Resultats de la cerca

Situació L’església de Sant Roc és situada a l’entrada del poble de Farrera de Pallars, de 1 362 m d’altitud, a l’interior de la coma de Burg, en una de les valls afluents de la seva capçalera MLIR Mapa 34-10215 Situació 31TCH581067 Història El primer esment del lloc de Farrera data del 908, en una permuta realitzada entre l’abat Godemir del monestir de Gerri i el comte de Pallars, Ramon per aquest canvi el monestir cedia al comte els béns que tenia al lloc de Ferraria En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, Farrera és una de les parròquies de la vall de Tírvia L’església parroquial,…

Situació Vista exterior de l’edifici de Sant Marcel de Planès, amb la capçalera a primer terme E Pablo A l’entrada del poble de Planès, que es troba 1 km més amunt de Planoles, al punt quilomètric 128,200 de la carretera N-152, hi ha, aïllada, l’església de Sant Marcel, situada a la part més alta del petit nucli, i a 1 200 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG258858 El petit edifici és perfectament visible S’hi accedeix des de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, pel costat esquerre, en direcció a ponent MAB Història L’existència del lloc de Planès és documentada des de l’any 919, quan l’…

Deixant de banda les troballes pertanyents al Paleolític jaciments de Hoa Binh i Bac Son i al Neolític jaciment de Sa Huynh, el primitiu art vietnamita apareix fortament influït tant per l’art xinès com per l’hindú La influència xinesa —a part les nombroses peces de l’aixovar funerari de l’època del bronze importades de la Xina jaciments de Dong Son— hi penetrà al segle I, amb el domini militar xinès La influència hindú hi apareix a partir del segle III L’art pròpiament autòcton s’inicià al començament del segle X, i atenyé l’apogeu a la stupa de Binh Son, la pagoda de Van Phuc i el temple de…

Probablement el pacient més famós de dany cerebral, pel fet que permeté establir per primera vegada la relació entre personalitat i les funcions de les parts frontals del cervell L’any 1848, treballava en un equip de construcció ferroviària i era l’encarregat de la collocació d’explosius Un error en l’ordre de collocació d’una d’aquestes càrregues provocà la seva explosió abans d’hora i féu que una barra de ferro d’un metre de llarg, tres centímetres de gruix i sis quilos de pes sortís disparada travessant-li el crani, entrant per la galta esquerra i sortint pel front La barra li…

Situació Exterior de l’església des de ponent amb la façana, en la qual hi ha oberta la porta d’entrada i hi són visibles els senyals d’una possible estructura que a manera d’atri aixoplugava la porta Arxiu ECSA L’església parroquial de Sant Esteve de Llanars, que centra el petit nucli de població, es troba situada a 983 m d’altitud, a la confluència del riu Ter amb el Riberal de Faitús, a frec de la carretera de Camprodon a Setcases Mapa 256M781 Situació 31TDG460857 MAB Història El lloc de Llanars apareix esmentat en els documents a partir de l’any 1027 El podem trobar escrit amb diverses…

Situació Sector nord-est d’aquesta antiga església parroquial del nucli ara deshabitat de Tresserra ECSA - MÀ Font L’església de Sant Vicenç es troba una mica aïllada de les poques cases que configuren el poble deshabitat de Tresserra, a la ribera esquerra del barranc del mateix nom Mapa 32-11 251 Situació 31TCG062805 Es pot arribar a Tresserra des del poble abandonat de Claravalls, tot continuant la pista durant un parell de quilòmetres A l’esquerra i amagats per una plantació de pins es troben el poble i l’església de Tresserra MAF Història No s’ha trobat cap notícia d’època…

L’ús d’exploracions amb raigs X és de molta utilitat en l’estudi de les alteracions càrdio-vasculars La realització d’estudis radiològics d’aquest òrgan és afavorida pel fet que els teixits cardíacs tenen una densitat superior a la dels teixits que els envolten, com ara els pulmons, i per tant deturen el pas dels raigs X que aquests darrers deixen passar Així, es diu que les imatges radiològiques del cor són més radioopaques i permeten de distingir aquest òrgan a l’interior de la cavitat toràcica Els estudis radiològics que més sovint es demanen pel que fa a les malalties càrdio-vasculars…

La tècnica comprèn burinar, cisellar, embotir, encunyar, entallar, esmaltar, filigranar, fondre, gravar, incrustar, martellejar, niellar, etc En forma part la joieria Des del tercer millenni aC, a Egipte, foren fetes joies diverses, pectorals, plaques d’or calades amb incrustacions de pedres de colors, igual com a Mesopotàmia tombes d’Ur A l’antiga Pèrsia hom observa un augment continuat dels objectes destinats a l’ornament i a formar part de vaixelles A Creta i a Micenes foren perfeccionades les tècniques del gravat, de l’embotit i del cisellat vasos de Vafiò, perfeccionaments continuats per…

A l’antic Egipte era coneguda la tècnica de l’esmalt, però és a Grècia 800 aC on hom ha trobat les joies més antigues amb incrustacions d’esmalt El mantell de l’estàtua de Zeus de Fídies estava decorat amb esmalts de tipus cloisonné alveolat Els celtes ornaven llurs armes amb la tècnica del champlevé , tècnica consistent a rebaixar el gruix del metall, formar dibuixos i omplir els alvèols obtinguts amb esmalts, preferentment de to vermell Des del segle V adquiriren una gran importància els esmalts bizantins, fets sobre làmina d’or amb cloisons finíssims Hom en troba importants exemplars a…