Resultats de la cerca

La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant…

Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…

La marta té el cos, la cua, les potes i les orelles relativament llargs La longitud del cos cap inclòs és de 390-580 mm, la de la cua de 160-255 mm, la de l’orella de 32-52 mm i la del peu posterior de 65-98 mm Pesa de 800 a 1700 g les de Menorca deuen pesar més que les que aquí ressenyem Els mascles són aproximadament un 20 % més grans que les femelles El color és bru fosc, una mica vermellós la borra, densa i de color de pell girada pàllid Destaca molt un baber o taca gular de color ataronjat més o menys fort Biologia La marta Martes martes té molt sovint les palmes dels peus peludes i…

Els cérvols Cervus elaphus , dels quals veiem un exemplar mascle a la fotografia, constitueixen els cèrvids més grans de lanostra fauna llur pes pot arribar als 200 kg en els mascles Habiten tota mena de boscos, preferentment aquells on hi ha clarianes Com la resta de cèrvids, muden cada any la seva cornamenta, que només ostenten els mascles Ramon Torres El cérvol i la daina es troben actualment a alguns indrets dels Països Catalans, com a conseqüència de repoblacions oficials i privades realitzades amb finalitat…

Si el nombre de cordes augmenta, es parla de ’triples’ o ’quàdruples cordes' Aquesta tècnica, que a causa de la curvatura del pont obliga de vegades a arpegiar l’acord resultant, ja fou descrita per Silvestro Ganassi en el seu tractat Regola rubertina Venècia 1542-43, i desenvolupada pels compositors d’èpoques posteriors Els casos més notables són els de JS Bach, en les seves peces per a violí o violoncel sol, i les obres virtuosístiques de N Paganini i altres autors del segle XIX El seu ús s’ha generalitzat en la música actual

Consisteix a llançar, des d’un extrem de la pista, unes pedres polides de granit d’entre 15 i 20 kg de pes, proveïdes d’un mànec, per fer-les arribar lliscant fins a una diana house a l’altre extrem de la pista L’objectiu és situar les pedres al més a prop possible del centre de la diana i, al mateix temps, allunyar les pedres de l’equip rival Durant les tirades es permet fregar el gel per on es desplaça la pedra amb unes escombres especials per tal de manipular-ne la velocitat i la direcció Un cop finalitzats els llançaments puntua la pedra que es troba més propera al centre de la diana…