Resultats de la cerca

Fou descobert l’any 1967, a l’Institut Nuclear de Dubna i a la Universitat de Berkeley És un element sintètic que s’aconseguí mitjançant tècniques de bombardeig en reacció nuclear usant isòtops de californi 249 i nitrogen 14 El nom de l’element prové de Dubna, ciutat russa on es troba un dels centres de recerca d’elements pesants més destacats

Fou obtingut el 1961 per A Ghiorso i els seus collaboradors del Lawrence Radiation Laboratory de Berkeley Califòrnia, per bombardeig del californi amb ions de bor accelerats, segons l’equació 250-252 98 Cf + 10-11 5 B → 257 103 Lr + x 1 0 n Tots els isòtops del lawrenci són radioactius el seu isòtop més estable conegut és el 262

Per a determinar-la, hom es basa en la relació dels isòtops de l’oxigen O 1 8 /O 1 6 , continguts dins determinats composts, com els carbonats Aquesta relació depèn de la temperatura de formació Així, hom ha estudiat els anells de creixement carbonatats de belemnits, ostres, globigerines, etc, i ha mesurat les temperatures tot observant que hi havia variacions estacionals de les aigües on vivien

Cal remarcar que, en dir massa d’un àtom, això significa el valor mitjà de les masses dels àtoms isòtops que es troben en la mescla natural que forma l’element considerat per això, en les taules de pesos atòmics hom indica entre parèntesis els valors corresponents als pesos atòmics d’elements rars o artificials, amb els quals no es pot definir una mescla isotòpica natural

L’ús de traçadors ha posat en evidència l’espontaneïtat de les reaccions de bescanvi isotòpic, bé que n'hi ha que necessiten la intervenció d’un catalitzador perquè llur velocitat sigui apreciable El bescanvi isotòpic té aplicacions en la preparació de composts marcats, la separació d’isòtops i com a mitjà d’estudi dels mecanismes de reaccions, dels enllaços químics i de l’estructura de les molècules

Fou descoberta en bombardejar urani amb neutrons, amb la idea d’obtenir, artificialment, elements desconeguts que, en la taula periòdica, hom havia de situar més enllà de l’urani, darrer element natural conegut Des del 1934 Fermi utilitzà els neutrons com a projectils de bombardeig contra nuclis, especialment d’urani, i arribà a identificar un isòtop de l’element 93 neptuni El 1939 Hahn i Strassmann, amb experiències semblants, identificaren un isòtop del bari element 56 i el seu descendent radioactiu, el lantà element 57, i per això hom els considera descobridors de la fissió Les…

Investigà en el camp de la física atòmica separació dels isòtops de l’urani i, més tard, féu estudis sobre difracció de raigs X, els quals permeteren a Watson i Crick de proposar un model nuclear de l’àcid desoxiribonucleic 1953 El 1962 compartí amb aquests dos investigadors el premi Nobel de medicina, que els fou atorgat pels descobriments referents a l’estructura molecular dels àcids nucleics i llur significació per a la transferència d’informació en la matèria viva

És anomenat també cicle del carboni o del carboni i el nitrogen , perquè els nuclis de 1 2 C fan de catalitzadors a la síntesi de nuclis d’heli partícules α a partir de 4 protons i amb producció intermèdia d’isòtops del nitrogen Hom el considera la font principal d’energia en els estels superiors de la seqüència principal, mentre que per al Sol i els estels menys densos és més gran l’aportació d’energia del cicle protó-protó

És una mescla de dos isòtops 1 3 9 La 99,911% i 1 3 8 La 0,089% El lantani metàllic és blanc, es fon a 920°C i bull a 3454°C s’oxida en presència de l’aire i es transforma en LaOH 3 en els seus composts actua amb el nombre d’oxidació de +3 És el més bàsic dels elements de les terres rares Hom l’aïlla dels seus minerals la monazita i la lantanita per cristallització fraccionada, per extracció amb solvents orgànics o per bescanvi iònic

Actua amb el nombre d’oxidació de +3 Molt rar a la natura, els seus isòtops naturals són el 175 Lu 97,41% i el 176 Lu 2,59% El 1906 fou descobert independentment per G Urbain, que l’anomenà luteci , i per Auer von Welsbach, que l’anomenà cassiopeu Les seves sals són incolores i diamagnètiques, i en solució dona únicament ions trivalents L’ió Lu 3+ presenta propietats fisicoquímiques molt semblants a les del lantà, tot i que és menys bàsic que aquest És un element poc estudiat i que no té aplicacions pràctiques