Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
Los Solidarios
Història
Grup anarquista d’acció constituït a Barcelona per l’octubre del 1922.
En formaren part, entre altres, Francisco Ascaso, Durruti, Garcia i Oliver, Gregorio Suberviela, Ricard Sanz, Aurelio Fernández, Miguel García Vivancos, Alfons Miguel, Torres Escartín, etc, en total prop d’una vintena d’obrers i obreres Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment per mitjà de “Crisol” 1922 i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya que hom fundà al principi del 1923, el grup es llançà a una actuació violenta Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures Manresa, abril del 1923, l’…
Dalmau de Castellnou
Història
Senyor de Montbram, Vall de Sant Martí i de Montferrer, fill i hereu de Dalmau de Castellnou.
El 1324 prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca Fou el veritable cap de la família Castellnou —frustrat ja el títol vescomtal— i el capitost dels contraris, nombrosos entre els nobles, al regent Felip de Mallorca Aquest establí per la força nous castellans a Montbram i a Vall de Sant Martí, i Dalmau, des de Montferrer, entrà en revolta oberta contra el regent i prengué part activament en la guerra civil que tingué lloc al Rosselló La rebellió fou sufocada el 1327 però, no obstant això, restà sense efecte la citació de Dalmau a la cort del veguer de Perpinyà Present el 1328 a les…
Damià Descatllar i de Peguera
Història
Senyor del Catllar i castellà de Llívia, fill de Ponç Descatllar i de Pau i de Marquesa de Peguera, senyora de Besora.
El 1460 es casà amb Joana d’Hortafà i d’Oms, la qual li portà en dot Formiguera, al Capcir Partidari de Joan II, reconegué al principi la dominació de Lluís XI de França als comtats de Rosselló i Cerdanya i rebé d’ell les rendes dels vescomtats d’Évol 1464 i d’Illa 1467, confiscats a Guillem Ramon de So i de Castro i a Galceran de Pinós, respectivament Això no li impedí de convertir-se, el 1472, en un dels caps de la revolta contra l’ocupació francesa Després d’apoderar-se de la torre Cerdana, a la vall de Querol 1474, i altres castells, dirigí un atac, frustrat, contra la vila…
John Wesley
Cristianisme
Sacerdot anglicà, iniciador del metodisme
.
Format a la Charterhouse School de Londres 1714-19 i al Christ Church College d’Oxford 1720-25, fou ordenat de diaca 1725 i de prevere 1728 Anà de missioner a Geòrgia, EUA 1735, però aviat en tornà frustrat La influència de l’església moraviana germà bohemi i la lectura del prefaci de Luter al seu comentari a l’epístola de sant Pau als romans canviaren la seva vida 1738 A partir d’aleshores es dedicà a predicar al poble, que s’aplegava a les esglésies i al camp Fou ajudat en aquesta tasca pel seu germà Charles i pel predicador George Whitefield Viatjà per tot el Regne Unit…
Vicenç Maria Rosselló i Verger
Geografia
Geògraf.
Cursà la carrera de filosofia i lletres a València 1954-59 i aviat s’especialitzà en geografia sota el mestratge del catedràtic Antonio López Gómez Restà a la Universitat de València com a professor adjunt de geografia i el 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Múrcia Des del 1969 ho és de la de València Especialista en geografia física, la seva obra abasta tanmateix tots els altres camps i s’ha centrat especialment en temes mallorquins i valencians i també sobre Múrcia, com a fruit del temps que hi residí Es destaquen Mallorca, el sur y el sureste 1964, la seva tesi doctoral El…
Carles Esplà i Rizo
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
De filiació republicana, collaborà al periòdic alacantí “El Luchador” i a “El Pueblo”, de València Exiliat a París durant la Dictadura, fou corresponsal d’"El Liberal”, “El Heraldo de Madrid” i “El Sol” El 1929 acompanyà Sánchez Guerra a València per a un frustrat aixecament, i aconseguí de fugir Proclamada la República, s’apoderà del govern civil d’Alacant i fou nomenat per a aquest càrrec a Barcelona durant unes quantes setmanes 1931, en substitució de Lluís Companys Diputat a les corts per Izquierda Republicana 1931-36, delegat de la Societat de Nacions, fou sotssecretari de…
Antoni Isern i Arnau
Literatura catalana
Poeta.
De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern i a l’entorn del grup de J Puig i Ferrater i P Vidal i Rosich Cercant l’èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n’anà a França Decebut, tornà a Catalunya, i se suïcidà al castell de Burriac, en un darrer acte que entenia com a heroic Poeta ingenu, sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol Publicà Sentiments 1899, de to pessimista, amb…
,
perestroika
Política
Nom amb què hom designa el procés de reforma a l’URSS empresa pel secretari general del PCUS Mikhail Gorbačov en prendre el poder (1985).
Concebuda amb el propòsit de superar l’estancament a què la Unió Soviètica havia estat sotmesa durant l’era Brežnev 1964-82, les mesures adoptades abastaren tots els àmbits de la societat En l’aspecte econòmic, hom impulsà el retorn a una certa economia de mercat Pel que fa a la llibertat d’expressió, Gorbačov impulsà la política denominada glasnost o de ‘portes obertes’ Un dels aspectes en què més es feu sentir el nou estil liberalitzador fou en les relacions internacionals i defensives, on la tradicional actitud d’enfrontament amb els EUA restà substituïda per la distensió i la negociació…
Núria Cadenes i Alabèrnia
Literatura
Escriptora, política i activista política.
Vinculada de molt jove a l’independentisme, participà en la fundació del grup Maulets El 1988 fou detinguda i empresonada en ser-li aplicada la llei antiterrorista, acusada de participar en un atemptat frustrat de Terra Lliure a una caserna de l’exèrcit Després d’un llarg periple judicial i assistida per una intensa campanya de solidaritat, fou alliberada l’any 1992, absolta per falta de proves Posteriorment exercí ocupacions diverses El 1999 anà a viure a València i s’incorporà com a redactora de la revista El Temps Continuà també l’activisme polític centrat en la consecució…
Unió Republicana
Política
Partit polític constituït a Madrid, l’any 1903, sota la presidència de Salmerón.
Fou el resultat de diversos intents d’aliança o fusió de les forces republicanes de l’Estat espanyol realitzats al llarg del període de la Restauració Les unions més o menys àmplies pactades el 1893 i el 1900 havien donat èxits electorals considerables als republicans, especialment a Catalunya, però l’heterogeneïtat del republicanisme de l’Estat espanyol, la multiplicitat de disciplines i els enfrontaments personals n'havien frustrat fins aleshores les possibilitats Un cop constituït, el nou partit abraçà tots els grups republicans de l’estat, llevat dels federals els quals, tanmateix,…