Resultats de la cerca

En els seus orígens, fou probablement una associació dionisíaca relacionada d’una manera especial amb el cant i la dansa orgiàstiques pròpies del culte a Dionís Més tard, en època hellenística, la paraula adquirí un significat més ampli i genèric d’associació o confraternitat religiosa i àdhuc, després, de ‘grup de comediants, d’actors de teatre’ A Atenes, el thýasos fou una associació menor compresa dins la fratria que, tal vegada, reuní els ciutadans no nobles

L’autor, que es presenta com a funcionari de Ptolemeu II Filadelf 285-247 aC, pretén d’explicar l’origen de la versió grega dels Setanta Ultra recollir la llegenda de la traducció que efectuaren els setanta-dos savis jueus, inclou entusiastes elogis de la llei jueva i de la seva saviesa per demostrar la seva superioritat sobre la cultura hellenística Pot ésser datada aproximadament l’any 140 aC, bé que alguns autors la consideren del segle I dC

Format a les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Joaquim Sorolla Anà pensionat a París 1924 Professor a San Fernando des del 1930 Fou becat per la Fundació March 1960 per a fer estudis d’art a Itàlia Conreà un realisme dins la tradició lluminista Té obres a museus de Madrid i de València Publicà obres didacticoartístiques i estudis sobre pintura hellenística romana i Caravaggio, així com una crònica personal del seu mestre

Fou un fenomen concomitant de les unificacions polítiques de l’antiguitat, l’hellenística primer i la romana després Divinitats de distintes nacions, però amb la mateixa funció, s’integraren en un sol culte el cas més típic és la parificació dels panteons grec i romà, o bé divinitats de diferent funció constituïren una entitat divina polifacètica cas de Serapis A la darreria del paganisme el culte solar entrà com a component de moltes religions, entre elles el mitraisme i la religió oficial romana

Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n'afegeixen de nous Tradició no testimoniada abans del segle VI aC, hom la pressuposa del temps d’Heràclit, i fou popularitzada a l’època hellenística per Demetri de Falèron, que en publicà les màximes o apotegmes, fruit de les suposades reunions on era posada a prova la superioritat de cadascun La dita més famosa és el γνϖσωι σεαυτόν ‘coneix-te a tu mateix’, gravada en el frontó del temple d’Apollo a Delfos i apropiada per Sòcrates

Germà de Ptolemeu VI, regnà amb ell 170-163 aC fins que regnà a la Cirenaica 163-145 aC En l’intent de prendre Xipre 154 aC, fou derrotat pel seu germà Mort aquest 145 aC, es casà amb la vídua Cleòpatra II i amb la fillastra d’aquesta, Cleòpatra III L’oposició de la població hellenística provocà que Cleòpatra II l’expulsés 130 aC Reconciliats novament 124 aC, emprengué una política de protecció als autòctons i a la seva religió, i donà una àmplia amnistia 118 aC

Segons Hesíode, les nereides eren prop de cinquanta divinitats Favorables als homes i protectores de la mar en calma, les més conegudes eren Tetis —que guiava llur dansa—, Amfitrita i Galatea L’art grega les representà sovint, parcialment vestides, durant el segle V, o nues, cavalcant cavalls marins, a partir de l’època hellenística Figuraven al monument de Xantos, a la Lícia, i als acroteris del temple d’Asclepi, a Epidaure Les que Escopes plasmà influïren a Roma la decoració de fonts, de mosaics de les termes i de sarcòfags

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta i tub cònic La tíbia adquirí un paper molt important en la vida musical romana, i fou emprada en moltes manifestacions públiques de caràcter religiós o festiu, i també al temple i al teatre els seus intèrprets s’agruparen en una organització gremial En l’època hellenística, els romans perfeccionaren els diferents tipus de tíbia a partir dels instruments grecs, augmentant-ne el nombre de forats i creant nous models, sobretot de més greus, alguns dels quals arribaren a tenir un metre de llargada

Correspon a l’actual Bergama, a la Turquia asiàtica Coneguda ja el 401 aC, fou famosa a partir de la rebellió de Filèter contra el rei selèucida Antíoc I, que la convertí en capital del reialme dels atàlides 282-133 aC L’apogeu del quart regne hellenístic se situa al s II aC, després de les victòries contra els gàlates i sobretot gràcies a l’aliança d’Èumenes III amb Roma contra els selèucides Àtal III lliurà als romans la ciutat, que esdevingué capital de la província d’Àsia Centre de cultura hellenística, la seva biblioteca va lligada als noms d’Antígon de Carist i de Crates de Mallos Els…

Dividida en diverses regions la Mísia menor, dita Hellespont, la Mísia major, la Troàda i la Teutrània, que no sempre mantingueren els mateixos límits, fou habitada des d’una època molt antiga, segons el testimoni d’Homer Fou dominada pels perses al s VI aC, i a l’època hellenística per Alexandre el Gran i pels selèucides Absorbida al s III aC pel regne de Pèrgam, passà a mans dels romans el 133 aC Fou sempre una regió sotmesa a una forta influència de l’hellenisme, que encara s’accentuà sota el domini dels reis de Pèrgam