Resultats de la cerca

És originari de la Xina, Malàisia i Cotxinxina, i és molt conreat en països tropicals humits, particularment a Sri Lanka, i sobretot en terrenys arenosos amb poc humus Es multiplica per estaca, per colgat i per llavor L’escorça dels troncs joves és extreta a tires que, en assecar-se, constitueixen la canyella Els canyellers joves, destinats a la producció de canyella, es tallen i es deixen rebrotar

Les làmines, delicades, maduren de la perifèria cap al centre, i prenen la coloració negra de les espores, alhora que es desfan en un suc semblant a tinta Viuen sobre substrats rics en nitrats, sobretot fems, buina, excrements diversos, terres molt adobades, fusta podrida, humus, etc Alguns són comestibles i molt apreciats, com el bolet de tinta C comatus La majoria no tenen valor culinària i un d’ells C atramentarius pot causar una intoxicació passatgera, si és consumit juntament amb alguna beguda alcohòlica

Doctor en farmàcia i ciències naturals, fou secretari general del Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1939, professor de zoologia i mineralogia de la Universitat de Madrid, director de l’Instituto de Edafología de Madrid i membre de la Pontificia Accademia delle Scienze 1948 S'ordenà capellà de l’Opus Dei 1959 i fou nomenat rector de l’Estudio General de Navarra 1960 Publicà El suelo 1940, Origen y formación del humus 1948, Edafología , en collaboració amb A Hoyos de Castro 1948-55 i Consideraciones sobre la investigación científica 1951

Nicolas Saussure Ginebra 1709 — 1790 fou un teòric agrícola que escriví diversos tractats sobre el conreu de la vinya El seu fill Horace Saussure Ginebra 1740 — 1799 es dedicà a la geologia i a la meteorologia El fill d’aquest, Nicolas Théodore Saussure Ginebra 1767 — 1845, procedent del camp de la geologia, fou l’autor d’unes Recherches chimiques sur la végétation 1804, que el consagraren com el millor fisiòleg botànic del seu temps En aquesta obra afirmà que les plantes poden descompondre l’aigua i aprofitar-ne els elements, absorbir el carbònic de l’aire i el nitrogen contingut al sòl en…

Els factors i els processos edàfics Si s’observen els factors formadors dels sòls de les boscanes decídues, resulta palès que l’únic factor realment independent és el material parental, ja que tots els altres factors —clima, vegetació, acció humana i temps— estan interrelacionats Per exemple, la vegetació depèn del clima i, en menor grau, del substrat i del tipus de drenatge condicionat pel relleu aquest, per la seva banda, és determinat i afaiçonat en part pel substrat i pel mateix drenatge Hi ha dos factors addicionals que, en el procés de formació del sòl, tenen un efecte particularment…

En el medi rural tradicionalment la valorització dels residus orgànics s’ha fet aplicant-los en camps de conreu En condicions adequades de temperatura, humitat i disponibilitat de nutrients minerals, aquesta matèria orgànica és utilitzada com a substrat alimentari per animals, fongs i bacteris del sòl que els transformen en substàncies húmiques i minerals que exerceixen una funció molt important en la restitució de l’humus i dels elements nutritius del sòl que es perden durant el cultiu Quan es produeixen concentracions humanes, ramaderes o industrials elevades, la gestió…

Els components i els procesos edàfics Els patrons de referència dels sòls esteparis s’han conservat de manera fragmentària en algunes reserves naturals Malgrat que la seva àrea total no té més de 40 000 ha, és a partir de les característiques d’aquests sòls que hom pot fer-se una idea del seu paper en el funcionament dels ecosistemes on es troben Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls Del “loess” al txernozem Els materials parentals sobre els quals s’han format els sòls de l’estepa estan constituïts, en bona part, per “loess” El “loess” és un llim solt…

La relació entre l’element sòlid i el líquid dels fems és de 3 a 1 La composició varia entre límits molt amplis, segons els animals de què procedeixen, llur alimentació, la mena de jaç, la proporció de palla i dels excrements, la fabricació i l’emmagatzematge dels fems, etc Els fems són la principal font d’humus del sòl en les explotacions agrícoles que tenen bestiar, però no és possible de compensar les deficiències d’un sòl solament amb l’aportació de fems Uns fems ben preparats tenen aproximadament un 0,5% de nitrogen, un 0,25% d’àcid fosfòric, un 0,5% de potassa i, a més,…

És autor dels reculls poètics La ciutat del tràngol 1979, premi Vicent Andrés Estellés 1978,  Esbós d’un cos 1983, premis Jordi de Sant Jordi i de la Crítica del País Valencià 1983,  De foc i danses 1987, premi Ciutat de València 1986,  L’acròbata dels ponts  1989,  Matèria primera  1993,  Erosions 1994, Ambaixada de Benialí 2000, Música del sentit tria personal 1978-1999  2002, Humus 2003, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2001,  Lletra per a un àlbum 2005, premi Maria-Mercè Marçal i Estranyament  2013, premi Ausiàs March 2013, entre d’altres També ha estat inclòs en…

Per a que aquests nutrients resultin disponibles per a les plantes cal la descomposició i sovint mineralització dels fertilitzants orgànics La matèria orgànica continguda en aquests adobs constitueix també una font d’energia i nutrients per a animals, bacteris i fongs del sòl i una font de compostos carbonatats per a la reposició de l’humus del sòl Els fems, purins, gallinasses, guanos, residus d’escorxador, residus vegetals d’origen agrari, industrial o domèstic, els fangs de depuradora són exemples de residus orgànics utilitzats habitualment en l’obtenció de fertilitzants…