit a la segona meitat del s XIX pels embriòlegs Von Baer i EHaeckel emprant caràcters morfològics L’anàlisi dels gens implicats en el desenvolupament embrionari dels organismes duta a terme durant la dècada del 1990, tant en vertebrats com en invertebrats, permeté fer extensible aquest terme a tota l’escala animal, basant-se en el patró d’expressió d’una família de gens molt concreta, els gens Hox Aquests gens s’expressen en un moment donat de l’embriogènesi, l’estadi filotípic, seguint un ordre anteroposterior molt concret, igual en tots els…
forma lied
Música
Expressió encunyada pel musicòleg alemany del segle XIX A. B. Marx amb la qual designà algunes formes de dimensions petites o mitjanes i contingut unitari.
Marx distingí la formlied o liedsatz de dues parts forma binària i la de tres parts forma ternària , formes que es poden combinar entre elles per a assolir models més complexos com ara el minuet-trio-minuet Les aplicacions d’aquest terme, que ha caigut en desús fora de les fronteres de parla alemanya, no són unànimes, tot i que s’utilitza preferentment per a peces simples de caràcter líric D’altra banda i malgrat la presència de la paraula lied 'cançó’ en alemany en l’expressió, ni tots els lieder tenen forma lied ni totes les formes lied -de fet, el terme s’aplica preferentment al…
teló d’acer
Història
Política
Expressió que indica les fronteres que hi havia entre l’URSS i els altres països comunistes de l’Europa oriental, d’una banda, i el bloc occidental, de l’altra.
Fou popularitzada per WChurchill iron curtain a partir del 1946 En el curs de la guerra freda la propaganda anticomunista la utilitzà amb profusió en titllar de secreta i totalitària la política del bloc socialista Hom ha creat l’expressió teló de bambú , amb idèntiques connotacions, aplicada a les fronteres dels països comunistes asiàtics
contaminació musical
Música
Expressió utilitzada per a qualificar pejorativament l’existència i la proliferació de la música ambiental.
Aquesta expressió prové d’una visió crítica d’aquest tipus de música que posa en dubte la legitimitat d’imposar l’audició musical i que apunta els seus efectes perversos El concepte de contaminació musical condemna l’ús decoratiu i superflu de la música, sense per això negar o deslegitimar el paper secundari, però constitutiu i orgànic, que aquesta mateixa música pot exercir en una sala de ball o en una pellícula Els motius de la proliferació de la música ambiental s’han de buscar en la facilitat actual per a reproduir la música i en les característiques de l’orella, un òrgan que rep els…
fórmula de Rayleigh
Física
Expressió formal que dóna la densitat d’energia d’una radiació per unitat d’energia i d’interval de freqüències a partir de la teoria del cos negre.
Fou emesa per J Rayleigh i J Jeans, al començament del segle, en l’àmbit de la mecànica clàssica, en la qual suposaven que els fotons eren com oscilladors clàssics amb una energia mitjana de kT principi d’equipartició de l’energia Hom l’escriu com ρ Τ ν = 8πν 2 / c 3 kT , on ν és la freqüència, c la velocitat de la llum, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta, i és l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències baixes h ν > ckT
producte de solubilitat
Química
Constant pròpia dels electròlits poc solubles, relativa a la dissociació de la molècula:
que és definida per l’expressió
, on a
representa les activitats de l’anió i del catió i v
el nombre d’anions i cations que es formen per cada molècula de solut.
El producte de solubilitat és constant a una temperatura determinada i la seva expressió pot ésser deduïda de la teoria de Debye-Hückel, tot i que ja fou introduïda, de manera aproximada, per W Nernst l’any 1889 A la pràctica, i suposat el cas de substàncies poc solubles dissoltes en aigua pura, hom pot substituir en la seva expressió les activitats per concentracions Atès que el producte de solubilitat regeix un equilibri que s’estableix en solució saturada, hom pot deduir del seu valor conseqüències de gran aplicació pràctica respecte a processos de dissolució i precipitació