Resultats de la cerca
Es mostren 793 resultats
arquitrau
Arquitectura
Carreu tallat en forma de paral·lelepípede que descansa directament sobre el capitell d’una columna.
Especialment a l’arquitectura clàssica i en absència d’arcs, els arquitraus cobreixen l’espai que separa les columnes formant bigues de pedra d’una sola peça les limitacions que té la pedra per a resistir els esforços propis d’una biga fan que hom no pugui separar les columnes perquè l’arquitrau no es trenqui Per això es troben sobretot amb funció ornamental en peristils i galeries que amaguen l’estructura del veritable edifici cobert amb uns altres artificis bigues de fusta o encavallades
arqueig
Transports
Volum o capacitat d’un vaixell.
L’arqueig té per funció d’expressar la capacitat d’aprofitament comercial del vaixell, i té, per tant, molta importància des del punt de vista fiscal Hom pot considerar l' arqueig total o tonatge de registre brut TRB, que és el volum d’un vaixell comprès entre el pla i la coberta d’arqueig més el de tots els espais tancats situats damunt aquesta coberta, exclosos els tancs de llast o bé l' arqueig net o tonatge de registre net TRN, que és l’obtingut en restar a l’anterior els espais necessaris per als diferents serveis del vaixell De l’arqueig total depenen el nombre d’homes de la dotació,…
desregulació
Economia
Supressió sistemàtica de les regulacions públiques de l’economia per a flexibilitzar-la, augmentar-ne la concurrència i l’eficiència, i afavorir els consumidors.
La desregulació afecta els àmbits estatal preus, privatització, normes i internacional comerç, capitals Basada en la ineficàcia i en la ineficiència del sistema regulador burocràcia, costs, degradació dels serveis públics i en les possibilitats del progrés tècnic per a superar les limitacions originadores de monopolis i propugnada per la teoria de la tria pública, la desregulació ha estat aplicada intensivament des dels anys vuitanta, i afecta la producció, els serveis i les finances Malgrat tot, comporta els riscos derivats de les pèrdues de seguretat i qualitat, associades a la…
semiconductor amorf
Electrònica i informàtica
Física
Química
Semiconductor no cristal·lí els àtoms del qual no presenten un ordre periòdic de llarg abast tot i que a escala atòmica no estiguin completament desordenats.
La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals
llibert | lliberta
Història
Esclau alliberat de l’esclavitud.
A Grècia i a Roma, l’esclau aconseguí en ocasions la condició de lliure, però amb limitacions jurídiques i amb obligacions respecte al seu amo Així, els lliberts mantingueren llurs antigues ocupacions, i llur situació canvià poc, bé que alguns aconseguiren una certa riquesa en ocupar-se dels afers comercials, menyspreats per les grans famílies Així mateix, els lliberts imperials, antics esclaus de l’administració, aconseguiren una força política considerable Als Països Catalans, al començament de l’edat moderna, era costum per part dels amos de donar el propi cognom a l’esclau…
Giulia Frasi
Música
Soprano italiana.
Procedent de Milà, on estudià, s’establí a Londres i, des del 1742, que debutà, fou una de les cantants d’òpera italiana més sollicitades als principals teatres anglesos King’s Theater, Covent Garden, New Haymarket, etc Es consagrà com a intèrpret de l’obra de GF Händel, el qual fins i tot escriví expressament per a ella algunes parts Cal esmentar-ne les òperes, Rosanne i Admeto , i especialment els oratoris El Messies , Susanna , Judes Macabeu , Josuè , etc, que continuà representant després de la mort del seu autor Superà certes limitacions tècniques amb l’expressivitat, i…
accionista
Economia
Dret mercantil
Titular d’una acció d’una societat anònima o en comandita o per accions.
L’accionista té, com a mínim, els drets següents participació en els beneficis de la societat en proporció al valor de l’acció dret preferent a la subscripció de noves accions dret de veu i vot a la junta general, si posseeix el nombre d’accions que disposen els estatuts de la societat dret a adjudicar-se la part proporcional del patrimoni si la societat és liquidada i dret a ésser informat de les activitats de la societat L’accionista pot vendre lliurement la seva acció, bé que els estatuts socials poden establir limitacions a aquest dret sindicació d’accions
binomi de Newton
Matemàtiques
Fórmula per a calcular la potència enèsima d’un binomi, anomenada també teorema del binomi.
En el cas que l’exponent n del binomi sigui un nombre natural, la fórmula pot ésser demostrada per inducció, i la seva expressió és on els coeficients n k , anomenats coeficients binomials , són donats per la fórmula Aquesta expressió, que ja utilitzà NTartaglia, fou ampliada per INewton en el cas d’exponents negatius i fraccionaris i per LEuler en el cas d’exponents irracionals En el cas, però, que l’exponent n no sigui un nombre natural, l’anterior expressió esdevé una sèrie infinita i, per tant, només té sentit quan la sèrie és convergent, cosa que imposa certes limitacions…
Francesc Bosch i Morata
Història
Política
Medicina
Metge i polític.
Fou un dels principals dirigents de l’Agrupació Valencianista Republicana, primer, i del Partit Valencianista d’Esquerra, després Representant aquest partit formà part del Comitè Executiu Popular, per l’agost del 1936, i posteriorment gener del 1937, del Consell Provincial de València, organisme que aleshores substituí l’antiga diputació, on es féu càrrec de la conselleria de cultura, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà…
Agrupació Dramàtica de Barcelona
Teatre
Institució fundada a Barcelona el 1954, com a secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, amb la finalitat de promoure el teatre.
En fou president Ferran Soldevila, i la direcció general en fou encomanada, successivament, a Lluís Orduna, a Pau Garsaball i a Frederic Roda, el qual li donà l’orientació definitiva, clarament eclèctica Malgrat les limitacions que suposava el fet de no ésser un grup professional, significà el primer intent seriós de la postguerra per a incorporar els nous corrents del teatre europeu a l’escena catalana Estrenà obres de Salvador Espriu, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Baltasar Porcel, etc, i donà a conèixer Brecht, Anouilh, Rattigan, Dürrenmatt, Ionesco, etc Fou…