Resultats de la cerca

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…

Estudià enginyeria de telecomunicacions i belles arts a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 2005 Es formà com a dramaturg a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’Institut del Teatre de Barcelona És autor de nombroses obres teatrals, que generalment dirigeix, centrades en temes polèmics d’actualitat i en les quals destaca l’adaptació del llenguatge a la realitat que vol reflectir Destaquen les obres  Les millors ocasions 2002, premi Josep Robrenyo, Beckenbauer 2005, premi Ciutat d’Alcoi, Estralls 2006, premi Ciutat de València, la trilogia Hardcore videogames premi Crítica Serra d’Or…

És considerat un dels primers artistes pop de l’Estat espanyol, com destacà en el seu moment el crític Alexandre Cirici i Pellicer Estudià al seminari de Girona, on aviat començà a destacar per les seves habilitats, i allà ornà les misses, creà obres d’art sacre i s’impregnà d’una litúrgia i d’un misticisme que sempre l’acompanyaren, tant en la seva producció artística com en la seva vida, dos conceptes —art i vida— indissolubles en ell En la seva primera exposició, sota el títol de “Banyoles 63”, incorporà com a escultures elements provinents del món industrial Ben aviat començà a destacar…

El 1859 fundà a Reus El Eco del Centro de Lectura , el 1860 el diari demòcrata El Porvenir i el 1862 l' Álbum de Euterpe que passà a Barcelona el 1863 i a Madrid el 1864 Collaborà també en la Revista de Cataluña i El Metrónomo fundada per Clavé el 1863, de Barcelona Anà a Madrid el 1864, on fou redactor de La Democracia , de Castelar Tornà a Reus, on fundà i dirigí La Redención del Pueblo 1868 i 1871, òrgan ja del partit republicà federal El 1873 fou diputat a corts per Reus i, a Madrid, dirigí La Discusión El 1874, mort Clavé, dirigí un quant temps El Eco de Euterpe Seguí Castelar els…

Marquesa de Castelldosrius Filla d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i germana d’ Eusebi Güell i López Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum 1898 i un Stabat Mater 1917

Fill d’un emigrant català El 1835 anà a Barcelona, on es doctorà en lleis 1838 El 1848 es casà, malgrat una gran oposició de la família reial, amb la infanta Josefa, germana del rei Francesc d’Assís, que fou privada dels seus títols i drets al tron Desterrat a França, conspirà a favor d’Espartero i O'Donnell El 1854 secundà la revolta de Valladolid, d’on més tard fou diputat a corts El 1856 emigrà a França amb Castelar i Prim i intervingué en els esdeveniments polítics de després de la revolució del 1868 Després de la pau de Zanjón 1878 fou elegit senador per la Universitat de l’Havana Entre…

Fill de Basili Güell i Puig-rubí i de Josepa Partegàs i Miquel, féu estudis primaris a Teià El 1886, emigrà a El Salvador, on vivia la seva germana Laura -nascuda també a Barcelona-, que hi tenia una llibreria Durant cinc anys aprofundí la cultura literària i va fer un curs de tenidoria de llibres Passà a Costa Rica el 1901 i aviat treballà al diari “La República”, propietat de César Nieto Díez, casat amb Conxita Casabò i Güell, cosina germana de Güell S'hi formà com a periodista En vendre el seu sogre “La República” , s’installà amb la família a…

Fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria-Cristina Güell, reuní el patrimoni de dues importants famílies catalanes Fou president de la societat Asland de ciments i de Maquitrans de transports, entre altres Presidí la Germandat de Santa Maria de Poblet i impulsà la reconstrucció del monestir Publicà Els serveis de sanitat i assistència social de Catalunya 1936, Preparación y desarrollo del Alzamiento nacional 1938, Rutas de la Victoria 1939 i Poblet, deber de nuestra generación 1946

Iniciat en la música amb mossèn Florensa, desenvolupà les seves primeres activitats musicals com a membre de l’orquestrina Lírica Carnicer Vinculat a diverses iniciatives artístiques, Güell fou part essencial en l’organització de diferents esdeveniments musicals, com concerts i concursos Crític musical de l'"Àguila Tarragense" amb el pseudònim de Guillem, impulsà la creació d’algunes formacions musicals, amb poca fortuna El 1915 fundà l’Orfeó Nova Tàrrega, formació a la qual dedicà els seus esforços com a compositor de peces corals i sardanes, entre les quals destaquen El mercat…

De tendència republicana, fou secretari de l’Ajuntament de Reus 1868, director de La Discusión de Madrid i diputat a Corts 1873 Collaborà en molts diaris i revistes locals la revista del Centre de Lectura de Reus, El Porvenir , La Redención del Pueblo i Las Circunstancias , nacionals El Debate , El Eco de Euterpe , El Metrónomo i fou corresponsal a Madrid de La Renaixença durant més de dues dècades i estatals La Democracia i La Discusión , El Pueblo Español , Revista Contemporánea , El Globo i La Ilustración de Madrid A més, fou corresponsal de diverses publicacions llatinoamericanes…