Resultats de la cerca

A Europa viu l' ammòfila de la sorra A sabulosa , que captura erugues de lepidòpters i les immobilitza picant-les amb el seu fibló verinós, però sense matar-les Les transporta al seu cau, fet a terra, i diposita un ou sobre cada eruga, que constituirà un aliment fresc per a la larva de l’ammòfila quan surti de l’ou

Les malformacions provocades per la larva de l’arna del tomàquet faciliten el desenvolupament de patògens secundaris que podreixen els fruits IRTA / Jordi Riudavets L’arna del tomàquet, Tuta absoluta Lepidoptera Gelechiidae , anomenada també minadora del tomàquet, és un microlepidòpter que causa danys molt importants en el tomàquet, fresc i processat, i tant en hivernacles com a l’aire lliure També pot atacar altres solanàcies, com ara l’alberginiera Solanum melongena i la patatera S tuberosum , tot i que amb menor intensitat Només se li coneixen dos hostes secundaris l’estramoni Datura…

El prostomi és format per antímers portadors d’unes antenes, un nombre variable d’ocels, una fosseta nucal olfactòria a la part dorsal i una boca amb palps a la part ventral El metasoma té una sèrie de segments iguals, tots portadors d’abundants quetes, més o menys llargues i que s’insereixen als parapodis de cada metàmer Finalment, el pigidi no presenta parapodis, és format per tres antímers i porta l’anus en posició ventral L’aparell digestiu és rectilini i consta de tres regions l’estomodeu, el mesodeu i el proctodeu a la primera regió hi ha la boca, la qual, segons el règim alimentari de…

Tant l’adult com la larva tenen l’abdomen format per 11 segments Són cecs, tenen antenes articulades i són descolorits i de mida molt petita aproximadament 1 cm Són insectes de distribució molt àmplia a les regions càlides i temperades de la terra viuen sota les pedres, sota terra, en la fusta podrida, sota la fullaca, etc Mengen detrits, i alguns són carnívors

Tenen forma de cogombre i posseeixen tentacles ramificats que filtren el plàncton i el porten al vestíbul faringi Els pulmons són aqüífers i s’omplen d’aigua, que hi entra i en surt com si fossin brànquies Tenen sexes separats La larva és simple, amb anells ciliars, i no està adaptada a la vida pelàgica, car els ous de les femelles d’aquest ordre són molt rics en vitella

La cloïssa asiàtica Corbicula fluminea ha envaït gairebé tots els països temperats des del sud-est asiàtic L’adult fa entre 2 i 5 cm Les valves, de color lleugerament lila a l’interior, mostren per fora un color bru més o menys groguenc amb costelles concèntriques ben evidents Cristian R Altaba La cloïssa asiàtica Corbicula fluminea pertany als corbicúlids Corbiculidae, una família que té una àmplia distribució als països tropicals i la major part d’Euràsia, però que mai no havia arribat al territori català Relacionada amb els esfèrids Sphaeriidae, comparteix amb aquests el seu caràcter…

La coloració varia poden ésser blancs o de colors vius Els pòlips viuen solitaris o bé formen colònies, que presenten formes molt diverses massisses, arborescents, estolonades i no hi sol haver zooides especialitzats Les cavitats gàstriques dels individus de la colònia estan en comunicació Per reproducció sexual s’origina una larva plànula, que passa per una fase pelàgica d’actínula i en fixar-se, dóna lloc al primer pòlip, que originarà la colònia cnidaris

L’ou necessita un medi humit i oxigenat per a desenvolupar-se, condicions que es donen a les galeries de les mines La larva, si entra en contacte amb la pell de l’home, la travessa, i per la sang arriba als pulmons des d’ací, pels bronquis, la tràquea i l’esòfag, arriba fins a l’intestí prim, on adquireix l’estat adult i provoca petites hemorràgies anèmia dels minaires Propi dels països tropicals

La seva primera larva, el naupli , manca de tub digestiu, i la darrera, la cipris , s’adhereix a un pèl d’un cranc, perd la conquilla i penetra dins l’hoste Les parts que resten a l’interior es ramifiquen i penetren per tot el cos de l’hoste i absorbeixen l’aliment dels seus teixits L’hoste ja no creix ni muda i els seus òrgans sexuals degeneren i ja no pot reproduir-se És el fenomen anomenat castració parasitària L’espècie principal és Sacculina carcini

Presenta una banda ciliar de forma sinuosa, i és pelàgica Per metamorfosi dóna lloc a la fase larval següent, la doliolària