Resultats de la cerca

El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú Constança, exemperadriu de Grècia —a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit—, hi sojornà sovint Pere el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348 Saquejat pels castellans de Pere el Cruel 1364, Pere el Cerimoniós —que no el volgué fortificar—, considerant-lo alberg delitós , el restaurà i millorà molt els seus jardins Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I,…

Els seus jardins, parcs i monuments l’han convertida en un gran centre turístic Entre els seus edificis cal fer esment del Paço de Sintra, antiga residència estival dels monarques portuguesos s XIV-XV, del Castelo dos Mouros s VII-VIII, del Palácio da Pena 1839-50, edificat al lloc d’un monestir de jerònims d’estil manuelí 1503-11, del qual es conserven moltes parts, i de la Quinta de Monserrate, amb els seus jardins de vegetació subtropical

Començà a estudiar jardineria l’any 1933 i formà part de la primera promoció de la recentment creada Escola de Jardineria de l’Ajuntament de Barcelona El 1950 assumí el càrrec de tècnic botànic del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona i des del 1970 fou subdirector i cap d’estudis de l’Escola de Jardineria Collaborà en la realització dels jardins que s’edificaren a Barcelona durant la segona meitat del s XX, entre els quals destaquen el jardí Costa i Llobera, el jardí Mossèn Cinto i el jardí Joan Maragall Fou també conservador del Jardí d’Aclimatació Pinya de Rosa…

És un centre agrícola important horticultura cereals i oliveres en el secà, i tendeix a convertir-se en satèllit industrial de Madrid Incorporada a la corona pels Reis Catòlics, Carles III la convertí en la seva residència favorita Hi fou signat el conveni d’Aranjuez 13 febrer de 1801, pel qual l’armada espanyola es posà al servei de Napoleó per lluitar contra la Gran Bretanya Anys més tard 1808 la ciutat esdevingué, primer, escenari de la revolta contra Godoy motí d’Aranjuez , i després ocupació francesa d’Espanya, seu de la Junta Suprema Central governativa del regne El palau d’Aranjuez ,…

Al barri de Sants de Barcelona s’obre al públic el primer jardí elevat de la ciutat, construït sobre les vies del tren i del metro, entre la plaça de Sants i el carrer de la Riera Blanca L’obra té l’origen en les rei- vindicacions dels veïns de soterrar les vies, que finalment es van cobrir i s’hi va fer un jardí al damunt El nom de l’espai és Jardins de la Rambla de Sants, i en destaca l’umbracle, l’espai semicobert d’ús polivalent que és la porta d’entrada als jardins per la plaça de Sants, amb una coberta de 800 metres

Exercí d’advocat Les seves novelles, plenes de claredat, precisió i lirisme, s’agrupen en dos cicles el primer L’âge ingrat format per cinc títols, entre els quals figuren L’âge ingrat 1952, Le fils 1956 i Les mariages de raison 1958 el segon, dividit en dues sèries, Le bonheur du temps, que comprèn Le bonheur du jour 1960 i Les cartes du temps 1962, i Les jardins de la nuit , que inclou Les jeux de la nuit 1964, La bataille de Toulouse 1966, premi Renaudot i Des jardins en Espagne 1969 Fou autor també d’assaigs sobre literatura, d’estudis històrics i d’un diari…

En països secs, el jardí segueix la tradició de l’oasi i del clos protegit amb parets de l’ambient exterior, més o menys desèrtic Als països nòrdics, la noció de jardí arrenca de la clariana al mig del bosc ombriu El primer és propi de l’Àsia Menor i de les regions mediterrànies i originà el jardí sumeri, l’egipci, el persa, el grec i el romà Roma el difongué per la Mediterrània, on posteriorment el jardí àrab tornà a portar la influència sassànida Aquest jardí, dels sumeris i dels egipcis ençà, és geomètric Dominà l’antiguitat i l’edat mitjana, i des del Renaixement produí el jardí italià, i…

Fou la primera entitat coral catalana i serví de model a moltes societats corals fundades arreu del país durant la segona meitat del segle XIX Des del 1853 oferí actuacions amb caràcter regular en diferents recintes de lleure del passeig de Gràcia, com els jardins de la Nimfa, els Camps Elisis, els Jardins d’Euterpe o els Jardins del Tívoli El 1857 prengué el nom de Societat Coral Euterpe i a partir del 1859 publicà el butlletí Eco de Euterpe , que aparegué ininterrompudament fins el 1911 amb el mateix format Clavé en fou el primer director, i arran de…