Resultats de la cerca

Linàcies més destacades Linum bienne lli de prat Linum catharticum lli bord Linum tyenuifolium ssp suffruticosum maleïda , cabrera, lliri blanc Linum usitatissimum lli , llinet

Presenten fulles més o menys linears que creixen des de la base Les flors, bisexuals, regulars i amb corolla, s’apleguen en inflorescències, de vegades, però, reduïdes a una única gran flor solitària L’ovari és ínfer, a la base d’un llarg estigma, característica que permet diferenciar-les artificiosament de les liliàcies i les iridiàcies, de tres carpels fosos i tres lòculs amb placentes axillars i molts òvuls anàtrops El fruit és en càpsula dehiscent o en baia Les llavors tenen un embrió petit i un endosperma polpós Força amarillidàcies s’usen en horticultura i sobretot en jardineria, com…

En certs casos prenen aspectes vistosos i substitueixen els pètals en la funció atractiva d’insectes plomall del romaní, bràctees vermelles de la buguenvíllia, espata del lliri d’aigua, etc

Els seus representants fòssils assolien fins a 20 m de longitud, i entre els actuals, que habiten en aigües fondes i són tots pedunculats, cal destacar el lliri de mar Calamocrinus sp

Iridàcies 1 Safrà Crocus sativus esquema de la planta en secció longitudinal x 0,5 2 Lliri dels Pirineus Iris latifolia aspecte general x 0,5 3 Lliri comú Iris germanica detall de la flor x 0,5 4 esquema floral d’un iris a secció longitudinal de la flor x 0,5 b secció transversal d’una càpsula amb la disposició de les llavors x 1 5 Gladiol o espasí Gladiolus aspecte general x 0,5 Eugeni Sierra Formen una família cosmopolita, particularment rica a l’Àfrica extratropical, que comprèn en conjunt uns 70 gèneres i unes 1800 espècies A la conca mediterrània es…

Aquesta església és la parròquia del poble d’Arassant, que es troba a la falda del Pic Gallinero, entre Urmella i Lliri La referència més antiga d’aquest temple és de vers el 1068, en què els homes i el prevere Oriol d’ Araran són esmentats al capbreu de Sant Vicenç de Roda que tracta sobre els delmes de Castillo de Sos A mitjan segle XII el comte Arnau Mir de Pallars Jussà empenyorà Arassant per mil sous i després consta que el lloc era dels Erill A partir del segle XIII, mitjançant donacions d’aquesta família, n’adquirí la senyoria alodial l’abadia de Santa Maria de Lavaix, que en conservà…

Mapa de les esglésies de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Benasc Santa Maria de Benasc Sant Martí de Benasc Sant Pere d’Ancils Bissaürri Sant Cristòfol de Bissaürri Sant Just i Sant Pastor d’Urmella abans d’Orema Santa Maria d’Arassant Mare de Déu de Fades Sant Esteve de Renanué Sant Jaume de Gavàs Sant Joan de Gavàs Sant Feliu de Veri Sant Martí d’Estet o de Veri Castillo de Sos Sant Sebastià de Castillo de Sos Monestir de Castillo Sant Martí de Lliri Mare de Déu del Pui de Lliri Sant Pere del Ru Mare de Déu de Gràcia del Ru Gia Sant Vicenç de…

Formà part del grup modernista de Reus el seu teatre, que s’inicià amb temes típics d’aquesta estètica, se centrà després en l’estudi de la menestralia Aubada i posta 1905, La terra 1918, Els germans Ferrerons 1918, etc Fundà i dirigí els periòdics reusencs Lo Ventall , Lo Lliri  i La Palma Com a polític negocià la fusió, a Reus, de la Lliga Catalanista i la Unió Catalanista en una nova organització Foment Republicà Nacionalista Fou president del Centre de Lectura del 1915 al 1923

Comerciant de professió, fou escriptor de ploma fàcil i collaborà, sobretot amb versos de tradició jocfloraclesca i articles patriòtics, en nombroses publicacions locals i comarcals, com ara “La Costa de Llevant”, “La Veu de Tortosa”, “Lo Sometent”, “Lo Lliri” i “Les Quatre Barres” Més ocasionalment també escriví en periòdics de Barcelona, com La Illustració Catalana , “Catalunya Artística” i La Veu de Catalunya Al fulletó de La Renaixença publicà la seva única novella, Vora la mar 1896, que és un cant al seu ideal mariner frustrat i alhora un retrat costumista de la vila d’…

Són bons nedadors, de cos generalment comprimit, anàleg al dels escòmbrids, recobert d’escates cicloides la línia lateral, normal o ribetejada d’escudets ossis, presenta una corba mitjana pronunciada l’aleta caudal és escotada la dorsal, doble, amb la primera espinosa, davant la qual sol haver-hi radis espinosos lliures, així com davant l’aleta anal Viuen a gairebé totes les mars llur carn és saborosa Caràngids més importants de les costes dels Països Catalans Nom científic Nom vulgar Lichia amia palomida Lichia glauca sorell de penya, palomida xica Lichia vadigo lletja Naucrates ductor veiró…