Resultats de la cerca

Llengua pròpia dels sogdians, esdevingué lingua franca de tots els pobles de l’Àsia central des de la mar Càspia fins a Mongòlia Escrita en caràcters d’origen arameu, els primers documents daten del s IV la major part dels texts, que són dels s VIII-IX, constitueixen una rica collecció de texts búdics i maniqueus Eliminat pel persa, no fou descobert fins al s XIX, i en subsisteix un vestigi en el yagnābī parlat a l’est de Samarcanda

Els pidgin es caracteritzen per la barreja de trets lingüístics manllevats de diverses llengües i per no tenir parlants natius

Exercí de mestre de capella, organista i arpista del monestir d’El Escorial, d’on va ser monjo jerònim Malgrat que les seves obres pertanyen a la polifonia del Renaixement, el desenvolupament conté un estil més modern, sobretot els villancicos Encara que no arriben al nivell de JB Cabanilles o A de Cabezón, les seves composicions per a orgue palesen la seva habilitat en aquest instrument En la seva producció s’han de destacar misses, salms, lamentacions, magníficats, lletanies i villancicos des de quatre fins a dotze veus, pange lingua , etc

Originària de la regió compresa entre el Ganges i el Yamuna, prop de Delhi, és parlada per més de 50 milions de persones a l’Índia i per més de 10 milions al Pakistan, on és llengua oficial La forma literària, a causa de la forta influència persa i àrab, difereix força del hindi, profundament influït pel sànscrit, bé que en la forma popular ambdós idiomes són molt semblants, fins al punt que abans de la partició del 1947 constituïen l'hindustànic, lingua franca del N de l’Índia

Fou secretari del papa Lleó X i nomenat cardenal per Pau III el 1539 Llatinista ciceronià, historiador de Venècia — Rerum venetarum historiarum libri XII 1552— i poeta petrarquista i neoplatònic — Gli Asolani 1505, Rime 1530—, es destacà com a filòleg amb Prose della volgar lingua 1525, on defensà el florentí com a llengua literària, fonamentant-se no pas en la llengua parlada, molt dividida aleshores, sinó en les obres d’autors com Petrarca i Boccaccio, per tal d’assolir en l’italià la perfecció lingüística del llatí de Ciceró i de Virgili

Professor universitari, fundà i dirigí la revista “Filologia e Letteratura”, féu diverses edicions crítiques la Teseida i el Filocolo de Boccaccio, etc i publicà importants estudis sobre narrativa francesa i italiana medieval, poetes provençals i literatura castellana, recollits molts d’ells en La coscienza letteraria del Medioevo 1965 L’interès per la literatura pròpia es reflecteix en Esemplarità e antagonismo nel pensiero del Dante 1966 i la seva vasta cultura i varietat d’interessos són evidents en Mitografia del personaggio 1968 Dirigí fins el volum VII el Grande dizionario della …

Professor de llengua i literatura gallega a la Universitat de Santiago de Compostella, conreà la poesia Pretérito imperfecto, 1927-61 , 1980, la novella A xente de Barreira , 1951 i, circumstancialment, el teatre Teatro completo , 1982 Es destacà principalment en el camp de la crítica literària gallega Sete poetas 1955, Contribución ao estudo das fontes literarias de Rosalía 1959, Historia da literatura galega contemporánea, 1808-1936 1962, Libros e autores galegos 1979, Estudios rosalinos 1979 i Letras Galegas 1984 És autor, també, d’una Gramática gallega 1966, Problemas da…

Sorgit amb el neorealisme, no es deixà atreure per les preocupacions socials, com tampoc no seguí l’aventura surrealista, i preferí un camí més tradicional amb alguns trets típicament moderns El seu tema central és l’amor De la seva abundant obra, cal destacar Adolescente 1942, Os amantes sem dinheiro 1950, As palavras interditas 1951, Coração do dia 1958, Obscuro domínio 1971, O peso da sombra 1982, O Sal da Lingua 1995, Alentejo 1998, Os Lugares do Lume 1998 i Os Sulcos sa Sede 2001 Traduí García Lorca i Safo al portuguès L’any 2001 fou guardonat amb el premi Camões

Professor a les universitats de Friburg Suïssa, Torí i Roma, fundà i dirigí la revista Archivum Romanicum 1917 i, en deixar de publicar-se aquesta, Cultura Neolatina 1941 Inspirat en els principis idealistes de Vossler i Croce, estudià la llengua com a mitjà de comunicació '' lingua ' i d’expressió estilística '' linguaggio ' Collaborà amb Matteo Bartoli, amb el qual signà el Breviario di Neolinguistica 1925, que conté els principis bàsics de la lingüística espacial La dialectologia i la geografia lingüística ocuparen sovint la seva atenció Intervingué en els treballs…

És considerada una mena de lingua franca amb elements dialectals de procedència diversa Més a prop del llenguatge vèdic que no pas del sànscrit clàssic, fonèticament i gramaticalment és més arcaic que els diversos pràcrits pràcrit que apareixen en les inscripcions d’Aśoka i és més afí als pràcrits occidentals que no als orientals, dels quals conserva únicament alguns trets, els anomenats magadhismes , afinitat que pot ésser deguda a la influència de l’escola budista occidental després del cisma originat pels seguidors de l’escola Mahāsaṅghika, precursors del mahāyāna Fins el s…