Resultats de la cerca
Es mostren 903 resultats
Febre hemorràgica vírica
Patologia humana
Les febres hemorràgiques víriques constitueixen un grup nombrós de malalties infeccioses d’origen víric, que es manifesten bàsicament amb una síndrome febril i sovint amb hemorràgies de diversos teixits Aquestes febres es caracteritzen perquè són transmeses per diversos tipus d’insectes, com ara mosquits o paparres, o algunes espècies de rosegadors Principals febres hemorràgiques víriques nom família de virus vector medi zones geogràfiques Chikungunya Togaviridae mosquits rural, urbà Àsia, Oceania, Cuba Malaltia dels boscos de Kyasanur Togaviridae paparres rural Índia Febre…
febre del fenc
Patologia humana
Febre que afecta els malalts quan floreixen les plantes herbàcies.
Produeix una intensa tumefacció de la mucosa nasal, amb secreció, conjuntament amb picor, esternuts, conjuntivitis amb fotofòbia i edema palpebral, etc És produïda pel pollen d’aquelles plantes en individus hipersensibilitzats A vegades va acompanyada de fenòmens asmàtics
febre íctero-hemoglobinúrica
Patologia humana
Febre que apareix en els malalts palúdics que manifesten intolerància a la quimioteràpia.
Sobrevé d’una manera aguda en forma de calfreds, raquiàlgia, hipertèrmia, icterícia, vòmits i marcada hemoglobinúria És conseqüència d’una hemòlisi intensa
febre de Malta
Patologia humana
Malaltia infecciosa, endèmica en tot el litoral mediterrani, que es transmet habitualment de les ovelles o les cabres a l’home per mitjà de la llet, del formatge, etc.
És una brucellosi causada per Brucella melitensis Les característiques principals són febre de curs irregular i ondulant, constipació, suors profuses generalitzades i tumefacció de la melsa i el fetge Pot provocar com a seqüeles artritis i neuràlgies La durada del període febril és de 15 a 20 dies, i són freqüents les recaigudes
febre de Haverhill
Patologia humana
Afecció epidèmica observada el 1926 a Haverhill (Massachusetts), caracteritzada per febre (a vegades recurrent), poliartritis i eritema papulós.
És deguda al germen Streptobacillus moniliformis , transmès per les rates
febre mediterrània familiar
Medicina
Malaltia d’herència autosòmica recessiva que apareix en poblacions mediterrànies, sobretot a Israel, Armènia, Líban, Iraq i Síria. Comença en la joventut i cursa amb episodis paroxístics de febre amb signes de peritonisme i dolor toràcic, probablement per afectació de les seroses peritoneal i pleural.
Pot afectar la sinovial de les articulacions, sobretot malucs, genolls i turmells Més rarament afecta d’altres seroses i pot donar pericarditis, meningitis i afectació de la túnica vaginal de la bossa testicular
febre dels fonedors
Patologia humana
Accessos febrils observats en els fonedors de llautó que sobrevenen en unes dates més o menys espaiades.
És atribuïda a intoxicació pels vapors del zinc
febre de les muntanyes Rocoses
Patologia humana
Malaltia infecciosa de la regió de les muntanyes Rocoses que ocasiona hipertèrmia, erupció de taques vermelles i símptomes mentals.
És causada per la Rickettsia rickettsi i és transmesa per paparres l’àcar Dermacentor andersoni
febre de la llet condensada
Patologia humana
Hipertèrmia observada en alguns infants nodrits amb llet condensada o amb llet en pols.
L’origen no és toxicoinfecciós, sinó que és degut a la insuficiència de la quantitat d’aigua emprada per a diluir els diferents tipus de llet
Causes de la febre
Patologia humana
La febre o hipertèrmia es produeix quan per alguna raó el centre termoregulador de l’hipotàlem experimenta una fallada en la seva activitat normal i comença a regular la temperatura corporal en un nivell superior al que és habitual, fent que l’organisme generi més escalfor de la que desprèn El mecanisme més freqüent pel qual es produeix la hipertèrmia és la presència en l’organisme d’unes substàncies anomenades genèricament pirògens , elaborades per nombrosos microorganismes, per cèllules pertanyents al sistema immunològic que reaccionen durant una infecció, o també per cèllules…