Resultats de la cerca

Poden actuar com a bacteriostàtics els antibiòtics antibiòtic i els antisèptics antisèptic, si hom els empra en concentracions apropiades

Redueix el risc de patir malalties arterials obliterants Són antiagregants plaquetaris l’àcid acetilsalicílic, la sulfinpirazona i el dipiridamol

La nisina i la subtilina són semblants en la composició dels aminoàcids de llurs cadenes i en les propietats físiques i antibacterianes La nisina no conté triptòfan en la cadena, mentre que la subtilina no conté metionina És emprada com a additiu conservador en la indústria alimentària, ja que inhibeix el creixement d’alguns bacteris del gènere Clostridium i disminueix la resistència a la calor de força bacteris termòfils, per la qual cosa hom la utilitza en el tractament tèrmic de certes conserves vegetals La nisina es troba de manera natural en certs tipus de formatge, on és…

El seu mecanisme d’acció és bacteriostàtic o bactericida, segons que actuï més específicament sobre bacteris o fongs Dins el camp dels productes químics de síntesi, són conservadors els àcids benzoic, sòrbic, p-clorobenzoic, llurs sals i d’altres L’aparició dels antibiòtics ha fet que també tinguessin aplicació en aquest camp els més emprats són la nisina, nistatina, pimaricina, tilosina i els grups de les tetraciclines Els antioxidants d’ús alimentari poden ésser considerats com a conservadors dels greixos alimentaris per tal com n'eviten l’actuació química per oxidació Igualment, el diòxid…

En la inhibició no competitiva la presència del substrat no influeix sobre la reacció de l’inhibidor amb la molècula de l’enzim, i l’acció s’inhibeix completament n'és un exemple el blocatge dels enzims respiratoris per l’ió cianur La inhibició competitiva es presenta quan una molècula orgànica es pot unir reversiblement al centre actiu d’un enzim Generalment, en aquest cas l’inhibidor s’assembla estructuralment al substrat En la inhibició allostèrica l’inhibidor s’uneix reversiblement a l’enzim en algun punt diferent al centre actiu, però deforma l’estructura de la molècula d’…

Aquesta reacció, doncs, també es pot donar en aliments esterilitzats o que hagin sofert una inactivació enzimàtica El mecanisme principal és la reacció de Maillard En certs casos és desitjable de provocar controladament l’enfosquiment no enzimàtic enfosquiment de la cervesa i la mel, torrefacció de cafè i fruita seca, obtenció d’extracte de carn i els seus substituts, etc, en tots els quals casos les reaccions que es produeixen porten a l’aparició de composts volàtils que són components importants de l'aroma característica En uns altres casos, aquesta mateixa reacció porta a composts pudents…

Els anticolinesteràsics redueixen la degradació enzimàtica de l’acetilcolina en les sinapsis neuromusculars, i prolonguen per tant la seva acció Es classifiquen en anticolinesteràsics reversibles , com la fisotigmina i la neostigmina, emprats en medicina per al tractament de la miastènia gravis, i irreversibles , que són composts organofosforats emprats sobretot en l’agricultura com a insecticides, i alguns en oftalmologia

El blanquieg ajuda a la preservació de les vitamines durant la deshidratació, fa inactius els enzims i evita així l’enfosquiment enzimàtic en el producte final, conserva el color dels vegetals pigmentats, incrementa la velocitat d’assecament per a efecte de l’esponjament de la massa, ajuda a una ràpida reconstitució del producte sec, a causa també de l’esponjament de la massa, treu l’últimma part d’oxigen i dóna una protecció suplementària contra l’oxidació, i fa decrèixer el problema bacterià Presenta, però, alguns desavantatges, com la pèrdua del sabor picant particualrment en les cebes,…

Alternances de períodes de claror i de foscor i llur efecte sobre les plantes de dia curt i de dia llarg En les plantes, el pigment responsable de la resposta al fotoperíode és el fitocrom El fotoperíode influeix sobre molts processos fisiològics de les plantes així s’esdevé en la floració les plantes anomenades de dia llarg necessiten un mínim d’hores de claror perquè hi hagi una elevada proporció de fitocrom actiu, que és el que permet la síntesi de la gibberellina les plantes de dia curt , per contra, no poden sobrepassar un màxim d’hores de claror, puix que per a…

A dosis baixes fins a 1 kGy, s’inhibeix la germinació, es retarda la maduració i s’exerceix un efecte insecticida a dosis mitjanes de 1 a 10 kGy es redueix la població microbiana i el nombre d’agents patògens no esporulats i es milloren les propietats tecnològiques dels aliments i en dosis altes de 10 a 50 kGy, s’eliminen els virus i es produeix una esterilització comercial completa La irradiació, però, pot produir alteracions secundàries en el producte alimentari com és ara l’oxidació de greixos, certes pèrdues d’aromes, etc o en l’envàs Al novembre del 1980, un comitè…