Resultats de la cerca

Cursà els seus estudis a l’escola politècnica de Zuric Acabada la guerra, esdevingué membre del Team X amb Bakema, Candilis i els Smithson S’oposà a la vegada a la neutralitat del racionalisme i a la subjectivitat expressionista, per assentar l’arquitectura sobre un saber científic basat en l’estructuralisme desenvolupat per Lévi-Strauss La recerca d’una estructura subjacent a la forma orientà la seva producció cap a un acoblament de volums no jerarquitzats, proposant un ordre de “claredat laberíntica” L’orfenat municipal d’Amsterdam illustra aquesta recerca, així com altres…

Pertanyé a la Internacional Situacionista fins l’any 1961 Investigà sobre la ciutat futura que anomenà New Babylon, una ciutat caracteritzada pels fluxs nomàdics i l’absència de fronteres, que concretà en projectes d’inspiració dadaista com el Campament de Gitanos del 1956, les diferents Exploracions de l’Espai realitzades entre el 1954 i el 1958 i en obres com el Spatiovare o el Grup de Sectors, ambdues de l’any 1959

El seu interès se centra en la definició arquitectònica dels espais públics, amb una especial sensibilitat pels aspectes socials i assistencials Entre els seus projectes es troben nombrosos equipaments dedicats a l’ensenyament, com l’escola Montessori, a Delft 1966-70, les escoles Apolo, a Amsterdam 1983, i centres que combinen la docència amb la programació d’espectacles, com el Centre de Música Vredenburg, a Utrecht 1978 un centre teatral a la Haia 1993 biblioteques, com la de Breda 1993, i edificis institucionals, com el Central Beheer, a Appeldorn 1968-72 i el Ministeri de Benestar i…

El 1973 es doctorà en meteorologia a la Universitat d’Estocolm Des del 1980 fou membre del Max-Planck-Institut für Chemie El 1970 demostrà que els òxids de nitrogen reaccionaven amb l’ozó atmosfèric fent que disminuís la quantitat d’aquest El 1995 rebé el premi Nobel de química, juntament amb Mario Molina i F Sherwood Rowland , pel seu treball en química atmosfèrica, particularment pel que fa a la formació i descomposició de l’ozó Publicà, entre d’altres, Atmospheric Change An Earth System Perspective 1993

Treballà en equip amb JH van den Broek, des del 1948 Influït pel moviment De Stijl i pel racionalisme, realitzà el Centre Artístic Veuster de Rotterdam i el pla urbà de Saint Louis Missouri, entre d’altres

Participà el 1837 en la fundació de la revista literària De Gids ‘El Guia’, de la qual aviat 1843-65 esdevingué redactor únic Considerà la cultura holandesa del s XVII com a exemplar i mesura per a una revivificació nacional a Jan, Jannetje en hun jogste kind ‘Joan, Joaneta i llur fill petit’, 1842, i a Het Rijksmuseum te Amsterdam ‘El Museu del Regne d’Amsterdam’, 1844 La seva prosa requereix un gran esforç del lector, com també la seva poesia Liedekens van Bontekoe ‘Cançonetes de Bontekoe’, 1840 A Zangen des Tijds ‘Càntics del Temps’, 1868 revela una actitud crítica Florence i d’altres…

Acompanyà al Brasil el príncep Joan Maurici de Nassau 1637 i treballà a Pernambuco Altre cop a Holanda, amb plànols de J van Campen, treballà en la construcció de l’Ajuntament d’Amsterdam, feu el Mauritshuis de la Haia, on és evident la influència de Palladio També construí l’Ajuntament de Maastricht

Director del conservatori de Rotterdam 1930-47, les seves composicions palesen l’empremta de Mahler Posteriorment, elaborà un estil personal basat sobre un esquema melòdic simple que es va desenvolupant al llarg de la peça Compongué, entre d’altres, l’òpera Halewijn , tres simfonies, un Concert per a piano i orquestra i música de cambra

Confident de Guillem d’Orange, tingué un paper destacat en la negociació de la pau de Gant 1576 i fou un dels més clars partidaris de la Unió d’Utrecht El 1586 fou nomenat gran conseller d’Holanda i, de fet, ostentà pràcticament la presidència de la república holandesa El 1602, per tal de superar la competència de Portugal, decidí de fundar la Companyia Holandesa de les Índies Orientals , com una federació de les companyies preexistents El 1609 negocià amb Espanya la Treva dels Dotze Anys A partir d’aquest moment la seva inclinació arminiana dins les tensions teologicopolítiques que afectaven…

Conreà l’escena de gènere de tipus anecdòtic La benedicció Musée du Louvre, París Deixeble de Rembrandt, adoptà el clarobscur, illuminant les figures centrals i envoltant-les d’ombres Fou el retratista de moda d’Amsterdam des del 1665 Jacobus Trip Mauritshuis, la Haia, Els síndics dels cirurgians Rijksmuseum, Amsterdam