Resultats de la cerca

Té tres orificis, dos d’anteriors i un de posterior, i es toca amb la mà esquerra, mentre que la dreta toca el tamborí dit aratza o ttunttun La seva sonoritat penetrant el fa apte per a acompanyar diferents danses Modernament, hom ha creat bandes de txistulariak , constituïdes per dos txistus amb tamborí, un txistu tercer o silbote , afinat a una quinta més baixa, i un tabal

Fou un flautista i professor molt conegut a París, especialment als cercles aristocràtics, on tingué nombrosos alumnes Com a maçó, fou elegit superintendent de música de la lògia Com a instrumentista, assolí grans èxits fou un dels primers a emprar un nou tipus de flauta, instrument per al qual compongué concerts, sonates a quatre, minuets per a trompes i altres obres de cambra Entre el 1726 i el 1740 publicà la major part de les seves obres per a flauta En els seus concerts per a flauta, opus 11, s’aprecia l’habilitat de Naudot en la construcció i exposició d’aquesta forma italiana Les seves…

Estudià a Zuric amb André Jaunet i Willy Burkhard, i posteriorment continuà els estudis al Conservatori de París, on fou deixeble de Marcel Moyse El 1947 es diplomà amb un primer premi en flauta i l’any següent fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Del 1948 al 1950 fou primer flautista de l’Orquestra de Winterthur, i del 1950 al 1959, de la Filharmònica de Berlín El 1958 debutà al Festival de Salzburg amb el Concert per a flauta en re M , KV 314, de WA Mozart El seu repertori abastà des de Bach fins a la música del segle XX, amb Mozart com un dels seus…

Rebé la primera formació musical del seu pare A l’edat de set anys la seva família es traslladà a París Allà estudià amb Taffanel flauta, Pugno i Leroux harmonia i Lenepveu composició, i aconseguí els primers premis de flauta i fuga i el segon Premi de Roma de Composició el 1905 El 1919 substituí Taffanel com a professor de flauta al Conservatori de Música de París i posteriorment ocupà el lloc de Dukas i D’Indy a les classes de composició Compongué òperes Le chevalier et la demoiselle , 1941, ballets, cançons i música simfònica i de cambra, i escriví un mètode per a flauta Dirigí l’…

Estudià amb Francesc Andreví, amb qui, segons algunes cròniques, aprengué des de solfeig fins a composició També estudià violí, amb Francesco Berini, i flauta, amb Ignacio Cascante Com a violinista se sap que fou membre de diversos quartets, però destacà com a intèrpret de flauta Fou un dels flautistes més importants del seu temps, i diverses fonts preuaren l’excellència de la seva sonoritat, el domini tècnic i l’agilitat Durant vint-i-dos anys fou primer flauta a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu, tasca que compaginà amb la de flautista de la capella de música de la catedral de…

Estudià a Alemanya i a Itàlia 1724-26 i visità Londres 1727-28 El 1728 esdevingué professor de flauta del futur Frederic II de Prússia, el qual el nomenà després compositor de cambra 1741-73 Autor d’estil galant, deixà prop de tres-cents concerts per a una o dues flautes i orquestra, sonates, etc perfeccionà la flauta travessera i en féu evolucionar la tècnica Publicà un mètode de flauta 1752 i unes breus memòries 1755

Estudià al Conservatori de París amb Paul Taffanel, Adolphe Hennebains i Philippe Gaubert El 1908 debutà amb l’Orquestra Pasdeloup Del 1913 al 1938 fou solista de l’orquestra de l’Òpera Còmica El 1933 fundà el famós Trio Moyse, amb el seu fill Louis, pianista, i la seva nora Blanche, violinista El trio feu gires per Europa, els Estats Units i l’Amèrica del Sud Del 1932 al 1949 fou professor de flauta al Conservatori de París Es traslladà als Estats Units, on el 1952 fou un dels fundadors de la Marlboro School of Music i del Marlboro Festival Autor de molts enregistraments, en destaquen el…

Realitzà primer els estudis de violoncel i posteriorment feu els de flauta Deixeble del violoncellista André Navarra al Conservatori de París, s’hi diplomà amb un primer premi Debutà al Carnegie Hall l’any 1981 Fou professor de violoncel i flauta de bec en diverses institucions de França, i actualment ho és al Conservatori de Niça Ha dedicat una particular atenció a la música contemporània i ha enregistrat obres dels compositors Michel Legrand i Edvard Hagerup Bull, entre d’altres Amb Les Musiciens de Paris ha enregistrat alguns concerts per a flauta d’A Vivaldi

Creador de l’estructura actual de la flauta travessera Per a obtenir una afinació exacta de tota l’escala cromàtica, establí el nombre, la situació i les dimensions dels forats de l’instrument d’acord amb principis acústics, i el 1832 inventà un sistema de claus que fou aplicat després a l’oboè, al clarinet i al fagot El 1847 construí l’últim model de flauta, amb perforació cònica És autor d’un bon nombre de peces per a flauta i del llibre Über den Flötenbau und die neuesten Verbesserungen desselben 1847