Resultats de la cerca

El 1977 s’inicià en l’arbitratge i la temporada 1984-85 debutà a l’ACB, on setze anys després superà els 800 partits 2010 Internacional des del 1985, ha dirigit partits en Campionats d’Europa i del Món de diferents categories Dirigí la final olímpica femenina dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També ha participat en diverses Final Four europees, tant femenines com masculines, i dirigí les finals dels anys 1998, 2007 i 2011 En l’àmbit de l’ACB ha dirigit partits en vuit finals dels play - off i dues finals de la Copa del Rei També ha exercit de professor de l’escola d’…

Delegat del primer equip del CE Laietà, entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol el 1969 com a vocal Entre el 1979 i el 1983 fou vicepresident de la federació i des del 1984 n’és el gerent Per altra banda, entre el 1973 i el 1975 fou membre de la Federació Espanyola de Basquetbol, i del 1984 al 2010 ha estat vocal de la Junta Directiva i membre de la Comissió Delegada de la FEB Fou també director de la seu de Barcelona del Campionat del Món del 1986, director de basquetbol del comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i director del…

Iniciat en la natació, passà a la secció de waterpolo del CN Barceloneta, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1964, participà en la primera Lliga estatal 1966 i capitanejà l’equip que trencà l’hegemonia en aquest esport del CN Barcelona 1969 Esdevingué àrbitre el 1973 i aconseguí la categoria internacional deu anys després Arbitrà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i de Barcelona 1992 L’any 1998 arbitrà la final del Campionat del Món celebrat a Perth i la Final Four de la Lliga de Campions fou el primer espanyol a fer-ho, i fou designat millor àrbitre per la…

El 1934 entrà al grup d’Isham Jones Dos anys més tard formà la seva orquestra, a la qual els anys quaranta s’incorporaren músics com Neal Hefti i Ralph Burns Amb el nom de Herman’s Herd, la banda adquirí reconeixement per la força i originalitat de la seva música Igor Stravinsky escriví Ebony Concerto 1945 especialment per a la formació Superà la crisi de les big bands de la meitat dels anys quaranta i, a partir del 1947, amb la Second Herd, es distingí per la seva secció de saxòfons, coneguda per Four Brothers, i on es donaren a conèixer Stan Getz, Al Cohn i Zoot…

Doctorat a Harvard 1956 i professor a la Universitat de Chicago 1960-70 i posteriorment a la de Princeton, fou, amb VTurner, el principal representant de l’antropologia simbòlica, que concep les cultures com a sistemes de símbols coherents amb ells mateixos Conseqüent amb aquesta idea, la tasca de l’antropologia consisteix, en una analogia amb certes anàlisis literàries, a interpretar aquests sistemes de símbols com a textos metafòrics per tal que puguin resultar significatius des d’un altre sistema de símbols en el seu cas, l’occidental El relativisme segons alguns, extrem que es desprèn d’…

Germà del fotògraf Irving Penn , es formà a la televisió, d’on passà al cinema, mitjà en el qual debutà el 1958 amb el western The Left Handed Gun  Més tard realitzà  The Miracle Worker , per la qual fou premiat al Festival de Sant Sebastià l’any 1962, Mickey One 1965, The chase 1966, Bonnie and Clyde 1967, el seu film més famós, que fou motiu de nombroses controvèrsies per la seva violència, Alice's Restaurant 1969, Little Big Man 1970, Night Moves 1975, The Missouri Breaks 1976, Four Friends 1981,  Target 1985, Dead of Winter 1987, Penn & Teller Get Killed 1989 i Inside 1996 Destacà per…

Després d’haver treballat a diverses impremtes, editorials i revistes de tipografia, exercí fins a la jubilació el càrrec d’assessor tipogràfic de la Monotype Co des del 1922, de la Cambridge University Press des del 1925 i del Times londinenc Profundament racionalista, concebé la tipografia com un art vicariant al servei de la civilització, el paper de la qual es reduïa a donar una forma gràficament racional al text, dins el marc flexible de la tradició D’acord amb això, desenvolupà un vast programa de treball a la Monotype Co, i entre el 1922 i el 1938 promogué la creació d’una vintena de…

Director de l' escola de Glasgow El 1913 s’installà a Londres, on dissenyà mobles i teixits Els últims anys de la seva vida es dedicà a pintar aquarelles Conjuntament amb Herbert Mac Nair i les germanes Mac Donald constituïren el grup The Four , que se significà pel refús als historicismes i eclecticismes acadèmics, posició que ja es manifestà en la seva primera obra, l’edifici per al diari Glasgow Herald 1894 La Glasgow School of Art amb la seva biblioteca 1898-1909, la casa de camp Hill House Helensburgh 1902-03 i diversos salons de te per a Miss Granston són les seves obres…

Es donà a conèixer interpretant papers dramàtics a Privileged 1982, de M Hoffman, White Mischief 1987, de M Radford, Remando al viento 1987, de G Suárez, Maurice 1987, de J Ivory, The Dawning 1988, de R Knights, The Big Man 1990, de D Leland, o Impromptu 1991, de J Lapine Però és més conegut pels seus papers en comèdies romàntiques com Sirens 1994, de J Duigan, Four Weddings and a Funeral 1994, de M Newell, o Sense and Sensibility 1995, d’A Lee Posteriorment ha interpretat Notting Hill 1999, de R Michell, Mickey Blue Eyes 1999, de K Makin, Small Time Crooks 2000, de W Allen,…

Gran divulgador de la literatura i la realitat de la Catalunya contemporània en el món anglosaxó, al volum de poesia Eyes on the Street 1974 incorporà dues versions de poetes catalans, Pere Quart i Gabriel Ferrater Traduí poemes de catorze autors catalans en el recull Modern Catalan Poetry an Anthology 1979 i quatre més a Four Catalan Postwar Poets 1980 El 1981 publicà la seva versió de La plaça del Diamant sota el títol de The Time of the Doves Seguiren les seves traduccions a l’anglès de Tirant lo Blanc 1983, La meva Cristina  1984 de Mercè Rodoreda, Les histories naturals  …