Resultats de la cerca

La garsa de mar Haematopus ostralegus és un ocell d’aiguamoll que sol veure’s a les nostres platges al bon temps, on s’alimenta principalment de molluscs, que desenterra d’entre la sorra amb el bec llarg i recte que la caracteritza La fotografia de dalt, feta a la Punta de la Banya, al delta de l’Ebre, ens en mostra una imatge típica, a la qual s’evidencia el color de les potes i el bec, i el contrast de blanc i negre del plomatge, que li ha valgut el nom de garsa, per la semblança amb aquest ocell La fotografia de baix ens en mostra un rar exemplar parcialment albí Xavier Ferrer i Anna…

Procedeix de la Xina i és molt apreciat en jardineria i en floricultura

Fruits d’arítjol © Xevi Varela Viu principalment als alzinars, a les màquies i a les garrigues de les contrades mediterrànies marítimes

Natural de les terres pròximes a la mar Negra, és plantat sovint en parcs i jardins De les fulles és destillada una aigua de virtuts antiespasmòdiques, indicada contra el catarro

La polpa dels quals, blanca i molt saborosa, alliberada del pericapi corretjós i del seu únic gran pinyol, és consumida, fresca o en conserva, com a fruita de taula sobretot a l’Orient, des d’on s’ha estès arreu del món Originari de la Indoxina, és conreat a l’est asiàtic, a Califòrnia i a Florida

El fumarell carablanc Chidonias hybrida és difícil de distingir a l’hivern dels altres fumarells, mentre que a l’estiu s’identifica per la taca blanca de les galtes, que contrasta amb el color negre del capell, com a l’exemplar de la fotografia, feta al Fondo En vol es distingeix pel blanc de dessota les ales Fa el niu surant en aigües somes i és colonial José Damián Navarro El fumarell carablanc és una espècie estival comuna, que a la major part del territori continental es presenta durant les migracions, especialment la primaveral en algunes localitats marjalenques litorals…

L’ànec cullerot Anas clypeata , comú als aiguamolls del nostre país, és gros ateny fins a 51 cm i amb el cap verd, inconfusible per la forma del bec, negre, lluent i gros, en forma de cullera Noteu a la fotografia, la posició del cos en nedar, inclinat cap endavant, que li és molt característica La femella és difícil de reconèixer, però es distingeix pel color verd fosc del mirall Oriol Alamany Migrador i hivernant regular a tot el territori continental llevat d’Andorra, on és absent, principalment als marjals i als aiguamolls litorals Escàs en migració a Mallorca i accidental a les Pitiüses…

El martinet blanc Egretta garzetta es diferencia de l’esplugabous per la seva silueta estilitzada i per la llargada del coll i la del bec Per les seves dimensions de 64 a 56 cm, es pot dir que dins dels ardeids és un ocell de mida mitjana José Damián Navarro El martinet blanc és un ocell freqüent als Països Catalans, llevat d’Andorra, on no és citat A la Catalunya Nord és abundant en pas, escàs a l’hivern i regular a l’estiu pels estanys del litoral A Catalunya i el País Valencià s’observa tot l’any, freqüent en migració i local com a reproductor i hivernant A les Balears és regular i comú…

Les antenes són doblegades en angle i acabades en maça Tenen potes retràctils Habiten sota les escorces dels arbres, en els excrements, en els cadàvers o bé en els formiguers

Es fa en fontanelles, degotalls, parets humides i brocals de pou, especialment sobre calcària Ha estat emprada com a pectoral i emmenagog