Resultats de la cerca
Es mostren 1058 resultats
presó perpètua
Dret
Màxima pena de privació de llibertat de què disposa la legislació d’un país.
La presó perpètua adopta formes i denominacions diferents segons la jurisdicció de cada país, i en molts casos inclou la possibilitat de la concessió de llibertat condicional un cop acomplerta una part de la pena A l’Estat espanyol estigué en vigor del 1822 al 1928 i inicialment fou anomenada treballs perpetus , per tal com consistia més en treballs forçats que no pas en la reclusió El 1848, quan s’implantà la pràctica de lligar el reu amb una cadena i els treballs eren realitzats al penal, adquirí la denominació de cadena perpètua La reforma del codi penal del 1870 introduí la possibilitat…
casa barata
Cases barates del Bon Pastor, Barcelona
La Replaceta
Dret
Designació del tipus de casa per a obrers construïda amb la intervenció dels poders públics a partir de la segona meitat del segle XIX, als països de gran desenvolupament industrial (habitatge).
La legislació sobre cases obreres s’inicià a França 1850 i a Anglaterra 1855, seguides més tard pels EUA 1867, Bèlgica 1873 i Suïssa 1875 La legislació espanyola sobre cases barates, iniciada amb la llei del 1911 i complementada per les del 1921 i del 1924, preveia la intervenció estatal mitjançant desgravacions fiscals i ajudes econòmiques a la construcció Aquesta política fou vigent fins a la Segona República, durant la qual fou modificada l’orientació dela…
granger
Història
Membre de la Grange, organització agrària dels EUA, fundada a Washington el 1867, en defensa dels interessos agrícoles enfront dels especuladors i les companyies de ferrocarrils.
Al començament del moviment agrari, important vers el 1870, els grangers participaren en la legislació agrícola
propietat intel·lectual
Dret civil
Conjunt de facultats que la llei concedeix a l’autor d’una obra científica, artística o literària, quant al poder exclusiu de publicar-la, modificar-la, explotar-la econòmicament i disposar-ne de qualsevol forma.
Aquest dret no es generalitzà fins al s XIX i varia segons la legislació de cada estat
Alfons el Benigne imposa els furs de València a tot el regne valencià
Alfons el Benigne imposa els furs de València a tot el regne valencià, en detriment de la legislació aragonesa
Ebersvind
Cristianisme
Abat visigot, de probable origen català.
Refugiat a Niederaltaich Baviera vers 741-743, és possible autor de la Lex Baiuvariorum , molt influïda per la legislació romanovisigòtica
dret de reunió
Dret civil
Dret penal
Dret de reunir-se les persones en un mateix lloc de comú acord amb la finalitat d’assistir a un esdeveniment, de discutir temes d’interès comú o simplement de conversar amigablement.
No té l’oficialitat i solemnitat d’una assemblea o d’una convenció i, en general, suposa un nombre de persones no gaire gran Dret fonamental i irrenunciable de tot ciutadà, fou inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans La majoria de legislacions el reconeixen, si més no en teoria la qual cosa és freqüent en estats totalitaris, en regulen l’exercici i en determinen els límits En països democràtics aquest dret és molt ampli les úniques limitacions solen fer referència al caràcter no pacífic i al fet de dur-hi armes és, però, com més va més restringit en sistemes totalitaris a mesura…
delicte perseguible a instància de part
Dret penal
Delicte que només pot ésser castigat a instància de la persona ofesa o de les persones perjudicades.
A la legislació espanyola aquests delictes són la violació, els abusos deshonests, l’estupre, el rapte, l’adulteri, l’amistançament, la calúmnia i la injúria
purga hipotecària
Dret
Benefici legal concedit al posseïdor d’un immoble hipotecat per poder-se alliberar de totes les hipoteques i tots els gravàmens anteriors i posteriors existents, o per deixar amb validesa només les anteriors i preferents.
Per a poder-ho efectuar, cal que els drets siguin inscrits en el registre, que siguin sobre coses alienes i que hagin prescrit segons la legislació civil
assegurança de vellesa
Economia
Dret del treball
Presentació de caràcter econòmic consistent en una pensió vitalícia a la qual té dret el treballador assalariat afiliat a la seguretat social i el funcionari públic en cessar del treball per la jubilació.
Segons la legislació vigent a l’Estat espanyol, només hi té dret el treballador, a seixanta-cinc anys, si ha cotitzat a la seguretat social uns mínims fixats