Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
aigua de Valls
Riu
Curs d’aigua dels Prepirineus, afluent, per l’esquerra, del Cardener, que es forma, prop de Gósol (Berguedà), per la unió de diversos torrents que davallen del Pedraforca, del coll de Josa, dels cingles de les Costasses i de la serra del Verd.
Després de passar prop de Sorries, l’Espà i Ferrers, s’endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d’Ensija als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner i penetra en la vall de Lord Solsonès al terme de la Corriu estret de Vallpregona Després de Valls, canvia de direcció de NS a EW, passa per Castelltort i s’uneix al seu collector a Aigüesjuntes on ha estat projectat un pantà, poc abans que el Cardener penetri a l’estret de Vall-llonga
espaser
Història
Menestral que fabricava espases.
El gremi unit d’espasers i llancers de Barcelona, sota l’advocació de sant Pau, rebé les primeres ordinacions el 1401 i fou reorganitzat el 1567 Al s XIX la darrera família d’espasers fou la Reniu A València els espasers formaven el primer braç o subdivisió del gremi d’armers A Perpinyà existia un gremi únic d’espasers i coltellers A Mallorca formaven part, amb els ferrers i altres, de la confraria de Sant Eloi A les poblacions més petites formaven part de gremis de diversos oficis
calderer | calderera
Oficis manuals
Persona que fa calderes o que en ven.
Els calderers eren menestrals que, a Barcelona, formaven gremi ja el 1395 com una especialitat dels ferrers, amb els quals estaven sovint units en gremis mixts del s XIV al XIX A València els calderers, importants des de Jaume I, no s’organitzaren corporativament fins al s XIV o XV A les petites ciutats i viles formaven un sol cos amb altres oficis del ferro, agrupats en els gremis de Sant Eloi Decaigueren completament a partir del s XVIII, tot i que a València publicaren noves ordinacions reimpreses el 1819
Ferreries
© Fototeca.cat
Raval
Raval de Tortosa, a la dreta de l’Ebre, davant el nucli urbà.
Era una antiga illa illa de Gènova, actualment soldada a la riba dreta del riu El nom es deu a les foneries de ferro i de metall, que encara hi persisteixen, i potser als ferrers establerts prop dels hostals extramurs, que són citats ja per Despuig el 1577 fins fa poc hi tenien l’origen encara els serveis de viatgers Hi havia l’antic convent trinitari de Sant Blai Ha estat molt perjudicat en tots els setges que hi ha hagut a la ciutat Els ravals de la Creu i el de Sant Vicent hi són inclosos
traginer | traginera
Història
Oficis manuals
Persona que transporta mercaderies d’un lloc a l’altre.
El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies, etc A Barcelona el 1459 els foren concedides ordinacions conjuntes amb els llauradors i hortolans posteriorment se'n diferenciaren l’ofici de traginer de mar i el de llogater de mules 1661 Hi hagué gremis de traginers a Mallorca segle XIV i València també correspon al segle XIV el gremi de Manresa A Mataró es desenvolupà al segle XVIII un gremi de traginers i carreters, que obtingué una certa victòria jurídica sobre les…
eloi
© Corel Professional Photos
Història
Menestral de diferents oficis —especialment metal·lúrgics— associats en àmplies confraries sota l’advocació de sant Eloi.
Hi hagué confraries d’elois a Ripoll, Reus, Valls, Girona segle XV, Tarragona, Manresa 1379, Besalú, Camprodon, Cervera, Olot, Montblanc i Berga on comprenia gairebé tots els artesans A la ciutat de Mallorca la confraria tenia 600 collegiats a la fi del segle XVI A Barcelona tingué també especial importància la casa gremial era al carrer del Regomir, i la capella que tenien al convent del Carme posseïa un retaule de Jaume Huguet A València la confraria de Sant Eloi fou creada el 1298 per Jaume II Les confraries de Sant Eloi presentaven tres graus d’organització les que unien tots els oficis…
Santa Maria de Besora
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des del 1989, després de segregar-se del Ripollès Limita al N amb el municipi de Ripoll Ripollès, a l’E amb Vidrà, al S amb Sant Pere de Torelló i Sant Quirze de Besora, terme amb el qual també limita per l’W, junt amb Montesquiu i les Llosses Ripollès El terme, molt muntanyós, s’estén a l’W del coll de Vidrà, el límit S va des del cim de la serra de Bellmunt 1247 m, termenal amb Vidrà i Sant Pere de Torelló, a l’E, fins a tocar el Ter, a l’W, passant per les Fages i pel collet de Bosquetell El…
Aleny
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), situat a 660 m alt., 2,5 km al N de Calaf.
Situat en un petit puig proper a la carretera, ocupa el lloc de l’antic castell Elenio, existent el 1085 El lloc fou cedit al monestir de Sant Vicenç de Cardona En el fogatjament del 1381 es diu que Aleny, de la parròquia de Sant Pere Salarç, és de l’abat de Cardona i té 3 focs S'ha suposat que el vell castell es devia trobar a l’indret del gran casal de Can Ferrers, que ocupa el lloc dominant del puig, però no s’endevina cap resta medieval La capella de Sant Miquel d’Aleny, sufragània tradicional de Sant Pesselaç, és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanaret d’espadanya que no…
clavetaire
Història
Menestral que feia claus.
L’ofici, desenvolupat a partir dels s XV i XVI, fou exercit pels ferrers, fins que al s XVII les necessitats de proveïment exigiren una major producció, fet que originà en alguns indrets un ofici especialitzat i independent Tingué realment importància a Ripoll i Campdevànol, a causa, possiblement, de la facilitat d’obtenció de ferro al mateix Ripollès, centres que, amb els d’Olot i Manresa, esdevingueren gairebé els únics proveïdors del mercat peninsular i americà El gremi de clavetaires de Ripoll formava part de la confraria de Sant Eloi L’aprenentatge de l’ofici durava quatre…
La forja
Art gòtic
L’abast i els límits de la tradició historiogràfica Canelobre arborescent o de lliri, d’autor anònim Aquest exemplar forma part d’una parella de canelobres de ferro forjat que procedeix de l’antiga abadia benedictina de Santa Maria de Serrateix Es pot datar al segle XV Pertany al grup de canelobres arborescents d’ornamentació més rica, ja que combina la decoració de flors amb la de fulles Al cimal, diversos branquillons arquejats amb sengles flors formen una copa d’arbre De la part inferior de la tija surten tres barretes també coronades per flors, amb un tractament plàstic de tendència…