Les febres hemorràgiques víriques constitueixen un grup nombrós de malalties infeccioses d’origen víric, que es manifesten bàsicament amb una síndrome febril i sovint amb hemorràgies de diversos teixits. Aquestes febres es caracteritzen perquè són transmeses per diversos tipus d’insectes, com ara mosquits o paparres, o algunes espècies de rosegadors.
|
nom |
família de virus |
vector |
medi |
zones geogràfiques |
|---|---|---|---|---|
| Chikungunya | Togaviridae | mosquits | rural, urbà | Àsia, Oceania, Cuba |
| Malaltia dels boscos de Kyasanur | Togaviridae | paparres | rural | Índia |
| Febre hemorràgica d’Omsk | Flaviviridae | paparres | rural | Sibèria |
| Febre hemorràgica de Crimea | Bunyauiridae | paparres | rural i nosocomis | Unió Soviètica, Bulgària, Iugoslàvia, Àfrica, Pakistan i Iraq |
| Febre de Rift Valley | Bunyauiridae | mosquits | rural | Àfrica del Sud i Oriental |
| Febre hemorràgica amb síndrome renal | Banyaviridae | rosegadors | rural i urbà | Extrem Orient, Nord i Est d’Europa |
| Febre hemorràgica argentina | Arenaviridae | rosegadors | rural | Pampa argentina |
| Febre hemorràgica boliviana | Arenaviridae | rosegadors | rural i nosocomis | Bolívia |
| Febre de Lassa | Arenaviridae | rosegadors | rural i nocosomis | Nigèria, Libèria, Sierra Leona |
| Malaltia de Marburg i Ebola | Filoviridae | desconegut | rural i nosocomis | Àfrica Oriental |
Els agents etiològics d’aquestes malalties són diverses espècies de virus, que en general pertanyen a les famílies Flavaviridae, Togaviridae, Bunyaviridae i Arenaviridae.
El període d’incubació, a partir de la picada de mosquits o de paparra, o de la mossegada d’un rosegador, és de 2 a 20 dies, segons els casos. Entre les manifestacions més importants d’aquests trastorns hi ha síndrome febril, de vegades molt intensa, i tendència a les hemorràgies cutànies, subcutànies i de les vies respiratòries, digestives i urinàries. Els processos infecciosos solen remetre espontàniament al cap d’unes 2 o 3 setmanes de l’inici dels símptomes, que sovint són molt lleus. Tanmateix, en altres casos es produeixen complicacions serioses com ara xoc cardiovascular, encefalitis, meningitis o insuficiència renal aguda, que enterboleixen el pronòstic. En termes generals, aquestes malalties poden causar la mort, segons el tipus concret que es presenta, entre el 5% i el 50% dels casos. Cadascuna d’aquestes malalties és endèmica en una o més d’una zona geogràfica determinada, on la taxa d’individus afectats tendeix a ésser més o menys constant i hi ha una elevada població de vectors —mosquits, paparres o rosegadors— susceptibles de transmetre-la.
Els exponents més coneguts d’aquestes malalties són la febre groga i el dengue. Les altres, algunes molt menys freqüents que el dengue o la febre groga, reben denominacions específiques relatives al lloc on s’han detectat per primera vegada, o bé on són endèmiques actualment. En el quadre adjunt s’esmenten les més importants. Al nostre país no n’hi ha cap que sigui endèmica, i només se’n produeixen casos esporàdics en persones procedents d’aquelles regions.