Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
crida
Història
Dret administratiu
A partir del s XV i, sobretot, del XVI, disposició legislativa publicada pels lloctinents i virreis dela corona catalanoaragonesa (i, per extensió, també dels governadors de Milà).
Sovint no era més que una previsió interpretativa i executiva de constitucions o furs, actes i capítols de cort i pragmàtiques reials, o bé la simple publicació d’aquesta provisió altres vegades, però com a Sardenya i al Milanesat, arribava a tenir el caràcter d’una llei, especialment si, a més del lloctinent o virrei i del secretari, anava signada pel regent de la cancelleria, l’advocat fiscal o d’altres membres de l’audiència amb tot, el caràcter perpetu fou contradit especialment pels juristes del Principat Hom anomenava crida de llibret l’edicte general publicat al…
música poètica
Música
Tercera de les disciplines musicals, que en el Renaixement s’afegí a les dues existents que reflectien l’antiga classificació aristotèlica: música teòrica i música pràctica.
Mentre la primera s’ocupava de l’especulació teòrica i la segona de la praxi interpretativa, la poètica -que deriva del seu significat grec, ’crear'- tractava de la composició El terme fou introduït per primera vegada per N Listenius el 1537, però fou J Burmeister qui primer el proposà en Hypomnematum musicae 1599 i en Musica poetica 1606 per sistematitzar les bases d’un nou concepte de composició el de la música basada en la retòrica retòrica i música Aquest concepte, que aviat fou un estil, es basà en els principis de la retòrica i adaptà les parts de la disposició clàssica…
Hernando de Cabezón
Música
Organista i compositor castellà, fill d’Antonio de Cabezón.
Fou l’encarregat de publicar les obres instrumentals del seu pare amb el títol Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Hernando s’encarregà de posar aquestes obres en xifra mitjançant el sistema de tabulatura utilitzat també per altres organistes espanyols del seu temps El prefaci d’aquest llibre, tot i que l’autoria li és discutida, conté instruccions molt útils sobre la pràctica interpretativa de la música per a tecla de l’època, a més de demostrar l’elevat nivell intellectual del seu autor El 1559 actuà com a organista substitut a la cort…
Robert Thurston Dart
Música
Musicòleg i clavecinista anglès.
Estudià música al Royal College of Music i matemàtiques a la Universitat d’Exeter Amplià la seva formació musicològica a Brusselles amb Charles van der Borren El 1947 inicià la seva carrera docent a la Universitat de Cambridge, primer com a assistent i, a partir del 1962, com a professor de música El 1964 fou nomenat King Edward Professor of Music al King’s College de la Universitat de Londres Edità la revista "Galpin Society Journal" i publicà diversos articles i llibres sobre la interpretació de la música antiga, particularment la del període barroc La publicació del seu llibre The…
els Setanta
Nom amb què és coneguda la traducció grega més important de l’Antic Testament.
Segons la llegenda, Ptolemeu II 285-244 aC obtingué 72 traductors jueus, sis de cada tribu, que li traduïssin la Bíblia per a la biblioteca d’Alexandria els historiadors admeten que a començament del s III aC fou feta, en aquesta ciutat, una traducció grega del Pentateuc , destinada principalment a la lectura sinagogal, i que posteriorment foren traduïts successivament els altres llibres històrics, del de Josuè als dels Reis, i els profetes És palesa, però, la intervenció de diferents mans en la traducció dels diversos llibres El pròleg de la versió grega de l’Eclesiàstic 132 aC suposa que el…
Vittorio Gassman
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic italià.
D’una gran ductilitat interpretativa, els seus èxits a I soliti ignoti 1958 i Il sorpasso 1962 el decantaren inicialment cap a la branca còmica, on perfilà el personatge del burgès cínic i egoista Posteriorment, amb la participació en una gran diversitat de produccions, amplià els seus registres Riso amaro 1948, Il successo 1963, La congiuntura 1964, Il tigre 1966, L’arcangelo 1969, Profumo di donna 1974, Caro papà 1978, La Terrazza 1979, Camera d’albergo 1980, The Tempest 1982, La vie est un roman 1983, Benvenuta 1983, La famiglia 1987, Lo zio indigno 1989, Tolgo il disturbo…
Ian Hodder
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador anglès.
Doctor per la Universitat de Cambridge, on es formà com a alumne de David Clarke, en un ambient dominat, des del punt de vista teòric, per l’arqueologia processual Els seus primers treballs Spatial Analisis in Archaeology , 1976, amb COrton Simulation Studies in Archaeology , 1978 tenen un caràcter netament processual Arran dels seus treballs etnoarqueològics a l’Àfrica, des del principi dels anys vuitanta s’aproximà a l’estructuralisme i a l’antropologia simbòlica És una de les figures més destacades de l’anomenada arqueologia postprocessual, o interpretativa, dins la qual ha…
Domenico Gabrielli
Música
Compositor i violoncel·lista italià, conegut també amb el nom de Minghino dal violoncello.
Estudià composició amb G Legrenzi a Venècia i fou un dels alumnes destacats del violoncellista Petronio Franceschini a Bolonya El 1676 ingressà en l’Acadèmia Filharmònica de la ciutat i el 1683 arribà a ser-ne president A partir del 1680 aconseguí notable popularitat com a virtuós del violoncel i compositor de música vocal Al cap de set anys arribà a escriure dotze òperes, que estrenà en diverses ciutats, com Venècia, Mòdena, Torí i Bolonya La importància històrica de Gabrielli es deu principalment al seu virtuosisme amb el violoncel, cada cop més usual a l’època, i en el fet d’haver escrit…
Lennie Tristano
Música
Pianista de jazz, compositor i pedagog nord-americà, de nom Leonard Joseph.
S’inicià en el piano durant la infància Als nou anys quedà cec, però seguí estudiant música i piano, incloent-hi diversos instruments de vent, en una escola per a invidents Més tard ho feu a l’American Conservatory de Chicago Durant un temps fou clarinetista en una orquestra d’estil Dixieland El 1946 es traslladà a Nova York, on tocà amb Charlie Parker i Dizzy Gillespie, entre altres músics Poc després formà un sextet i enregistrà algunes peces A partir del 1950 reduí la seva activitat interpretativa i es dedicà principalment a la docència Les seves teories tingueren una gran…
,
atac
Música
Acció amb la qual es produeix l’emissió d’un so concret en un instrument musical o amb la veu humana.
Les característiques d’aquesta acció poden modificar de maneres molt diverses el resultat sonor final La major o menor pressió de l’aire, en els instruments de vent, o de l’arc o dels dits, en els de corda cop d’arc , la major o menor força amb què es premen les tecles en el piano, influeixen directament no tan sols en la dinàmica, sinó també en el timbre, ja que diferències d’aquest tipus determinen una excitació major o menor dels sons harmònics En instruments com l’orgue o el clavicèmbal, en els quals el tipus de pressió sobre les tecles no té una influència en el so, la determinació de l…