Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Josep Calassanç Ferrer i Boldú
Cristianisme
Religiós escolapi, il·lustrat.
Biografia Era nebot de l’escolapi Ildefons Ferrer, provincial des del 1775 Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, el 1791 escriví un discurs per als exàmens públics amb el títol De Latinarum ac humaniorum litterarum i el 1793 dedicà al seu oncle el treball literari Cohortatio allegorica tots dos escrits s’imprimiren Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1795 i hi professà l’any següent Començà els estudis de filosofia a Moià i el 1797 anà a Mataró per rebre el mestratge del pare Lluís Barberí, i el 1800 defensà unes tesis de teologia Tot seguit, a Mataró mateix, ensenyà llatí i humanitats Fou destinat…
José Luis Guarner Alonso
Cinematografia
Crític.
Vida Fill del tinent coronel Josep Guarner i nebot del coronel Vicenç Guarner, republicans que hagueren d’exiliar-se a Mèxic, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona És considerat el millor crític de cinema que ha tingut mai l’Estat espanyol Aviat s’interessà pel fet cinematogràfic a través d’una activitat militant en cineclubs com el Monterols També començà a publicar en revistes com "Film Ideal", amb textos que han deixat empremta com ara Las gafas de Parménides Algunas reflexiones acerca de la crítica y su ejercicio 1962 "Documentos Cinematográficos", de la qual fou un…
Joaquim Romaguera i Ramió
Cinematografia
Investigador i historiador.
Vida Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, i muntà els cineclubs Condal, Layetano i Club Fòrum Cinematogràfic amb Jos Oliver, amb qui dirigí, a més, la revista "Otro Cine" 1966-67 També portà el Cineclub de l’Escola d’Enginyers 1966-69, premi Sant Jordi de Cinematografia 1967 al millor cineclub de Catalunya fundà el Cineclub de l’Associació d’Enginyers 1969-81 i creà el SUC 1967-68 Parallelament, treballà a l’Editorial Labor, on coordinà i redactà una part de la monumental Enciclopedia Ilustrada del Cine 1968-71, 4 vol A continuació cofundà la…
literatura flamenca
Literatura
Literatura escrita en llengua neerlandesa a la part septentrional de Bèlgica.
De tradició oral molt antiga, té texts escrits abans del s XII Henric van Veldeke Durant quatre segles foren escrites obres molt diverses i d’una altra qualitat poesia cortesana Joan I de Brabant, 1253-94, mística Hadewijch, s XIII i popular, novelles Karel en de Elegast, Roelantslied, Walewein, Van den Vos Reynaerde, Beatrijs , etc i obres didacticosocials Jacob van Maerlant, 1235-1300 La prosa mística culmina en l’obra de Joannes Ruusbroec 1293-1381 Als s XIV i XV predominà el teatre Esmoreit, Marieken van Nieuwmeghen i Elckerlyc del qual l' Everyman anglès és una traducció Les lluites…
Pèrdua de consciència
Definició origen i tipus Rep el nom de pèrdua de consciència o inconsciència el trastorn, de divers origen, consistent en una interrupció, més o menys important o prolongada, de la capacitat que té una persona de reconèixer-se a si mateixa i el seu entorn Bàsicament, es considera que una persona està inconscient en el moment en què no respon adequadament als estímuls externs que rep La pèrdua de consciència és un trastorn molt comú, que es pot presentar amb relativa freqüència en les persones que han sofert un accident o un trastorn mèdic agut Es produeix quan s’interromp la integració en el…
Nigèria

Estat
Estat de l’Àfrica occidental que limita a l’W amb Benín, al NW i al N amb Níger, al NE amb el Txad, a l’E amb el Camerun i al S amb l’ampla façana del golf de Guinea; la capital és Abuja.
La geografia física El relleu de Nigèria presenta tres sectors ben diferenciats una gran plana costanera de 400 km de longitud, amb una altitud màxima de 76 m, que és formada per materials transportats pel riu Níger que desemboca en un delta i per altres rius, curts però cabalosos la regió formada per turons granítics, l’alçada dels quals no supera els 600 m, limitada pels rius Níger i Benue, al N i la regió d’altiplans, de 600 a 700 m d’altitud, que forma part ja del domini sudanès, i que assoleix l’altitud màxima al Bauchi Plateau El clima és càlid i humit, amb temperatures…
L’art romànic al Perapertusès
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Perapertusès anteriors al 1300 J Salvadó El Perapertusès s’estén al llarg de la vall del riu Verdoble En bona part és el territori que hi ha a l’entorn de la fortificació encimbellada i envoltada d’espadats de Perapertusa o Pèirapertusa, en occità El paper de lloc central que té aquesta fortificació és evident A més, aquesta funció de centre d’un territori, de refugi natural de la població que habitava a la contrada, segurament té un origen en una època molt reculada en el temps * A part aquests…
L’art romànic a la Vall d’Aran
Art romànic
L’arquitectura civil i militar En el moment actual, els nostres coneixements sobre l’arquitectura civil i militar de la Vall d’Aran encara són molt reduïts D’una banda, no coneixem gairebé cap edifici de l’època pre-romànica o romànica de l’altra, no s’han realitzat encara gaires estudis sobre el tema Tenint present les poques restes que s’han conservat a l’aire lliure i també la pobresa de la documentació de l’època carolíngia i, així mateix, fins i tot dels mateixos segles del romànic, l’única via que hi ha per a aproximar-nos al passat passa per les excavacions arqueològiques i també per…
Organització de la Vall d’Aran
Art romànic
Làpida encastada al mur de ponent de l’església de Sant Fabian d’Arres de Jos, i reaprofitada com a ull de bou Hi apareixen esculpits en baix relleu tres busts humans aixoplugats sota una arcada de mig punt, sostinguda per unes estretes columnes que, a la part superior, s’aixamplen en forma de capitell, mentre, a la part inferior, mostren unes bases ben definides Es tracta d’un dels molts vestigis que conserva la Vall d’Aran d’època romana F Junyent-A Mazcuñan Les làpides, urnes i elements d’època romana o paleocristiana passats a colleccions privades o guardats encara com a…
Obituari 2010
Relació de personatges que han traspassat l'any 2010 Algunes de les biografies disposen d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Raimund Abraham Lienz, Tirol, 23 de juliol de 1933 – Los Angeles, Califòrnia, 4 de març de 2010 Arquitecte austríac Xavier Adroer i Tasis Santa Coloma de Farners, la Selva, octubre del 1931 – Baden-Baden, Baden-Württemberg, 26 de maig de 2010 Religiós i dirigent acadèmic català Albert Alay i Serret Barcelona, 29 de juliol de 1935 – Barcelona, 29 de maig de 2010 Polític Manuel Alexandre Madrid, 11 de novembre de 1917 – Madrid, 12 d’…