Resultats de la cerca
Es mostren 325 resultats
Saros
Astronomia
Període de temps després del qual la successió d’eclipsis de Sol i de Lluna es repeteix novament.
Segons la tradició, aquest cicle ja fou conegut pels primitius astrònoms de Mesopotàmia, els quals observaren que si hom considerava un període de temps de 223 llunacions, la sèrie d’eclipsis d’aquest període es repetia gairebé amb les mateixes característiques al llarg de les 223 llunacions següents eclipsi Així, el coneixement de tots els eclipsis d’un període de Saros permeté als antics astrònoms la predicció, amb bastant d’exactitud, de nous eclipsis abans que tinguessin lloc La duració d’un Saros equival a 18 anys, 11 dies i 8 hores, és a dir, 6 585,32 dies, nombre que, pel fet que no…
Loira

El Loira al seu pas per Amboise
© Fototeca.cat
Riu
Riu de França, el més llarg del país, que drena el Massís Central, la conca de París i el S de Bretanya (1 020 km).
La seva conca 115 120 km 2 , més àmplia per l’esquerra —car hi rep gairebé tots els afluents— que per la dreta, ocupa una cinquena part de l’estat Neix a la muntanyes Jarbièr de Jòus i Mesen Massís Central, i tot seguit pren la direcció S-N, tot travessant entre gorges la conca de Pui, fins a arribar a la plana de Forez, fossa tectònica Prop de Digoin, agafa la de SE-NW i corre ja entre els materials secundaris i terciaris de la conca de París, alhora que s’eixampla considerablement i forma meandres Poc després de Nevers rep per l’esquerra l’afluent més llarg, l’Alier i, a Orleans, fa un gir…
el Cabriol
el Cabriol al pantà de Contreras
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, entre Castella i el País Valencià, al vessant mediterrani, afluent del Xúquer per l’esquerra (263 km de longitud).
És de règim pluvionival, amb crescudes a la primavera i a la tardor, amb un mòdul absolut de 17 m 3 per segon a Villora i de 23,11 a Villatoya Neix a les calcàries triàsiques de la Muela de San Juan, flueix en direcció meridiana travessant la serranía de Cuenca per estrets congosts i rep per la dreta el riu Guadazón Les seves aigües s’embassen al pantà de Contreras 874 Hm 3 , prop del pont de Contreras, a partir del qual el riu forma la frontera entre Castella Conca i Albacete i el País Valencià Plana d’Utiel tot corrent encaixat fins a desguassar al Xúquer, ja plenament dins el País Valencià…
aspirador
Física
Conducte que enllaça la boca d’una bomba o d’una turbina amb la massa líquida situada al nivell més baix.
Aquest nom convé amb més propietat a les bombes que xuclen el líquid precisament per l’aspirador, però també, per analogia, és aplicat a les turbines En les bombes, seguint el sentit de circulació del líquid, l’aspirador és un tub convergent, almenys en una de les seves parts, per tal que el líquid agafi progressivament la velocitat que ha de tenir a la boca d’entrada i així es minimitzin les pèrdues de càrrega En les turbines, seguint el sentit de circulació del fluid, l’aspirador és un tub divergent La seva funció és molt important, puix que l’aigua, després de travessar la turbina,…
el Vinalopó
el Vinalopó al seu pas per Novelda
© Fototeca.cat
Riu
Riu del sector meridional del País Valencià, que travessa perpendicularment les serres prebètiques i subbètiques valencianes; consta de tres segments, no gaire homogenis: l’alt, fins prop de Villena (Alt Vinalopó), un altre tram fins al nord d’Elda (Vinalopó Mitjà), i el sector final, que encara hom podria subdividir amb l’alineació de la serra de Tabaià.
Nascut a la serra de Mariola racó de Bodí, a Bocairent, després de travessar una clusa entra a la vall de Beneixama Alcoià, on talla una xarxa de paleocanals en espina de peix, rep el riu de la Marjal i voreja la llacuna dessecada del Salze, mentre corre en sentit E-W Des del racó del Campet Alcoià, a la foia del qual moria un exsangüe Vinalopó, s’ha espoltrit el jaç antic, substituït per una conducció artificial des del Saleret fins a les hortes del S de Villena, on ha pres la direcció del S Entre el recolze del riu i la séquia del Rei hi ha un relleu indecís, on els arqueòlegs situen una…
Necròpoli del Cloquer (Vic)
Necròpoli Un detall de les sepultures al moment d’haver estat descoberts els primers esquelets el maig de 1982 I Ollich Vista de conjunt de l’indret en el qual es dugué a terme la campanya arqueològica I Ollich També a mitjan maig del 1982, en les obres de nova pavimentació del carrer del Cloquer aparegueren ossos humans que motivaren una excavació d’urgència, atesa la situació del carrer al costat de la catedral de Vic En una àrea de 12 m 2 , i malgrat el mal estat de conservació, vam localitzar nou tombes, algunes d’elles excavades a la roca, de tipus antropomorf Podem diferenciar-ne dos…
Josep Goday i Casals

Josep Goday i Casals
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1905 Autor de la casa dels Barquets i de la casa Girbau a Sant Feliu de Guíxols 1910 El 1912 obtingué una plaça a la secció d’art modern dels Museus de Barcelona, i el 1914 guanyà, amb Jaume Torres i Grau, el concurs per a la casa de correus de Barcelona, que no executà fins el 1927, dins un acusat historicisme Esdevingué arquitecte municipal de Barcelona, i arribà al càrrec d’arquitecte cap de la Comissió de Cultura Construí, a Barcelona, 1917-23 els grups escolars municipals Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura, en els quals…
serac
Geomorfologia
Hidrografia
Irregularitat de la superfície d’una glacera, que presenta una estructura caòtica amb trossos i blocs de glaç, separats per profundes escletxes.
Els seracs són conseqüència de l’entrecreuament de les escletxes, i aquestes es formen per la diferència de velocitat del glaç en els sectors on hi ha ruptura de pendent
reclamació
Dret administratiu
Dret civil
Dret processal
Protesta, queixa, que hom presenta per una injustícia soferta o per una irregularitat que pot ésser-li perjudicial, per exigir-ne la reparació.
Hom utilitza el terme com a equivalent genèric d'impugnació, de recurs
ajust
Tecnologia
Efecte que resulta de l’operació d’ajustar dues peces entre elles; depèn de la diferència entre llurs dimensions respectives.
En les peces muntades una d’elles, el mascle, introduïda parcialment o totalment en l’altra, la femella, l’ajust és amb joc quan aquella diferència és positiva, això és, quan la femella és més gran que el mascle, i amb serratge en el cas contrari El grau de precisió de l’ajust depèn de la missió de les peces en la màquina a què van destinades Segons aquest criteri, és fixada una tolerància , índex d’irregularitat admès en les mides de la peça, les quals varien, per excés o per defecte, de la nominal que serveix de referència Aquesta tolerància té el valor de la diferència…