Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Martín Caparrós
Literatura
Periodista i escriptor argentí.
Ingressà el 1973 en el diari Noticias per treballar en la seva secció policial, que en aquell moment dirigia Rodolfo Walsh El cop militar de 1976 l’obligà a exiliar-se primer a París, on estudià història a La Sorbonne, i després a Madrid, on exercí de traductor i collaborà amb mitjans com El País Amb la reinstauració de la democràcia tornà a l’Argentina i emprengué la seva carrera literària amb títols com Ansay o los infortunios de la gloria 1984, No velas a tus muertos 1986, El tercer cuerpo 1990, La Historia 1999, Un día en la vida de Dios 2001, Valfierno 2004, Premio Planeta Argentina o A…
Ricard Figueras i Marco
Cinematografia
Productor.
Vida Titulat per l’EMAV, exercí com a cap de producció a Serenata a la claror de la lluna 1978, Carles Jover i Josep A Salgot Los fieles sirvientes 1979 i La plaça del Diamant 1981-82, tots dos de Francesc Betriu El vicari d’Olot 1980-81, Ventura Pons i Interior roig 1982, Eugeni Anglada Després intervingué com a productor executiu a Karnabal 1985, Carles Mira i Comediants Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde Massa vell per morir jove 1988, Isabel Coixet Ho sap el ministre 1991, Josep Maria Forn i La ciutat dels prodigis 1998-99, Mario Camus Amb la marca Films…
Àlex Casanovas i Hernández
Cinematografia
Actor.
Vida Treballà amb un grup de teatre d’afeccionats d’Alella Maresme, i debutà professionalment el 1985 amb Pum Xirivicu de la companyia de teatre infantil La Trepa L’any següent protagonitzà el muntatge de Josep Maria Flotats, El despertar de la primavera , seguit de Lorenzaccio 1987, El misàntrop 1987 i El temps i els Conway 1992 El 1991 fou descobert pel director Antonio Chavarrías, amb qui treballà en el thriller Manila , que li valgué el premi d’interpretació de la Generalitat i el de l’Associació d’Actors i Directors El mateix any rodà Chatarra Fèlix Rotaeta i El llarg hivern Jaime Camino…
Josep Maria Bardagí i Freixas
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida Estudià música al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Debutà com a guitarrista el 1965 tocant al Jamborre Jazz Club de Barcelona amb Els Gratsons A partir del 1968 collaborà en projectes discogràfics de Maria del Mar Bonet, Raimon i Joan Manuel Serrat Entrà al grup Teverano i formà Cordes Invisibles Treballà com a compositor i arranjador de cantants com Ana Belén, Paco de Lucía i el grup Ketama El 1972 feu la seva primera banda sonora "Horror Story" Horror Story , Manuel Esteba, un film protagonitzat pels germans Calatrava, que tornà a dirigir en Los Kalatrava contra…
Joan Dalmau i Coma
Teatre
Actor.
S'establí a la localitat sevillana de Coria del Río, on tingué la residència fins a la mort Inicià la seva trajectòria professional en el teatre, i vers els anys seixanta actuà en obres com ara La casa de las chivas , de Jaume Salom, La familia de l'antiquari , de Carlo Goldoni, o Don Juan Tenorio , de José Zorrilla Actuà també en algunes sarsueles, com La verbena de la Paloma , de Tomás Bretón L'any 1982 debutà en televisió diversos episodis de Estudio 1 i el 1984 en cinema Últimas tardes con Teresa , de Goncal Herralde Des d'aquests anys la seva trajectòria estigué centrada en aquests dos…
Alfred Lucchetti i Farré
Cinematografia
Actor.
Vida És un dels intèrprets catalans més prolífics, tant en teatre i televisió com en cinema, i gairebé un secundari imprescindible en produccions de qualsevol gènere Dalt l’escenari ha participat en més d’un centenar de muntatges Membre fundador, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AADP, n’ocupà la presidència durant el període 1987-95 En televisió ha participat en sèries com Poble Nou , Nissaga de poder , Les claus de vidre i Qui I en cinema debutà en Aborto criminal 1973, Ignasi F Iquino, al qual seguiren prop d’un centenar de títols com Furia española…
Montserrat de Salvador i Deop
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla del director republicà del Diari de Tarragona , la seva família s’exilià a París a conseqüència de la guerra quan ella tenia deu anys Inicià estudis teatrals i pujà als escenaris parisencs, fins que una gira la portà per l’Amèrica Llatina i romangué cinc anys a Buenos Aires El 1956 debutà a Barcelona amb el Teatre Experimental d’Esteve Polls, i en el cinema sota el guiatge de Juli Coll a La cárcel de cristal 1956 i Distrito Quinto 1957 El 1962 tornà a fer una llarga gira per terres americanes i en tornar el 1974 treballà de primera actriu a la companyia de María Guerrero a Las…
Fermí Reixach i Garcia
Cinematografia
Actor.
Estudià interpretació, cofundà el grup Comediants i el collectiu del Teatre Lliure Després amplià estudis en l’Actor’s Studio de Nova York, al costat de mestres com Stella Adler, Ernie Martin i John Devers En cinema debutà el 1979 amb La campanada Jaime Camino, i posteriorment participà, sempre com a secundari, en films com ara Barcelona sud 1980-81, Jordi Cadena Laura a la ciutat dels sants 1986 i La febre d’or 1991-93, ambdós de Gonzalo Herralde Daniya, jardí de l’harem 1987, Carles Mira, premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor Llums i ombres 1988…
Eulàlia Ramon i Estrach
Cinematografia
Actriu.
Vida Residí fins a divuit anys a Sant Feliu de Guíxols i estudià ballet clàssic, mímica, pantomima i interpretació amb Teresa Manresa Debutà com a figurant al cinema i a la televisió i com a actriu en el teatre amateur Feu els primers passos en el cinema l’any 1983 amb Últimas tardes con Teresa Gonzalo Herralde i Fanny "Pelopaja" Vicente Aranda Després s’installà a Madrid, quan Antonio Giménez Rico li donà un paper a la telesèrie Página de sucesos 1984-85, TVE, mitjà on posteriorment actuà en La mujer de tu vida , Para Elisa i Brigada Central , cosa que li feu aconseguir força popularitat…
Gerard Gormezano i Monllor
Cinematografia
Director de fotografia i realitzador.
Vida S’inicià en el cinema amb el petit format, concretament amb la realització del curt El guarda 1978, amb el seu amic d’infantesa Carles Pérez Ferré, amb qui després collaborà com a productor associat i ajudant de direcció en el llarg Hèctor, l’estigma de la por 1982 Especialment atret pel maneig de la càmera i les qüestions d’índole fotogràfica, la lectura del llibre de Néstor Almendros, Días de una cámara , fou decisiva per a orientar la seva vocació professional Installat a Barcelona, feu amistat amb José Luis Guerín i signà la fotografia d’alguns dels seus curts i dels dos primers…